La glosa de Maribel Servera (202)

De soca-rel

Perquè els anys que som més pocs,
encara som molts, moltíssims.
I aguantam dempeus, digníssims,
com a soldats als seus llocs.
Somnis verds i llaços grocs
i un anhel irreductible.
Malgrat el dubte visible
i la manca d’unitat…
Els qui avui hi heu estat
sou els qui ho fareu possible!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.