Mots perduts: bergant/bergantell

Una paraula que m’agrada molt dir, a pesar de la seva reminiscència antiga, és aquesta de “bergant” o la seva variant “bergantell”. Si bé encara se pot sentir a dir en alguns pobles i sobretot a les generacions més majors, és un mot que progressivament va tenint menys presència  i per això el rescatam en aquesta recuperamots. 

Si bé les accepcions que més se reconeixen són la 3, 4 i 5, també vos he posat la resta que recull el diccionari Alcover-Moll:

Significat: 

1. ant. Jornaler que treballava en bergada.

2. ant. Home alegre, de companyia agradable.

3. Home astut o de conducta moral tortuosa (Cat., Mall., Men.); cast. bergante, tunante, bribón. 

4. Home molt llest (Mall.).

5. Home molt jove, adolescent (Mall., Men.); cast. mozo.

Grafies documentades:  “¡Quin bergant qu’es aquest! ¡ell mos es sortit de cap de brot!”, Alcover Rond. II283

Etimologia: de la mateixa família del fr. brigand i de l’it. brigante, l’origen dels quals és encara obscur.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada