“Jo enguany no la correré, no estic en forma”; “jo tenc una xxxxxxxx (afegiu-hi dues paraules en un espècie de llatí impronunciable) i em vé just-just caminar”; “a mi m’han d’operar la mateixa setmana”; “jo tenc unes noces (o comunió,o bateig); “tenim un sopar familiar”; “jo d’ençà la de l’any passat just he anat a córrer dues o tres vegades i no aguantaré”… i així una llarga llista d’excuses que no et canses de sentir des de dos mesos abans, fins a la mateixa setmana de la cursa.

Tot canvia el dia de l’assaig de la cursa, el dilluns de la mateixa setmana, sembla cosa de bruixeria:

– Comences a veure a Strava que aquell que no estava en forma sense més ni manco marca uns temps estratosfèrics.

– El que tenia la dolència llatina sense més ni manco el veus apuntat dels primers a la cursa.

– El qui l’havien d’operar, o el metge li ha dit que no feia falta o li han postposat a la setmana de davant.

– El de les noces diu que li bastarà el forat que hi ha entre la missa i el sopar i que també hi pot córrer.

– El que té el sopar familiar, si és a ca els pares li perdonaran tot, si és a ca els sogres, per molt bé que ho vulgui fer tanmateix no ho farà bé mai.

– El que gairebé no havia anat a córrer, fa un excés les tres darreres setmanes i arriba just, però també arriba.

*Tot això és aplicable a qualsevol altre esport o activitat.

Al cap i a la fi ho hem de reconèixer, córrer ens enganxa (just entenem això els qui ens agrada) i en haver acabat la cursa, quedem en el lloc que quedem, estarem rebentats, i des del mateix minuts després de creuar la meta ja començarem a fer previsions de la de l’any que ve, que arribarem amb millor forma (mentidota, tornarem a dur la mateixa cançó de l’any anterior).

Per cert, demà dilluns és l’assaig de la cursa, a les 19:00 parteixen els de la cursa llarga i una mica abans de les 19:30 la resta. TRANQUILS! què demà just és un assaig i serà una volta de reconeixement, tira-tira.

LA CURSA ÉS DISSABTE! i si encara no hi estau apuntats (podeu apuntarvos-hi aquí) no sé que esperau.

Ah, i sobretot recordar que el que importa és participar… una cosa que tothom diu però que gairebé ningú ho pensa 😂😂😂.