Mots perduts: amerar o amarar

És una paraula que pot tenir un sentit més general (“posar en remull una cosa fins que el líquid la penetri”) o un de més específic i tècnic referit a algun material (sobretot cànem o alguna altra planta filamentosa).  La primera possibilitat encara se sent, a pesar que de cada cop menys,  substituïda per l’expressió “posar en remull o banyar”; la segona, com que és una tècnica antiga en desús, molts ni tan sols la coneixen (jo el primer). Una altra expressió figurada amb aquest mot que sent adesiara i que trob molt graciosa és “anar amerat” (en sentit de borratxo). 

Significat:  Posar en remull una cosa fins que el líquid la penetri; cast. empapar.

a) “Amerar vi o altre liquid”: mesclar-hi aigua.

b) “Amerar cànem, o lli, o altres plantes filamentoses”: posar-les en remull i tenir-les-hi alguns dies perquè reblanesquen i sia més fàcil de separar el bri de la canya (Cat., Bal.); cast. enriar, macerar. Per amerar el cànem, després de segar-lo en fan manades lligades amb joncs, formant amb cada deu manades un cavalló, que es ferma amb un vencís, i fermant després uns cavallons amb els altres per formar la pila (Mall.); tiren la pila dins l’aigua de la mar o d’un safareig o riu, la carreguen de pedreny perquè no suri, i la tenen en remull sis o set dies (Cat., Bal.). Quan el cànem està prou reblanit, diuen que és cuit, i el treuen de l’aigua; si mentre cou el remenen o el deixen sense aigua, principalment durant la bullida dels primers dies, el cànem s’escalda, és a dir que es pertorba l’operació fins a l’extrem que el bri no es pot separar de la caramuixa (Cost. Cat. ii, 67). A Mallorca també ameren càrritx, tenint-lo dins la mar devers tres setmanes

c) “Amerar calç”: posar la calç en remull per ferla bullir i fondre; cast. apagar, ahogar.

d) “Amerar rajoles, teules, etc.”: posar-les en remull i tenir-les-hi algun temps, abans d’emprar-les (Cat., Val., Bal.).

Grafies documentades:Les ameren ben amerats dins pega”. Alcover Cont. 506.

Etimologia: incerta; probablement d’un verb llatí *emerare, ‘treure la puresa, fer impur’ (aplicat al vi mesclat amb aigua), compost damunt mērus, ‘pur’, amb el prefix privatiu e-, segons Corominas DECast, i, 191-192.

Un comentari a “Mots perduts: amerar o amarar

  1. Maria Mar Caro Mesquida a través del facebook ens fa aquesta interessant apreciació que no surt al diccionari: “Però també es sent dir: aquest terreny està amarat. Quan no és capaç de drenar tota l’aigua que ha plogut. Vendria a ser que la terra està humida en excés”.

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada