Mots perduts: bollar

“L’haurem bollada!”. Li va sortir directe, sense pensar ni donar voltes. Uei!, feia estona que no l’havia escoltat en aquests sentit!. És el que te la relació amb persones amants de la llengua com és el cas de Tomeu Ginard.

El DCVB mostra:

1. BOLLAR v. tr. 
|| 1. Posar la bolla o segell a un document. D’aquela mateixa boyla sien bolades les cartes de les revocacions,doc. a. 1278 (Miret Templers 549). E aporta totes les cartes qui el camp se foren feytes, bollades del segell del senescal, Muntaner Cròn., c. 94.
|| 2. ant. Posar la bolla o segell als draps per tal que constàs el punt on eren fabricats i l’aprovació de llur fabricació; cast. marchamar. Item que neguna persona de qualque ley o condició sia no gos bollar ne fer bollar de les devall dites bolles negun drap si donchs no ha lo dit senyal de la B, et no es teixit en Barchinona, doc. a. 1383 (Col. Bof. xl, 267). Que [lo dit drap] sia bollat a cap primer per los dits III prohomens apres la faxa de una bolla del plom, doc. a. 1387 (Col. Bof. vii, 271). La hora quels farà bollar sia tengut jurar en poder del bollador á Deu é als sants quatre Evangelis, è per virtut del dit jurament sia tengut manifestar al dit bollador quina roba será aquella que fará bollar ni de quina sort será, doc. a. 1445 (Capmany Mem. ii, 437).
|| 3. Bollar-la: cometre una gran errada, equivocar-se completament (Mall.); cast. colarse. De tant en quant en bollava cualquna, Aguiló C., Rond. de R. 12. ¡Sí que l’ha bollada! ¡Bon endevinador mos dus!, Alcover Rond. i,239.
Etim.: 
derivat de bolla.

2. BOLLAR v. intr. 
Produir bambolles damunt l’aigua una mata de peix sotaiguada (St. Feliu de G., Palafrugell, Blanes); cast. burbujear. ¡Mireu, com bolla, sa sardina!—va dir, assenyalant un punt de la mar, Ruyra Pinya, ii, 44.
Etim.: 
del llatí bŭllāre, ‘bambollejar’.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada