Com d’altres no és encara perdut del tot, però en du camí. Arruix! interjecció, en el sentit de ves-te’n de forma despectiva i enfurismada es va substituint per diverses formes del verb anar més en sintonia amb la llengua castellana.
Com es veurà en les diverses accepcions d’arruixar, és un d’aquell mots polisèmics que, segons el context o entorn, pot significar varies coses diferents.
Amb aquest es comença una teringa de mots aportats per Isabel Alemany (Cadireta)
EL DCVB mostra:
1. ARRUIX m.
Líquid negre, espès i dolç, que s’obté escaldant i repremsant les bresques després de treure’n la mel (Gandesa).2. ARRUIX m.
Toca que duen les dones pel cap; cast. toca (Un Mall. Dicc.). Se posa sa mudada y ets arruxos tan plantosos com los puga dur una marquesa, Ignor. 26.
Etim.: incerta; l’àrab ruxrux significa ‘cinta adornada de perles’ (Dozy Suppl. i, 531).3. ARRUIX interj.
per engegar o fer fugir qualcú; cast. zape!, fuera!, largo! Y axí, quant los miren, los dien: arruix!, Proc. Olives 2051. Arruix! arruix! grans belitres, Alcover Cont. 533.
Fon.: ərúʃ (Empordà, Barc., Mall.).4. ARRUIX m.
Acte d’arruixar. Sembrar a arruix: sembrar a raig de cabàs (Cubells d’Urgell, ap. Aguiló Dicc.).
ARRUIXARo RUIXAR v. tr.
|| 1. Remullar una cosa tirant-li el líquid a gotes o a raig prim (Cat., Val., Eiv.); cast. rociar. Féu-li beure de la dita aygua e ruxaren-li la cara, doc. a. 1377 (BABL, x, 160). Que negun tixidor… no gos ruxar ne banyar ab aygua, doc. any 1383 (Col. Bof. xl, 263). Ruxat tot ab oli perque cremàs bé, posaren-hi foch, Tirant, c. 92. Prin lo poliol ruxat ab vinagre, Flos medic. 172. Perdreu-les també [a les xinxes] si les arruxau ab murcades de oli cuytes, Agustí Secr. 193. Més ensucrats rubins | que un brollador d’aygua d’olors arruixa, Canigó iii.
|| 2.Engegar, fer fugir a crits o a cops (Tortosa, Mall.); cast. ahuyentar. Com àguiles novelles que’l torb arruxa,Costa Agre terra 118. Com si vos posàsseu a arruxà mosques, Ignor. 17. Es pareyé arruxa es bestià, Roq. 37. a) Resseguir els caçadors ordenadament tot un sementer, procurant espantar la caça a crits i pedrades per fer-la anar cap a un portell o altre lloc on tenen parades les senderes per agafar els animals (Mall.).
|| 3. Renyar fort, donar un aixabuc (Val.); cast. echar un trepe.
Loc.—a) «Arruixa i no faces fang»: ho diuen per recomanar que facen les coses amb bon esment de no fer-les malbé (Martí G. Dicc.).—b) «¡Arruixa, que plou!»: ho diuen quan algú reprèn un altre amb molt bon encert (Val.).—c) Arruixar ses mosques a algú: tupar-lo (Mall.).
Fon.: əruʃá (Bagà, Pobla de L., Vic, Barc., Mall.); əruјʃá (Valls); aruјʃá (Tremp, Pradell, Tortosa); aruјʃáɾ (Val., Alcoi); ruʃá (Conflent, Olot, Empordà, Pineda); ruјʃá (Pont de S.).
Conjug.: regular segons el model de cantar.
Sinòn.: || 1: brufar, arrosar, roar;— || 2: ahuixar.
Etim.: en l’accepció || 1, del llatí roscidare‘cobrir de rou’; en l’accepció || 2 és més probable que sigui derivat de la interjecció arruix, usada per a fer fugir animals, infants, etc.
(Imatge de Google/Ahuyentar)