És un de la llarga llista que ens facilità na Bel Alemany. Mot curiós, emmagatzemat en la amemòria de la infantesa, amb l’accent sobre la o. Ara poc utilitzat, poc sentit.
El DCVB mostra:
RÈBOU adj. ant.
Rèbeu, violent.
Deriva cap a “rèbeu”
RÈBEU, RÈBEAadj. ant.
Violent, fort. Així com pluja rebea qui devalla del cel sobtosament, Llull Cont, 8, 30. En aprés vench la pluja molt gran e rebea, Genebreda Cons. 63. L’aygua… queda e rebea tem gat mullat, Spill 6588. No sia rebea en manar, per tal que no pose laç a les ànimes per la indiscretió del manament, doc. segle XIV (arx. Santa Clara de Palma de Mall.).
Etim.: d’un creuament de ràbeu (< rapĭdu) amb règeu (< rĭgĭdu).
Dia 9 d’octubre de 2018, nosaltres també varem tenir “pluja molt gran e rebea”
El DIEC no mostra significat al mot. L’haurem de considerar, idò, bé d’aquí
Imatge: La prinmera que mostra Google a violent (darrerament en tenim moltes de presents d’imatges violentes)
!
Rebou, persona de mal caràcter, geni curt, xarec… també se diu en femení, rebova, amb es mateix significat.Aixi ho coneixem per Artà.
M’agrada aquesta secció des mots perduts. Tenc una paraule, ja perduda, si la voleu publicà es aquesta: BRAC, líquid seminal, cast. Semen. Figura en es DCVB. Just la vaig sentir de jovenell, i d’amagat. Pus mai més le tornada sentir.
Gràcies Pedro. La teva mirada artenenca pot resultar ben interessant. Anotam per publicar brac (paraula plural aqui desconeguda) i verrim
Guiem, grasis, veig que heu rebut ses mevas paraules, no sabia si heu havia fet bé. No feseu cas des meu mallorqui, l’he comensat a escriure i llegir aquests dos any derrers. No l’he estudiat mai, i s’ambient i feina que m’he mogut ha estat castellà.
Una pregunta, puc publicar directament, ò heu tenc d’enviar a algú de card.cat?
Pots enviar els escrits/comentaris/idees que consideris a editors@card.cat. L’editor que estigui de guardia revisarà l’escrit i ho publicarà. Força!
Curiosament només me sona haver sentit la forma femenina rebova. Deu ser Perquè per casa es padrins encara ho diuen a les netes quan s,enfaden ja ja. Encara l,usam.
VERRIM m.
Engrut de brutor (mall.).
Verrim, es “sarro”, ò “solam” calcificat de barrals i similars.
Per ca nostra encara s’escolta “rebou/rebova” de tant en tant.
La paraula “brac” no la coneixia, però si “varrim”, – com a líquid seminal – ja que, companys de col·legi de la zona de Muro i Sa Pobla la feien servir de manera habitual. De totes maneres sempre havia pensat que s´escrivia amb B – barrim.
Joan, si tens es diccionari DCVB, podrás comprovar que surten BRAC
i VERRIM. Aquesta darrera amb V a altres dues fonts.Grasis, per contestà.