La plaça del “Quesito”

El projecte de remodelació de la plaça Jaume Santandreu, popularment coneguda com la “Plaça del Quesito”, que a partir d’ara es convertirà en el punt neuràlgic en memòria de la torrentada, està exposat a l’entrada de l’Espai36, en forma d’imatges projectades a la paret. Ha estat elaborat per Brunet Arquitectes, que no han volgut cobrar res a l’Ajuntament per la seva redacció, un gest que cal agrair.

Si s’aprova el projecte, la nova plaça –més gran que abans perquè s’hi ha afegit el solar on hi havia ca na Pisca i que, a més, canviarà de nom– disposarà de tres elements principals: un gran mur simulant terra crivellada, dins els cruis de la qual s’hi posarà d’il·luminació a base de leds; vora el mur, un espai amb aigua per recordar la torrentada; i, escampats per la plaça, 13 pilons en memòria de les tretze persones que perderen la vida ara fa un any; també hi haurà jardineres allargades amb vegetació baixa.

L’únic carrer que la vorejarà serà el de la Basílica de Son Peretó, ja que el tram del carrer Major que va des dels carrers Gabriel Carrió a l’Ordines es tallarà al trànsit rodat, de manera que els vehicles que vulguin anar del Camp Rodó cap al centre del poble hauran de voltar primer pel carrer Cardassar i després per l’esmentat Basílica de Son Peretó. No estic segur si el carrer Ordines tendrà sortida per la plaça o si es convertirà en un cul de sac.

Respectant la generositat dels redactors del projecte i l’acord dels responsables de l’Ajuntament, que són els que l’han d’aprovar, he de dir que no m’agrada gaire el concepte que han triat per protagonitzar la plaça. Segons el meu punt de vista –compartit amb altra gent–, consider que l’espai hauria de posar més l’accent en l’altíssim grau de solidaritat que tengueren els voluntaris –tant a l’hora de llevar fang com en els actes que se celebraren arreu de l’illa per recaptar fons per als afectats–, que en les tretze vides que es perderen. Dit d’una altra manera: no s’hauria de convertir en la plaça dels morts, sinó en la de l’esperança i la solidaritat. Crec que sí que hi hauria d’haver una escultura o una placa, potser amb els noms dels que perderen la vida, però també n’hi hauria d’haver una altra per agrair la feina desinteressada dels voluntaris, que haurien d’esser els protagonistes vertaders del nou espai.

D’altra banda, consider un encert tapar la gran paret que ha quedat després d’esbucar ca na Pisca i he de reconèixer que el mur no és una mala solució –encara que molts dels veïnats no comparteixin aquesta opinió–, però també es podria complementar mitjançant arbres, que alhora farien ombra per si els veïnats s’hi volien seure en uns bancs, cosa que no poden fer a la de l’Ajuntament i possiblement tampoc no faran en aquesta, sobre els pilons i al bater del sol.

 

6 comentaris a “La plaça del “Quesito”

  1. Estic d’acord, falta un reconeixement a l’ajuda del voluntariats. Hi falta una escultura recordant el voluntariat.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 1 vot)
  2. Estic d’acord en part. Ahir em vaig aturar a veure el projecte a l’espai 36, jo canviaria el mur de fang per una paret folrada de pedres (el mur de fang recorda massa a la torrentada, cosa que tot el poble té present), en lloc dels 13 pilons posaria una escultura de les KATIUSCAS per fer homenatge a tota la gent voluntària que ajudà amb la tasca de fer net el poble i una placa en record de les 13 víctimes. Ah!, i un parell d’arbres envers de tanta jardinera que no fan ombra.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +6 (de 6 vots)
  3. Estic molt d’acord amb la postura den Pep: “no s’hauria de convertir en la plaça dels morts, sinó en la de l’esperança i la solidaritat”
    Personalment crec que hauria de ser un homenatge als voluntaris i a la solidaritat demostrada. Pens que tots els que hem patit en major o menor mesura les conseqüències,tots els veïns del barri, que van ser els que més ho van patir, no necessitam que, en passar pel carrer o anar a comprar el pa, se’ns obrin els mals records. Segur que tardarem anys a oblidar-los!!! Pel que fa a les vistimas cal tenir-les present d’alguna manera simbòlica (13 arbres, una placa amb els noms …), però insisteixo que en el meu parer el veritablement important és reconèixer a tota la gent de Mallorca i de fora, l’ajuda desinteressada que ens van fer arribar.
    Com va dir en Biel Rotxet a un reportatge dels molts que es van fer, ” estarem sempre agraïts i si en algun altre lloc passa alguna cosa … cap allà hem d’anar sense dubtar “. Aprofitem idò per reconèixer a tota aquest gent que va venir i intentem que els mals records siguin més bons de dur.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +6 (de 6 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada