Mots perduts: barcella

Es fa referència al recipient, no a la mesura. Encara se’n troba alguna que s’utilitza com a element decoratiu. S’han de cuidar; altrament, si no s’utilitzen, la fusta es resseca de tal manera que amolla i es descompon. Així la barcella és converteix en un trasto.
Es mot perdut perquè l’eina ha perduda la seva utilitat. Fa una setentena d’anys que ja no s’usen les barcelles per mesurar res.

El DCVB mostra:

BARCELLAf. 
|| 1. Mesura de gra, equivalent aproximadament a la sisena part d’una quartera; cast. barchilla. A les Balears es divideix en sis almuds; a la regió de València, en quatre almuds. Cent quarteres e II barceles d’ordi, doc. a. 1285 (Boll. Lul. vii, 59). Si dóna de vint barcelles en ius de nòlit, Consolat, c. 77.
|| 2. imatgeRecipient que té la capacitat de la dita mesura i serveix per mesurar. «La qual barcella deu auer dintre la taula en alt ab les ferradures, vn palm e mig e de terç de quarto de palm en totes les quatre taules de la barcella, que son per los costats de la barcella. Lo sòl de la barcella, dintre en la barcella e de taula a taula es e deu esser a totes parts de si vn palm e mig menys vn quarto de palm. La boca de la barcella deu esser, dintre la barcella de taula a taula, en la hora de la barcella, un palm de quarto e de quarto de palm, la qual barcella deu esser fassida per totes les ores de la barcella de lates de ferre, e vna lata de ferre deu passar per mig de la barcella, que tenga e sia fermada de la vna ora de la barcella tro en l’altra. E el mig del sol de la barcella deu esser vna verga de ferre redona ficada que pug entegra tro a la lata del ferre que va en traués a la barcella, que sostenga la lata trauessada que no pusca enclinar ne baxar» (Cost. IX, xv, vii). Aquesta descripció que les Costums de Tortosa fan de la barcella, es concorda amb les parts actuals de la barcella mallorquina, però aquesta, en lloc de tenir quatre taules o costats, és de parets rodones, de manera que la seva forma és tronco-cònica.
|| 3. Extensió de terra de prou capacitat per sembrar-hi una barcella de gra. Et unam barcellam terrae, Repart. Val. 260.
|| 4. Bastiment quadrat de fusta que serveix de vasa a la vorera inferior de la campana del fumeral (Tortosa, Val.).
|| 5. Esquadra o doble esquadra de ferro que sosté a la revora les rajoles dels foguerills (Tortosa).
|| 6. Cadascun dels compartiments quadrats poligonals que formen un enteixinat (val.); cast. artesón (F. Almela en BSCC, xxv, 657).
Loc.
—a) Set almuds no fan barcella: ho diuen d’una cosa que ret poc (Mall.).—b)A barcella per garba: ho diuen del blat que ret molt, i per extensió ho diuen també de tota cosa que dóna profit (Mall.). El blat era retent: a més de barcella per garba, Pons Llar 38.
Fon.: 
baɾséʎa (Tortosa, Maestr., Cast., Val., Gandia, Al.); baɾséʎɛ (Sueca, Alcoi); bəɾséʎə (Mall., Men., Eiv.).
Etim.: 
del llatí vg. *parcĕlla (contracció de particella), nom de mesura agrària, que sofrí el canvi de p– en b– en el llenguatge mossaràbic (cfr. la forma mossaràbiga baɾʤela, ap. Simonet Glos. 34).

Imatge del DCVB

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada