Entrevista a Josep Ros Sancho, músic i compositor, que ha dedicat la seva darrera obra “INVICTUS, Rafa Nadal Legend”, al tenista manacorí


Josep Ros Sancho, va néixer el dia 4 d’octubre de 1941 a Son Servera. El seu pare, Bernat Ros Vidal, era del poble de Lucmajor, i la seva mare, Bàrbara Sancho Servera, era natural de Son Servera. En aquell temps era normal que les dones anessin a parir a casa dels seus pares, així ho va fer na Bàrbara, i en Josep va passar el seu primer mes de vida a Son Servera.

Després tornaren a Llucmajor, i la família hi va viure fins que en Josep va complir els 10 anys, i s’arrelaren a Manacor.
La passió i l’amor per la música la va heretar en Josep, del seu padrí matern, Josep Sancho Servera, »des Forn o Moliner», músic fundador de «La Serverense», actual banda de Música Local de Son Servera, que la va dirigir des de l’any 1889 a 1906, tenia 18 anys quan va assumir la direcció de la banda, i deixà la flauta per assumir les funcions de director, i va ser el primer director de la banda que tingué una batuta a les mans. Anys més tard regalaria la flauta al seu nét Josep, que a dia d’avui és un reconegut músic i compositor que de manera ocasional, fa anys, també va dirigir la banda serverina.

Com moltes de manacorines i manacorins que deixàrem el poble per motius laborals i ens arrelarem a altres pobles, en el meu cas a Cala Millor i sa Coma, sempre he seguit les notícies manacorines i de manera especial dels músics que formarem part de la meva adolescència. He tingut l’oportunitat de passar un agradable capvespre xerrant amb en Josep Ros, dels seus inicis dins el món de la música i del seus records d’aquests 50 anys. Dels treballs i col·laboracions amb els seus amics, Antoni Parera, Andreu Riera, i tant d’altres i dels grups, corals, orquestres, etc., que han format part de la seva vida. Hem acabat parlant del present i de la darrera obra que ha acabat INVICTUS,Rafa Nadal Legend, i del seu somni de poder estrenar una missa dedicada al Papa Francesc.

Enhorabona Josep, per la teva darrera obra, INVICTUS Rafa Nadal Legend, que has dedicat al tenista manacorí nét del recordat director Rafel Nadal. Però abans de parlar de l’obra, m’agradaria que parléssim una mica dels teus inicis en el món de la música, i d’aquells grups dels quals vaig ser una fan.
Gràcies, quan vulguis Magdalena.

Sé que l’afició per la música la vas heretar del teu padrí matern. Quin són els teus primers records?
De ben petit anava a veure els padrins a Son Servera i el padrí Josep, en va regalar la seva primera flauta. Em va fer il·lusió i va despertar la meva curiositat per la música.

Quan començares a estudiar música?
Vivíem a Llucmajor, jo anava a escola a ca ses monges, i tenien una sala on hi havia un piano, vaig començar a culejar el piano i llegir un poc i em va agradar. Es pot dir que em vaig aprendre tot sol. Quan tenia 10 anys vam venir a viure a Manacor, i més endavant vaig anar a classes de piano amb Concha Vadell, llavors em va fer classes Don Antoni Servera, vaig ésser el seu darrer alumne, i al llarg de la meva vida sempre he continuat enganxat al món de la música i la composició. Vaig cursar la carrera de Piano al Conservatori de Música i Dansa de les Illes Balears.

El teu primer grup va ser «Els Sonadors». Com era el grup?
El grup el formàren en Pep Nadal, en Ramiro Cifo (que va morir l’any passat), en Bernat Morey i jo. Fa poc va fer 52 anys de la formació del meu primer grup. Feim música mallorquina d’en Guillem d’Efak, d’Antoni Parera, i música de ball perquè anàvem a tocar a llocs de ball.

Féreu una altre música, amb el Grup 15…
Sí, la música era diferent, quan es va desfer «Els Sonadors», vingueren amb noltros en Martí Salem i en Toni Garcia, i varem formar el «Grup 15». Varen ser un bons anys. Més endavant uns volien fer actuacions per la península i altres no, i el grup es va desfer, uns formarem «Els Falcons», i altres els «Amigos», jo em vaig quedar amb els Amigos. Amb ells vàrem gravar el primer disc pop en mallorquí amb Antoni Parera.

Ja començares a compondre cançons?
Gravàrem un disc pop en mallorquí que es diu Blues 15, i jo vaig fer els arranjaments.

Vareu fer molts de concerts. Com eren els teclats que tenies aquell temps?

Sí, amb el Grup 15, vam fer molts de concerts, en aquell temps jo tenia un òrgan Hammond, molt mal de manejar, havies de menester una furgoneta.

Vas ser membre fundador del grup «Mosaic». Com era aquest grup?
Això va ser un grupet jove de la Banda de Música de Son Servera, juntament amb quatre elements dels «5 del Este», i acompanyant el cor de Son Servera, i la Capella de Manacor. Vam fer música clàssica moderna, varem fer el Fantasma de la Ópera, Jesucrist Superstar, cançons negres espirituals, musica clàssica etc. Això va ser el grup Mosaic. Fins i tot varem fer una actuació a l’Auditori de Palma.

L’any 1976, membre fundador de l’Orquestra de Cambra Ciutat de Manacor i director. Com va sorgir l’orquestra?
Va venir a Manacor un pianista molt bo, es deia Patricio Pizarro, era un concertista de piano xilè, va donar un concert i en parlarem un poc, el varem ajudar amb Antoni Martí, li cercàrem una casa, i ens va dir, «per què, no feim una orquestra de cambra?, i vam anar a cercar gent fins que vàrem aconseguir fer-la.

Per cert Josep, he sentir a dir que el tal Pizarro et va regalar una partitura feta especialment per tu. Com és l’anècdota?
Sí, t’explic: el tal Pizarro va venir a Manacor a fer un concert era un músic, i com t’he dit es va quedar i va fer un concert molt bo. Li vaig dir que m’havia agradat molt sobretot una peça determinada, i ell em va regalar la partitura i em va dir que l’havia compost per jo. Quan vaig arribar a ca meva em vaig adonar que m’havia embetumat, perquè la data de la partitura mig esborrada duia la data que havia estat escrita feia un cinc anys.

Li vares dir res?
Tal va ser la meva ràbia que em vaig posar al piano i vaig compondre la meva primera peça, que li vaig posar per títol «Per què?. Li vaig dur i li vaig enflocar que jo sí era sincer, l’acabava d’escriure, li vaig dmnanar i per què m’havia enganyat. A partir d’aquest moment ja no vaig deixar de compondre.

Com va ser l’etapa de pianista titular de l’Orquestra Lírica de Mallorca?
L’Orquestra Lírica de Mallorca la va fer en Rafel Nadal, el fundador va ser ell, i és l’orquestra amb la que he passat més gust de fer feina, tots érem joves molt ben preparats i tocàvem amb moltes ganes. Durant dos anys varem fer moltes funcions a Mallorca, jo tocàvem el teclat i un poc l’arpa. Tocàvem i també venien en Corbacho, i un tenor, Pedro Granados, fèiem un poc de lírica.

Quins temps vares treballar amb el padrí del tenista Rafel Nadal?
Dos anys; vam ser molt amics. Vaig estar molt content que en Rafalet, el seu nét, en honor del seu padrí va tenir la delicadesa de posar al seu vaixell, Beethoven, i vaig pensar en dedicar-li una obra que he titulat INVICTUS Rafa Nadal Legend.

Has cercat un bon títol per l’obra dedicada al gran campió «INVICTUS»…
Sí, és que és un gran campió que mai es rendeix. Vaig començar a fer l’obra i he anat treballant tira a tira, i ha quedat enllestida, ja he entregat la partitura a un parell de directors, i ja diran coses.

Idò no saps encara quan s’estrenarà?

Jo si puc m’agradaria que s’estrenés quan en Rafel té temps, que és la darrera setmana de novembre; seria preciós perquè seria com un regal de noces. He parlat amb components de l’Orquestra Simfònica i tots m’han dit que m’ajudaran; amb el director no, «no está, no contesta». Jo som molt caparrut amb la música haurem de veure si els polítics ens ajuden a que es pugi estrenar, jo vull que s’estreni a Mallorca. He d’anar a veure na Catalina Solivelles, que és la Delegada de Cultura del Govern Balear, d’ella depèn l’Orquestra Simfònica.

I si t’ajudo Josep, i anem més amunt i demanem audiència amb la presidenta Francina Armengol?
Necessitem tota l’ajuda possible Magdalena, perquè jo sé que tenen la programació feta per les actuacions de l’Orquestra Simfònica, es programa amb antelació. Però no crec, que dins el mes de novembre no poguem trobar un dia per l’estrena. Em faries un bon favor si m’ajudes. Però abans de demanar audiència amb la Presidenta començarem per abaix, a veure si na Catalina Solivelles ens ajuda.

D’acord Josep, de fet, crec que has tingut propostes per estrenar l’obra fora de Mallorca, no?.
Sí, però és una obra dedicada a un mallorquí i feta per un altre mallorquí i vull que s’estreni a Mallorca.

La Banda de Música de Manacor et va encarregar una obra sobre música mallorquina, ja la tens llesta?
Sí, està quasi enllestida. Com bé dius, em demanaren una obra de música mallorquina, per estrenar al concert especial del 2020 a l’Auditori de Manacor sobre música mallorquina. Estic ara mateix acabant la versió per banda de INVICTUS que he fet especial pel concert que han de fer. Serà molt diferent la versió de banda. La instrumentació és totalment diferent i m’ha duit molta feina. L’autentica versió és per orquestra, per la banda he hagut de canviar un parell de coses. Amb les cordes pots fer mil coses i a la banda no tenen cordes.

Tenen un contrabaix…
(ja, ja jaaaa!, un contrabaix…sí i li fan fer feia. Resultarà la versió per banda, perquè és una peça que explica un poc la trajectòria d’en Rafalet i de tant en quant hi ha bocinets molt mallorquins, sempre dissimulats, és a dir, quan neix que és com una cosa especial a l’espai senten…uhhh i un poc el vou-veri-vou dissimulat. Després comença la marxa i pareix com un poc la música de les galàxies.

O sia com una cosa de l’altre món…
Sí, hi vaig posar bocinets del Parado, de la Sibil·la, i acabà amb l’himne que és, Jo i un pastor, sa sent, tan, tin, ton, passaràs gust d’escoltar.

Sí, ja en tenc ganes, las feta pel gran públic.
Sí, la versió per banda l’he feta popular, que pugi arribar a tothom i que agradi. Podran sentir inclús un partit de tenis.

Què dius!
Sí, es sent que pega aquells bots sa pilota abans de que tregui …pum, pum, pum , després toc, tuc, tuc, tuc, toc, toc,…el que fa en Rafel abans de treure amb aquella parsimònia. Després zis, pam, pim…a tope, pum, pam, i després un renou sec… pam, el joc s’ha acabat.

O sigui, podrem escoltar un partit de tenis musicat…
Sí, tu heu has dit, llavors també sa sent, «Rafa, Rafa, Rafa», o sigui, exactament si escoltes un partit.

Tindrà èxit aquesta obra, Josep.
Sí, de fet ja ha captat l’atenció, des de que va sortir la foto amb en Rafel i jo junts entregant l’obra, m’han contactat 250 i pico de músics interessats per l’obra. Inclús de l’estranger i també gent espanyola que treballa fora, a veure si els puc fer una reducció de l’obra de la versió original, per trios, quintets, etc.

I tu heu faràs?
Jo m’agradaria molt per en Rafel que tingués difusió. Ja ho veurem.

Pel que m’estàs contant, no es tracta de fer feina i compondrà, llavors el més difícil és trobar qui s’estreni l’obra…
Exacte, per exemple d’una trentena d’obres que tenc n’he estrenades sis. La Sibil·la amb orquestra de cambra la vaig estrenar a Son Servera, els Improperiare també amb la simfònica a Son Servera . Abans de la simfònica actual, quan hi havia l’anterior simfònica, vaig estrenar un concert de piano que el va tocar na Concha Vadell, etc.

Josep, sé que tens un altra il·lusió pendent, estrenar una missa dedicada al Papa. Parlam d’aquesta il·lusió. Quan vares començar aquesta composició?
Vaig començar aquest treball fa 20 anys i en acabar-la vaig decidir dedicar-la al Papa Francesc. La missa es diu, IN VIAM PACIS, (Pel camí de la Pau). A cercar aquest nom em va ajudar el rector de Son Servera, Don Pedro Pou, al cel sia, ell sabia molt de llatí i em va aconsellar. És una missa molt espectacular m´ha duit molta de feina, però és tant llarga que no es pot fer sencera, dura dues hores i mitja, així que es farà per bocins, i és una missa per orquestra simfònica, dos cors, un de nins i cinc solistes. És molt difícil per estrenar-la però sa d’estrenar a una església, i a Mallorca seria per estrenar a La Seu. En Salvador Brotons es va oferir per estrenar-la, i inclús si trobem subvenció, es va oferir per estrenar-la a Barcelona. De moment estam esperant la contesta del Bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull. Però de moment no ens ha contestat, està molt ocupat (estic segur que és cert, veig les notícies i el treball que fa).

Quin temps fa que demanares per parlar amb el bisbe?

Fa cinc mesos. Finalment em varen dir que la darrera setmana de juliol em telefonaria, però encara no he sabut res. M’agradaria poder anar a veure’l i explicar-li l’obra. Vaig tornar a demanar si sabien quan em podria rebre, però de moment no tenc hora per xerrar amb ell.

Em sap greu Josep, esper que pugis parlar prest amb ell.
Magdalena, si pots ajuda’m, l’únic que em sabria greu en aquest món és morir-me i no haver pogut estrenar i escoltar un trosset d’aquesta missa. Per jo no he fet res més «guapo». La vaig donar a Arquebisbe manacorí Lluís Francesc Ladaria i la feta arribar al Papa. Han estat vint anys de feina, de pensar, i donar-li voltes fins a completar-la. És un treball molt ambiciós, ho reconec, però ha estat la meva il·lusió. He estat massa ambiciós, però és que el text d’una missa és tan bo, que a mi m’agradava seguir-ho i anar creant l’obra. És el que t’he dit, no voldria morir-me, sense haver pogut sentir un bocinet d’aquesta missa.

D’acord Josep, per part meva no estaràs. Heu intentarem. És una llàstima amb els grans músics i compositors que tenim a la comarca de Llevant i a Mallorca, que el treball dels nostres músics i compositors sempre quedi al calaix i no es valori el talent, esforç, i treball dels mallorquins. Sort Josep!

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada