Mot perduts: grandia

Potser no és un mot perdut del tot, però en du camí.
En l’entorn pagès, els temps acostumava a ser relatiu i aproximat. “Per tots sants” era a l’entorn de dia 1 de novembre, una data aprocimada. El mateix passava amb les hores; de bon matí, a migdia….i grandia!.

Segurament va ser la Revolució Industrial, a l’estil Tiempos Modernos de Chaplin que imposà el control de les hores de feina,  els rellotges, i les sirenes a les fàbriques…

El DCVB mostra:

GRANDIA adv. (escrit també gran dia)
Entrat el dia, quan el sol ja és ben alt; tard (però sempre dins el matí); cast. entrado el día, tarde. «Ja és molt grandia; no és hora d’anar a escola». «M’he aixecat grandia perquè tenia son». Fer grandia: arribar tard a una funció o a un lloc, durant el matí. «Ben dematí amb sa roada | i grandia amb sa calor, | mos devertim, bona amor, | segant a una escarada» (cançó pop. Mall.). Per ço dormien tan gran dia, Jacob Xalabin 14. Com fon ja gran dia, la donzella… entrà en la cambra de la Emperadriu, Tirant, c. 246. Ten gran dia es leva en Bort, doc. a. 1488 (BSAL, ix, 287). Després de pendre la xacolata, ja molt gran dia, Querol Her. Cab. 256.
Grandia: llin. existent a Fígols, Pobla de L., Bagà, Berga, Barc., etc.
Refr.:

«Qui grandia es lleva, tot lo dia trota» (Manresa).
Fon.: 
gɾandíɛ (Urgell, Ll.); gɾandíə (Penedès, Camp de Tarr., Mall., Men.).
Etim.: 
compost de gran dia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.