CC04 Tancant introducció

Canvi climàtic04 Tancant introducció
Idees anteriors: Es hora de posar-s’hi. És la nostra decisió aportar alguna cosa. Tots coneixem el camí.

Per tancar la introducció i abans d’encetar possibles propostes concretes, potser cal incidir en la “re avaluació” que proposa S. Latouche.
La clau és prendre consciència de la necessitat i després creure i confiar amb les nostres possibilitats, car tots portam el monstre de la peresa, del tanmateix, a dins.

Hi pensava l’altre dia perquè, si mes no a mi, em costa molt canviar els hàbits. Sé el que hem va costar, en el seu dia i ja fa anys, deixar de fumar. I també sé que qualsevol canvi en l’ordre dels ormejos que utilitzo habitualment em porta a un cert desconcert puix les accions instintives em porten a la situació anterior. O com, acostumat a un cotxe amb sis marxes fa que a vegades cerqui la sisena en un altre cotxe que tan sols en te cinc… En definitiva, rompre rutines, costa.

També costarà, idò, rompre les rutines del viure i del consumir. Aquest cost és el monstre!.
Per això resultarà bàsica la re avaluació; fer present, des de la raó la necessitat i els motius que em porten a l’acció. Implicarà un canvi de valors. M’agrada aquella idea del canvi d’actitud depredadora, de persona que domina l’entorn que que pot fer i desfer a conveniència, per aquella altra actitud de jardiner, de cuidar i adobar la terra perquè la naturalesa -herbes, plantes, insectes animals…- hi pugui arrelar amb harmonia.

I com tot, aquest canvi de valors tendrà un cost. Un cost elevat perquè implica anar “contra publicitat”. ¿Per què en comptes de valorar la posta de sol entre els ametlers, m’hauria de desplaçar a sa Foradada? ¿Per què en comptes de gaudir d’una platja propera hauria d’anar a Punta Cana? ¿Per què hauria d’imprimir un document si el tenc a la memòria de l’ordinador?. ¿Perquè he de mantenir el 4×4 si sols una vegada en la vida he hagut de mester la força de les quatre rodes?
Preguntes incòmodes.

Però caldrà imposar la lògica i la raó. No podem mantenir el ritme desenfrenat de consum de recursos naturals. Què pugui consumir, físicament i econòmica, no vol dir que ho hagi de fer.

Una frase: “La humanitat i la terra son sacrificades perquè un reduït número de persones continuï acumulant gran quantitat de doblers” (Chirino/López de Uralde, 2019)

Imatge: posta de sol casolana

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada