Mots perduts: estampar

Fa part de l’ampli grup dels “pocs usats”. En la infantesa de les persones de la meva edat era ben viu. S’utilitzava a manetra d’amenaça definitiva quan la discussió arribava a la fi sense desig de brega.
Fa temps que no l’he sentit. Per a la mateixa funció amenaçadora s’utilitzen, ara. altres mots  més castellanitzats.

El DCVB mostra:

1. ESTAMPARv. tr.
|| 1. Fer un dibuix en relleu o en tinta o en colors sobre un objecte, mitjançant la pressió d’un motlle; cast. estampar. 
|| 2. Imprimir; marcar per la pressió d’un motlle tipogràfic; cast. estampar, imprimir. 
|| 3. Pegar amb l’estampador damunt els reblons per aplanar-los bé o donar-los forma arrodonida; cast. estampar.
|| 4. Reproduir per qualsevol procediment gràfic, a manera d’estampa; cast. imprimir. 
|| 5. fig. Aplicar un objecte damunt un altre, deixar-hi marcada l’empremta; cast. estampar. Estampar a qualcú els cinc dits a la carapegar-li una bufetada. Li havia d’estampar els cinc dits a la cara, Ruyra Parada 17.
|| 6. fig. Marcar, fixar profundament; cast. estampar. Els catalineros de Mallorca… damunt la seua fesomia hey tenen estampades les marors y soleyades que han sufrit de joves anant per mar, Penya Mos.
|| 7. fig. Llançar violentament una cosa sobre una altra, per fer-li mal, per deixar-la com a inútil, etc. «Cara de sol… de poal, | tu qui et menges sa llentrisca: | si no em fas sa coca grossa, | t’estamparé a sa paret» (cançó humorística menorquina).
Loc.

Ja ho duràs a estampar a Lluc!: es diu referint-se a una cosa impossible o inassequible (Manacor).
Fon.: 
əstəmpá (pir-or., or., bal.); astampá (occ., Maestr.); astampáɾ, estampáɾ (val.).
Etim.: 
de l’italià stampare, mat. sign. (que ve del germ. stampōn, ‘esclafar, prémer’).

Imatge de Google

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada