Mots perduts: galejar

Pels qui laboram en premsa local, poques satisfaccions com aquesta: constatar que una determinada secció arrela. Quan algunes persones, espontàniament, ofereixen “mots perduts” que recorden o els passen pel davant.
Aquest també és regal de Tomàs Martínez i és el títol d’un espectacle. Mot ben encertat per a aquests dies de “festa major”, com les anomenava Mn. Galmés.
Val a dir que, malgrat la descripció de l’Alcover-Moll, no recordava haver sentit mai el mot en el meu entorn familiar.

EL DCVB mostra:

GALEJAR v. 
|| 1. intr. Fer gala, festa ostentosa; cast. galear. Ens entornàvem | a galejar | e festejar | enamorades, Spill 1507. Rebatejaren | e galejaren, | feren gran festa, Spill 4831.
|| 2. tr. Festejar; obsequiar o adornar en senyal de festa; cast. festejar. Prou tu galejas l’Infant del pessebre,Verdaguer Bethlem 52. Y com ara està de moda galejar tots aquests petits y grans aniversaris, Collell Flor. viii. La senyora… la galejaràs com si fos Sant Roch el dia de la festa, Víct. Cat., Cayres 189. a) especialment, Ruixar el capdanser a les balladores amb aigua d’olors (Campdevànol, ap. Dicc. Dansa, s. v. gala).
|| 3. intr. o tr. Celebrar una festa amb grans sorolls, especialment amb salves d’escopeteria (Cardós, Andorra, Ripollès, Garrotxa, Plana de Vic, Vallès, Solsona, Balaguer, Isil). Els trons y’ls cohets retrunyian galejant la festa, Pons Auca 95. Tot galejant, o sia, tirant escopetades, Scriptorium, juny 1926.
|| 4. intr. Fer ostentació; festejar per entreteniment o per vanitat (Mallorca, Menorca). «No vui que dones galegin | de jo, si som gastador; | si em volen, sense favor, | i si no, que se passegin» (cançó pop. Mall.). Avuy tan sols galetjar | ab jo voldries, Rafel, Benejam FyF, acte ii. 
|| 5. tr. Fer exhibició o ostentació d’una qualitat o habilitatUn xicot jove… galejava les seves forces bestials,Lleonart Cov. 15. a) especialment, Jugar amb la veu; fer-la sonar agradablement, vocalitzar artísticament (Mall.). «Jo galeig sa meva veu, | germanet meu, tant com puc, | però per músic de Lluc | no m’han cercat, ja ho sabeu» (cançó pop. Mall.). No està may per tonades qui vol galetjar sa veu, Salvà Poes. 75. Es un gust sentir galejar aquelles veus, Alcover Cont. 81.
Fon.: 
gələʒá (or.); galeʒá (occ.); gələʤá (mall., men.).
Etim.: 
derivat de gala, art. 1.

Un pensament a “Mots perduts: galejar

Respon a Andreu Matamalas Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.