En Pedro Servera, recordem les seves arrels artanenques, ens fa a mà un altre mot, per mi, desconegut: aür!.
Val a dir que és un mot ben nostre, és a dir no surt en el Diccionari de la llengua catalana (IEC2)
El DCVB mostra:
AÜR!interj.
que s’emprava antigament per expressar viva alegria i entusiasme, en començar una empresa important; cast. hurra. E dix:—Pus a Déu plau e a vosaltres,… anem en Sicilia!—E tantost totes les gents cridaren; Aur! aur!, Muntaner Cròn., c. 58. Ficà un estandart tot negre ab unes letres d’or molt grans que dehien «Ahur», Curial, ii, 100. Avui se diu aür! com a expressió de comiat (Mall., Men.).
Etim.: del llatí vg. agurĭum (clàss. augurium) ‘auguri’.
(Imatge de Google)
Aür, l’emprave a Ciutat els anys ‘50 , a partir d’aqui va anar minvant fins ,crec, sa seva desaparició.No record si per algun poble heu deien.
Deu tenir la mateixa arrel que “agur”, en euskera, qur vol dir adéu
Molt semblant a “au!” en qualsevol cas, pel que veig que ha estat substituït
Sa paraula AÜR, l’emprava Mossén Alcover a ses Rondaies Mallorquines:
“Amb un atxem que fa [sa balena], se treu en Juanet, Aur.”
Referent en es comentari de “aür”, que jo sapi o recordi just era a Ciutat