Mots perduts: tatà

L’altre dia n’Antoni Font comentà que en una conversa entre padrina i nét havia sortit la paraula “tatano”, que feia anys que no havia sentit.
I es que abans hi havia un “vocabulari infantil” avui desterrat. En comptes d’anomenar les coses pel seu nom, al parlar amb els infants, es feien deformacions, com la de tatano, tate per xocolata, tata per pare… i tantes altres.

1. TATÀ m.
|| 1. Cavall o altra bístia de cavalcar (en el llenguatge infantil) (or., occ., val., bal.). El nen… lligant lo cordill a una pota del tatà… feya córrer el tatà per sobre la taula, Víct. Cat., Film (Catalana, ii, 258-259).
|| 2. Estúpid, beneitot (Mall.).
Var. form.: 
tatano.
Fon.: 
tatá (or., occ., val., bal.); tətánu (or.); tatáno (mall.).
Etim.: 
imitació de la pronúncia infantil rudimentària del mot cavall; la forma tatano vol imitar la forma castellana caballo.

3 pensaments a “Mots perduts: tatà

  1. Arri arri tatanet, anirem a sant Benet, comprarem un formatget, per dinar, per sopar, per en (nom de l’infant) no n’hi ha. Cançó infantil.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.