A vegades els mots perduts que s’agafen al vol en una conversa determinada, porten a corriols imprevistos i desconeguts. Tal és el cas.

Vaig sentir el mot, el vaig anotar -es conegut que si no s’escriu de seguida el mot es fon en la memòria i desapareix-; davant el dubte vaig posar dues possibles variants ortogràfiques, marrota i barrota.

MARROTAf.
|| 1. Cabdell gros de fil (Eiv.); cast. ovillón.
|| 2.Aplec important de diners (Mall., Men.); cast. gato. Si li aumentan sa marrota | sos enginyosos abusos, Aguiló Poes. 155. Estojava bona marrota i costoses joies, Rosselló Valldem. 50.
Fon.: mərɔ̞́tə (bal.).

De rebot i cercant l’altra accepció vaig trobar una variant llorencina:

1. BARROTm.
|| 1. Barra grossa (Pont de S., Pobla de S., Tortosa, Mall., Men.); cast. barrón. Especialment: a) Barra que té forats dins els quals van encaixats els extrems dels barrerons de la barana del carro (Consell).—b) Barra que passa per dins les anelles d’una cortina i serveix per sostenir aquesta (Palma).—c)Fusell de carro fet d’una sola peça (St. Llorenç des C.).—d) Barra de ferro que sosté el pinyó de la premsa de fer fideus (Manacor). També es diu candela.
|| 2. Barra relativament curta (Empordà, Barc.); cast. barrote. Especialment: a) Cada un dels ferros verticals d’una reixa (Barc.).—b) Cada un dels trossos de ferro que formen l’engraellat de l’escopeta on es col·loca el foc per escalfar el forn (Cat., ofici de flequer).—c) Pa de forma llarguera caragolada o amb grenyes que faciliten el trencar-lo (Valls, Tarr., Falset).—d) Coc de pasta d’ensaïmada, de forma llarguera (Artà).—e) Barrot de quarter: cada una de les barres o travessers de fusta on estan clavades les taules que formen el quarter d’una barca (Palma).
|| 3. Tros de fusta llarguer que els sabaters empren per tupar la sisa, el viu, el doblegat de l’empena cosida, etc. (Inca).

1.FUSELL(i dial. fuell) m.
|| 1. Eix. barra que uneix i al voltant de la qual roden les rodes d’un carruatge;

Aportació de Tomeu Ginard
Imatge de Google