En Tomàs Martínez, sempre atent, ens fa a mà el present missatge: “Per Sant Llorenç, figues a querns. Aquesta paraula sí que s’ha perduda. Hi deu haver algú que la recordi?”.
No podria resultar més adient després del repic de campanes i la hissada de bandera prèvia a “ses festes”
Què és un quern? Els nostres padrins ho sabien bé, ara segurament hem de recòrrer al diccionari.
El DCVB mostra:
QUERNm.
Conjunt de quatre coses (Mall., Men.). «Quatre ametlles fan un quern, | mirau si jo sé comptar; | ell me podria llogar | per pastoret de Betlem» (cançó pop. Mall.). Si en lo bordel n’hi ha una quoerna, | una sou vós, senyora, en aquel quern, Corella Obres 436. En podríem retreure a querns y a dotzenes, Roq. 44.
Loc.—a) De tres… fer un quern: falsificar la quantitat d’allò que es ven, donant-ne menys del que pertoca. Aquells venedors… que de tres amel·les fan un quern, Camps Folkl. ii, 21.—b) Treure es quern: treure el profit que pertoca d’una cosa (Men.). Llavores mos fermaven s’altre cap des tros de fil a un botó, y hala petit, a treure’n es quern de sa caçada, Ruiz Pablo (Catalana, i, 410).—c) Fer es quern: avenir-la, encertar una cosa (Mall.). «Ell és qui ha fet es quern»: ell és el qui ha encertat.—d) Fer es quern: comandar, portar la direcció d’una cosa (Santanyí).
Refr.
—«Per Sant Llorenç, figues a querns»: significa que per sant Llorenç (10 d’agost) les figues agostenques ja estan en el punt de maduresa (Mall., Men.).
Fon.: kέ̞ɾn (mall.); kέ̞n (men.).
Var. ant.: quaern (E XXXI quaern de perles grosses, doc. a. 1356, ap. Rubió Docs. i, 175).
Etim.: del llati quatĕrnu, mat. sign.
Imatge: quern de tomàtigues per fer un trempó