Aquest és el suggerent títol que defineix la proposa Vicenç Palmer, pintor arrelat en els vells establits de Llucamar. Una proposta que, aquí, sens dubte resulta nova, poc habitual i engrescadora. No pel que té de relació entre imatges i poemes, o entre imatges i sons, sinó per la producció de noves interrelacions entre pintor i poetes.

Es planteja en un doble joc farcit d’atreviment i d’adaptació a l’entorn. Primer el pintor convida els poetes perquè triin una de les serves obres que els pugui suggerir un nou text; alhora que el pintor plasma de forma gràfica un dels poemes dels diversos autors.

Per acabar la mostra itinerant els diversos poetes, amb la mirada en un mateix quadre -“Ciutat de Mallorca”- recreen un nou poema. I el pintor ofereix la seva mirada a l’entorn on exposa.

Tot un joc lúdic d’interrelacions entre paraules, colors, persones i entorn que, a més i com a valor afegit, ens redescobreix i ens fa present el domini del mots de Jerònia Mesquida: “La vida fluint,/amarada/de velles i noves històries/…L’insondable i l’eteri,/sota aparença quotidiana./

Inauguració de l’exposició. Dimecres, dia 7, a les 20:30. Espai 36