RME Realitat

La realitat és la que és. Una cosa sòlida, present, inequívoca. Ho evidencia tant la cultura popular: “Anem a les realitats…” que vol dir posa’t en sintonia amb el que jo et dic -expressió ben habitual de les converses quotidianes-, com també ho mostren els diccionaris, tant el nostre Alcover-Moll: El fet d’esser real, d’existir”, “Allò que és real.” , com l’etimològic: “del llatí realitas, qualitat relativa a la cosa vertadera o real”.

Si a tal solidesa li empeltam les certeses del que és bo o dolent, del que és mentida i del que és “veritat”  -“Adequació o concordança entre el pensament i la realitat d’una cosa”, “Proposició que no es pot negar racionalment”- llavors podrem entendre la dificultat que planteja l’adequació del pensar a les aportacions de la ciència.

Tantes que la peresa i la manca d’un benefici clar que pugui derivar del canvi d’opinió ens manté en un posicionament tradicional i generalitzat. Perquè hauria de canviar? És la pregunta que ens manté en el “meu posicionament”.

De poc serveixen les aportacions de mirada social de Bauman amb la seva realitat líquida: “les formes socials es descomponen i es formen de forma més ràpida de la que havien trigat a formar-se” …”separació i divorci entre el poder i la política”…”l’esfondrament de les formes de pensament, planificació i actuació a llag termini”… “la virtut que es proclama més útil no és la conformitat a unes regles, sinó la flexibilitat…”. O les aportacions, entre molts d’altres, de Bohm i la seva realitat quàntica: “La teoria newtoniana fou vertadera fins aproximadament el 1900”… “Qualsevol esdeveniment, objecte, entitat…que es pugui descriure és l’abstracció d’una totalitat desconeguda i indefinible de moviment fluent”…”Resultaria erroni suposar, per exemple, que casa ser humà és una realitat independent que interactua amb altres sers humans i amb la naturalesa. El contrari, tots ells són projeccions d’una totalitat única”.

Qüestionar la “realitat” no és contrari a constatar evidències, ni implica desviar la mirada dels fets aparents. Ben al contrari, és situar les evidències en el terreny del dubte i anar més enllà de les aparences per indagar el possible “moviment fluent”. Un joc com un altre.

Es clar, també ens podem posar les clucales o les ulleres del cabeçó i… “Noltros a lo nostro”: el sol surt per a tots; cada campaneta te el seu so, que cadascú pregui per a ell i Déu per a tots…

Imatge: Flor de terra oberta de sequera, després de la torrentada.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada