El fet d’arribar a la conclusió de que cal fer alguna cosa, a nivell personal, per desaccelerar una micoia de no res el canvi climàtic, no minva per res la indignació. Ja està bé de postures enganyoses!. Els administrats tenim el dret de reclamar serveis de la mateixa manera que l’Administració té l’obligació moral i laboral de respondre a les reclamacions que són de justícia.
Em vaig emprenyar una cosa de no dir quan, en una de les múltiples caminades per reclamar l’arribada del tren, la de Son Servera, en la que ens vàrem banyar com a polls, van comparèixer a la festa (en cotxe, això si!) els mateixos polítics que, alhora, tenien l’obligació de treballar per a tal finalitat. Vull dir que, en comptes de treballar varen venir a mostrar-se.
¿Per què no hem de poder gaudir d’un servei de transport public eficient?. ¿Perquè no s’han de posar sancions o impostos addicionals als contaminadors? ¿Per què no s’inverteixen les costos de les noves autopistes en serveis més adients? ¿Per què no s’haurien de plantejar més ajudes i suports als cotxes elèctrics o a les energies alternatives? ¿On son els tècnics i científics que haurien de facilitar informacions i sortides al radical problema?…
Contemplar les gràfiques comparatives de les balances fiscals, de les inversions per habitant, dels funcionaris per habitant…tot a nivell d’Estat es de vergonya i escarni, fa pell de gallina el despreci de l’Estat vers la nostra Comunitat (també vers Catalunya i la Comunitat Valenciana). Amb la sang a la creta em vaig demanar en silenci, i que fan els nostres diputats?. ¿Perquè no es planten a Madrid davant el Congrés i reclamen el que, comparativament ens pertany?. Fins on ha d’arribar el servilisme?
I anem més amunt encara. ¿De què serveixen les manifestacions, les reunions, els acords, els congressos… si ni EEUU ni la Xina, que són els que més contaminen, es volen comprometre a res. Com es podria planejar la lluita, una lluita lògica i coherent, a nivell global o a nivell estatal?
Moltes preguntes, massa preguntes sense resposta, que defugen del meu abast, però que m’indignen.
Sí, començaré a qüestionar el meu posicionament, treballaré per disminuir la meva petjada ecològica amb convenciment però, també, des de la indignació.
