La glosa de Maribel Servera (202)

De soca-rel

Perquè els anys que som més pocs,
encara som molts, moltíssims.
I aguantam dempeus, digníssims,
com a soldats als seus llocs.
Somnis verds i llaços grocs
i un anhel irreductible.
Malgrat el dubte visible
i la manca d’unitat…
Els qui avui hi heu estat
sou els qui ho fareu possible!

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada