Mots perduts: ajocar-se

Des de fa temps, supòs que empès per la meva vocació de filòleg català, tenc l’afició d’anar recollint en una carpeta algunes paraules curioses que té el nostre dialecte llorencí (algunes d’us ben local, d’altres un poc més generals) que not com desapareixen a causa del canvi generacional. Que millor que un professor de Secundària, com és el meu cas, amb contacte permanent amb els adolescents per descobrir les paraules que ja han deixat d’usar (i han substituït per un vocable d’ús més general o directament per un castellanisme) i que, en canvi la gent més gran, encara usa. 

Ja sabem que les paraules apareixen, evolucionen i a vegades moren. Per això una de les variacions lingüístiques més evidents és la temporal. Ara és evident que ja no xerram igual que fa alguns segles (el ja llunyà català medieval de per exemple Ramon Ll,ull), però tampoc ho feim igual que en temps de les rondalles mallorquines (de només fa uns cent anys). Per això, després de veure la brillant tasca de Guillem Pont a Card.cat en el mateix sentit, he decidit unir-hi forces i compartir aquest petit tresor lingüístic. Esper que vos agradi i completi la tasca iniciada per en Guillem.

Avui començam amb la paraula AJOCAR-SE.

Significat: 

1. refl. Posar-se les gallines o ocells en el lloc on han de dormir; cast. recogerse.

2. refl. per ext., retirar-se a dormir un animal qualsevol o una persona; cast. acostarse.

3. Ajaçar-se, posar-se a un lloc per dormir; cast. acostarse. 

Grafies documentades: “Pensa en sa jaieta que l’havia acompanyat i s’era ajocada no gaire lluny d’ell damunt aquella rama de pi” (Alcover Rond. vii, 69). 

Etimologia: format damunt joc joca ‘lloc on dormen les gallines’.

(Informació extreta del Diccionari Alcvoer-Moll)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada