Entrevista al músic menorquí Miquel Mariano, convidat de la Banda de Música de Sant Llorenç al concert de festes

Música menorquina amb Miquel Mariano i la Banda de Música a les Festes de Sant Llorenç
El músic menorquí Miquel Mariano Pons ha estat convidat per la Banda de Música de Sant Llorenç al concert especial de les Festes Patronals de Sant Llorenç des Cardassar que es celebrarà el dijous 8 d’agost, a la plaça de l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar, amb ell parlam per donar a conèixer als lectors la seva trajectòria professional i la seva col·laboració amb la banda llorencina.

Miquel, on vares néixer. Tens antecedents familiars dins el món de la música?
Sóc natural des Mercadal i vaig néixer dia 3 d’octubre de l’any 1976. A la meva família no hi ha antecedents en el món de la música, però de ben petit em van apuntar a l’escola municipal de música. Tinc una germana i un germà i, gràcies a l’escola municipal, el tres tenim una bona educació musical. De fet, la meva germana toca la trompeta a la Banda Municipal de Palma i es dedica professionalment a l’instrument. Si tot va bé, ella i el seu marit (que toca la trompa a l’orquestra del Teatre Real de Madrid) es sumaran a la Banda de Sant Llorenç el dia del concert. Em fa molta il·lusió.

A més de la teva germana, tu també et dediques professionalment a la música. Quins estudis cursares?
Sí, soc mestre especialista en Educació Musical i em dedic professionalment a la docència. Vaig realitzar els meus estudis musicals, especialitat clarinet, al Conservatori Professional de Música i Dansa de Menorca.

Com a mestre especialista en Educació Musical, com està el món de la docència actualment a Menorca?
A Menorca hi ha molta afició per la música. Les escoles municipals cada cop funcionen millor i la formació que s’hi ofereix cada cop té més qualitat. Actualment, aquests centres estan dirigits per gent jove amb estudis superiors que saben transmetre molt bé als infants l’amor per la música. Això, baix el meu punt de vista, és fonamental. Cada cop hi ha més alumnes!. Anys enrrere, per exemple, estudiar solfeig era monòton i avorrit, però avui en dia, gràcies a aquest professorat format i entregat, és engrescador i divertit. Gràcies a la feina que s’ha vingut fent des de les escoles municipals de música, a dia d’avui, gairebé tots els pobles de l’illa tenen una banda municipal; i això dóna molta vida cultural a tota la societat menorquina.

Fan bona feina dins les escoles els mestres de música?
Si ens centrem en el món de la música dins les escoles, també crec que és molt remarcable la feina que està fent el col·lectiu de mestres de música de l’illa. Tenint en compte que dins l’horari escolar a l’educació primària només hi ha una hora dedicada a l’educació musical, crec que s’està fent molta feina i s’estan engegant projectes molt interessants. L’objectiu és que els infants tinguin una bona ensenyança musical que desperti el seu interès.

T’agrada la música tradicional?
La música tradicional sempre ha estat molt important per a mi. Des de ben petit sempre m’ha cridat l’atenció el món de la cultura popular. M’apassiona la glosa. De fet, em sembla increïble que els glosadors siguin capaços d’improvisar verso i rimes d’una manera tan àgil i perfecte. Em trec el capell! Tot i que no sóc ballador, les jotes i els fandangos sempre m’han fet vibrar i m’encanta sonar i cantar aquests tipus de cançons. I el romanços que tenim a les illes també em fascinen, les històries que conten i la literatura que transmeten.

Va ser aquesta passió per la música tradicional que et va dur a fundar el teu primer grup S’Albaida?
Sí, per aquest motiu, per la passió que sent per tota la cultura pròpia, cap a l’any 1999 vaig fundar un grup de música tradicional, S’Albaida, amb el que vaig estar fins a l’any 2006. El grup va anar canviant de components amb el pas dels anys però els principals fundadors vam ser els següents: Nicolau Espinosa, Joan Carles Villalonga, Annabel Villalonga, Moisès Pelegrí, Lino Vidal, Nicolau Sáiz i un servidor. Al llarg d’aquests anys vam enregistrar 3 treballs discogràfics: Llucalquelba (1999- Blau/Discmedi), Mateixos temps (2002 -Blau/Discmedi) i El llenguatge de les pedres (Picap – 2006). En aquests treballs s’hi podien escoltar tant cançons de ball (jotes i fandangos) com altres tipus de cançons com romanços o composicions de creació pròpia.

Quan decidires començar la teva carrera en solitari?
Quan vaig sortir del grup s’Albaida vaig posar-me en contacte amb Ricard Ramisa, pianista i director de l’escola municipal de música de Maó, per començar a compondre «A ritme d’illa», el meu primer disc en solitari que fou elaborat íntegrament a partir de lletres de poetes menorquins o íntimament lligats amb la illa de Menorca, entre els què s’hi troben Ponç Pons, Joan F. López Casanovas, Miquel Martí, Pol o Tòfol Mus, entre molts d’altres.

Va ser un treball amb estils diferents?
Sí, és un treball en el què s’hi troben estils molts diferents, perquè cada lletra ens inspirava una música concreta. La sorpresa d’aquest disc, però, va ser la cançó «Verigut»; un tema que va destacar per damunt de tots els altres i que, per sorpresa, l’any 2007 es va convertir en cançó de l’estiu a TV3 i Catalunya Ràdio. Amb aquesta cançó vàrem enregistrar un videoclip molt divertit que va aconseguir milers de visites a la plataforma YouTube en pocs dies i, gràcies a aquesta empenta de les xarxes socials, el tema va sonar en gairebé totes les festes de poble de les illes i Catalunya.

85.000 visites amb poc temps a YouTube l’any 2007. Miquel, vas ser un avançat de la música actual…
Musicalment parlant crec que va ser un disc ben normal i corrent. L’única cosa sorprenent que va passar amb aquest disc va ser el tema del videoclip de la cançó «Verigut». L’any 2007, YouTube era una xarxa que tot just tenia uns mesos de vida i, per tant, el tema dels vídeos virals encara estava per descobrir. La veritat és que nosaltres, sense voler, vam crear un videoclip que es va convertir en viral i en poques hores les visites es van anar multiplicant de forma exponencial. Aquest fenòmen va cridar l’atenció de tots els mitjans de comunicació i va provocar que tot l’estiu la cançó va sonar en gairebé totes les emissores i televisions de les Illes Balears i Catalunya.

Pel que fa a YouTube creares un canal. Què ha suposat per tu aquesta experiència?
Com hem comentat anteriorment, sóc mestre de música i un dels meus projectes principals és seguir treballant en la innovació educativa en el camp de l’educació musical. Fa uns anys vaig iniciar un canal de YouTube on vaig publicant tot un seguit de vídeos didàctics que elaboro amb la finalitat de compartir material educatiu de qualitat. Aquesta iniciativa m’ha permès entrar en contacte amb mestres de música d’arreu del món, sobretot de Llatinoamèrica (Mèxic, Argentina, Xile, Perú…), fet que em dóna una gran satisfacció personal i professional, pel fet de poder compartir experiències amb gent molt diversa.

El guitarrista i productor manacorí, Joan Bibiloni, em va dir que ets un bon artista però que el millor per ell és poder comptar amb la teva amistat. Quan és va iniciar aquesta amistat?
Des de ben petit he anat seguint la trajectòria artística de Joan Bibiloni, és un guitarrista que sempre m’ha agradat molt com toca i com compon. Com a mestre em va agradar els discs infantils que va dedicar a les rondalles mallorquines. Un bon dia li vaig escriure un correu electrònic engrescant-lo a composar-ne un dedicat a les rondalles menorquines recollides pel folklorista Andreu Ferrer i Ginard, un mestre d’escola artanenc que a principis del segle XX va estar destinat al poble des Migjorn Gran. A partir d’aquí va néixer un amistat que encara perdura i esper que continuï per molts d’anys. Quan vaig enregistrar el meu primer disc en solitari li vaig demanar si el podria publicar a través del seu segell discogràfic, «Les Tres Taronges», i així ho va fer. Em va ajudar molt. L’any següent, quan vam publicar el segon disc, titulat «Rumb a Menorca», no només va editar-lo sinó que també es va implicar molt en tot el procés creatiu del disc. Per mi, juntament amb Ricard Ramisa, ha sigut una persona fonamental en la meva trajectòria musical.

Tens nous projectes discogràfics entre mans?
En aquests moments, després d’un grapat d’anys apartat del món dels escenaris i de la creació musical per abocar-me a la família i la feina, estic pensant en tornar a composar noves melodies a partir d’unes lletres que tinc guardades de fa un temps. Ho faré, però, sense pressió i sense dates límit. Ningú no m’encalça i aniré fent a mesura que em vengui de gust i de la manera que més em plagui. També m’estic plantejant seriosament si editar un disc o si promocionar les cançons d’una manera diferent. Però bé, tot encara està per fer.

Enguany, ets l’artista convidat de la Banda de Música de Sant Llorenç, i has d’actuar a les Festes Patronals de Sant Llorenç des Cardassar. Com va sorgir aquesta col·laboració?
Aquesta col·laboració va sorgir perquè en Pere Siquier, director de la Banda de Sant Llorenç, i la meva germana sonen junts a la Banda Municipal de Palma, i un bon dia van comentar aquesta possibilitat. De fet, una cançó del meu segon disc, anomenada «Gelosia», s’ha adaptat un parell de cops per a banda. És una cançó amb una lletra molt polida, escrita pel poeta Tòfol Mus, que ha aconseguit arrelar dins la societat menorquina i crec que ja forma part del cançoner popular. Molts de grups d’havaneres i cançó marinera la duen en el seu repertori i molta gent la canta quan fan una vega o una cantada entre amics i/o família.

Quin altres temes teus podrem escoltar?

Podrem escoltar temes dels dos discs que vaig editar, «A ritme d’illa» (2007) i «Rumb a Menorca» (2008). Totes les cançons, d’una o altra manera, parlen de l’illa de Menorca i crec que entre cançó i cançó podrem explicar alguna anècdota o el sentit de cadascuna de les lletres, perquè totes les lletres contenen missatge.

Apart de la música quines són les teves aficions?
Mireu quines coses. Quan vam enregistrar el videoclip de la cançó «Verigut» vaig quedar enlluernat pel món de les càmeres i la creativitat que pot desenvolupar una persona a través de l’art visual. Vaig gaudir molt elaborant aquell videoclip i vaig viure molt intensament tot el procés. Per aquest motiu vaig decidir matricular-me a la llicenciatura de Comunicació Audiovisual i la vaig acabar farà uns quatre anys. Ara estic cursant un màster en Comunicació Corporativa i Protocol i l veritat és que m’agrada molt, estic passant molt de gust.

Moltes gràcies Miquel, i esperem que també passis molt de gust al concert de les Festes de Sant Llorenç amb la Banda de Música, una banda amb una gran il·lusió i passió per la música que sempre ens sorprèn amb concerts diferents de la mà del seu director Pere Siquier.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.