Pocs cartells queden ja amb el nom d’APOTECARIA. La majoria ja diuen FARMÀCIA i els joves que pugen així mateix l’anomenen. Un altre exemple, idò,  d’expressió general que es menja  (o s’acabarà menjant) un altre de més específic. Encara record la meva padrina dir “vaig a ca s’apotecari”. 

Significat: Professor de farmàcia que prepara i ven els medicaments; cast. boticario, farmacéutico.

Grafies documentades: Si ets potecari, tendrás les drogues de bona casta, Penya Poes. 82.

Etimologia: pres del llatí apothēcarius, mat. sign. Aquesta paraula significava «botiguer» el que corresponia essencialment a les pràctiques dels segles XIII i XIV, on la botiga era l’element que diferenciava el comerciant seriós del xarlatà de pas. La professió esdevingué autònoma al segle XVIII com a “venedor de drogues i medicaments per als malalts”, però  l'”apotecari” fou reemplaçat progressivament pel farmacèutic a partir del segle XIX.

Curiositats: La paraula té les varietats dialectals “potecari”  i “poticari”. Igualment és curiós que països com Alemanya i Rússia actualment encara conservin l’arrel llatina del mot. A l’Alemanya actual  tothom parla sempre d’Apotheker per designar un farmacèutic, i d’Apotheke per designar una farmàcia. El mateix s’esdevé a Rússia: hom parla llavors d’aptsiéka (аптека) per designar una farmàcia.

(Tota la informació ha estat agafada del Diccionari Alcover-Moll i de la Viquipèdia)

En alguns indrets encara es pot veure el nom “apotecaria” (això sí, sovint acompanyat del més general de “farmàcia”)