Mots perduts: cavalló

Es una de les moltes paraules pageses que han perduda la seva utilitat.

En el sòtil de les cases pageses acostumava a haver-hi, penjats a una estaca, el conjunt de vencills ordenats i fermats en aplecs de deu. Cada aplec era un cavalló.

El DCVB mostra:

CAVALLÓm. 
|| 1. La part principal de l’albarda, que es compon dels dos arçons de fusta i un encoixinat de palla coberta de cuiro (Calasseit). Damunt el cavalló va la pell on cavalquen o carreguen.
|| 2. Crestall o llom de terra entre dos solcs de sembradura o de reguiu, o entre dues taules d’hort (Oliana, Bellpuig, Ll., Pradell, Massalcoreig, Fraga, Calasseit, Gandesa, Maestrat, Cast., Val., Sueca); cast. caballón, camellón. Los quals barranchs eres e cavallons de les dites salines per causa d’alluvions d’aygues eren enrunats e desfets,doc. a. 1470 (Arx. Gral. R. Val.). Fa-hi cavallons | ab alerons, Spill 14798. Un cavalló tort, el farà desfer sense mirament, Pasqual Raval 2.
|| 3. Carena de la teulada (Artesa, Massalcoreig, Fraga, Calasseit, Gandesa, Llucena, Val., Sueca, Alcoi, Pego, Benidorm); cast. caballete. 
|| 4. Filera de teules cobertores (Capçanes, Sueca).
|| 5. Munt de cert nombre de garbes (generalment deu) que es forma així com van segant i es deixa enmig del camp per a esser carregat després en haver de garbejar; cast. tresnal. En els documents antics trobam també el mot cavalló amb el significat de ‘feix de palla’. De cols spinachs albergínies de cauallons e de totes altres ortalices sia donada delma, Jaume I, Sent. La pexera que en lo comensament serà feyta de rama e lenyes e cavalons,doc. a. 1315 (RLR, xxx, 274). Decem octo cauayons ordey, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 182). On age garbes ne cauayons, Ordenacions de Valls, a. 1390. XVI cauayons de li, doc. a. 1456 (BSAL, iv, 10). Cent caualons de pala poc més o menys, doc. a. 1461 (arx. parr. Sta. Col. de Q.). Per nou cavallons de palla a raó dos sous y deu lo cavalló, doc. a. 1469 (arx. convent Concepció, de Palma). En pendrem dels cabayons [sic] y també un xich de las garbas, Milà Rom. 329. A quasi totes les regions catalanes s’entén per cavalló un munt de deu garbes; però aquest nombre no és absolutament fix, car també es fan cavallons d’onze garbes (Puigcerdà), de tretze (Pla del Llobregat) i fins de disset (Ordino).
|| 6.Conjunt de deu vencills per a lligar garbes o altres coses (Mall.). 
|| 7. Desena; conjunt de deu coses, especialment de figues o altra fruita (Maestr., Val.). «M’hai minjat tres cavallons de figues»=trenta figues (Benassal).
Fon.: 
kəβəʎó (pir-or., or.); kəβəјó (Plana de Vic, Empordà, Pobla de L.); kaβaʎó (occ., Val).; kavaʎó (Cast., Al.); kəvəјó (mall., eiv.); kəvəó, kəvó (men.).
Etim.: 
derivat de cavall.

Imatge. Aplec de vencills a la paret del forn. Imatge parcial de “Fotografies antigues de Sant Llorenç des Cardassar. Ses Sitges, 1927

3 comentaris a “Mots perduts: cavalló

  1. Quina mida tenien els vencills?
    Eren trençats de dos o tres cordells?
    Algú ho pot contestar

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  2. Es que jo tenc demunt es sotil tenen 11 pams ( 2,2 m) son de tres cordells de carritx picat i amarat dins la mar .Possat un tercer cordell es deia llanturar

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
    • Gracies per la informació, A més has aportat una nova paraula perduda: llenturar.
      No deixa de ser curiós aquest “palm afegit” que es dona adesiara. Els vencills fan 11 palms (10+1), els camins de ferradura feien 1m+1palm, els d’establició 4m+1palm. (Segurament obeeix a alguna raó que desconec).

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada