Un dels mots lligats a la pagesia i a l’economia de subsistència que s’ha perdut.

Per a mi pertany al grup dels desconeguts, no recordava haver-lo sentit mai. L’aportació, idò d’en Pere Mesquida resulta doblement interessant: el mot (de caràcter ben local, l’Alcover-Moll el referix a Manacor) i la llargària dels vencills.

Realment amb el mots passa quelcom semblant a les persones, hi ha aquells més propers, els que s’usen regularment, en un altre nivell aquells que saps que hi son però que s’usen poc o gens. I després hi ha el nosmbros grups dels mots desconeguts, dels absents, dels que ni has setit ni usat mai. Llenturar, per a mi, era d’aquests darrer grup.

El DCVB mostra:

LLENTURARv. tr. 
Posar llentura; posar un o dos cordells més a una corda feta; afegir-li cordells (Manacor).

 

LLENTURAf.: 
V. juntura, art. 2.

 

2. JUNTURA(i més dialectal gentura i llentura). f. 
Juntora, corda del jou (Mall.); cast. coyunda. Els muls amb les juntures y coxins nous, Rosselló Many. 105.
Fon.: ʒuntúɾə (Inca); ʒəntúɾə (Algaida, Alqueria Bl.); ʎəntúɾə (Artà, Manacor, Petra, Ariany, Sta. Margalida, Vilafr. de B.).
Etim.: de juntora, per canvi de sufix.

Imatge del DCVB/jou

Nota addicional: La casualitat, si és que existeixen les casualitats, va fer que ahir veiés una mena de llentura a la corda d’un pou públic.