Mots perduts: sorrer,-era

Potser no és perdut del tot, però poc utilitzat. L’altre dia va sorgir a la coral -ja s’ha dit altres vegades que el director, en Tomeu Ginard, adesiara n’amolla alguna per recordar-. En aquesta ocasió se n’adonà una soprano que va fer senyes per posar-la a la llista.dels mots perduts.

Val a dir que és un mot ben nostre. Vull dir que, com el cas de biuló, si un va a València,  Barcelona, Lleida… segurament no l’entendran.

El DCVB mostra:

SORRER, -ERAadj.
Lent, feixuc de moviments (mall.); cast. pesado. Comensa a anar un poc sorrera, Alcover Cont. 446.
Fon.: 
soré (mall.).
Etim.: 
derivat de sorra, ‘llast’.

Imatge de Google

Un comentari a “Mots perduts: sorrer,-era

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada