Mots perduts: serva!

“El meu padrí m’ho deia, serva!, serva!, una frase en un context on la persona volia explicar que no s’han de deixar de banda els aprenentatges fets.

Voldria aprofitar aquest bell verb servar per recordar dos aspectes importants. Un la importància dels altres, de les persones en que comparteixen el moment. En aquest cas si en Tomàs , amb senyes, no m’hagués remarcat el mot potser hauria, segurament no seria a la llista. I l’altra la condició familiar de determinats mots. Cada família conra un determinat sementer de paraules que van arrelant (o no) en els seus membres.

Mostra el DCVB:

SERVARv. tr.
|| 1. Sostenir; mantenir una cosa en un determinat estat o posició, fent que no caigui, que no s’afluixi o que no es mogui; cast. sostener. Ajupit, sens decaure…, servant amb ferma espatlla la màquina dels cels, Atlàntida i. Botà de l’ase…, y servant el cabreste en una mà, amb l’altra prengué l’ansa de la gerra, Galmés Flor 24. «Aquesta columna no serva res» (Pallars, Ll., Conca de Barberà, Camp de Tarr.). Servar un infant: tenir-lo damunt, aguantant-lo amb els braços o dins la falda perquè no caigui (Cervera, Camp de Tarr., Bal.). Ses atlotes que serven infantons, Roq. 47. «Les cames no em serven»: les cames no em sostenen, no tenen força (Mall.). a) refl. Sostenir-se, estar dret per força pròpia. Estich que no em puch servar, Ignor. 66. No pogué servar-se y tingué de caure, Genís Narr. 142.
|| 2. Governar, regir; mantenir sota el propi comandament; cast. regir. Los cavalls, qui seran freschs, no poràs bé retenir ne servar, Canals Prov. 115. Servar el rosari: dirigir la recitació del rosari dient els parenostres i les avemaries i essent contestat pels altres resadors (Mall.). Servar el timó: manejar el timó per governar una embarcació. Servau lo timó ab tanta prudència, Passi cobles 4. a) absol., nàut. Deixar-se dirigir una nau, una embarcació. «La barca ja no serva»: es diu quan la barca ja va sense govern.
|| 3. Conservar (en tots els seus significats); cast. conservar. Asia e Europa encara serven los noms de les dones que en aquelles per actes magnífichs floriren, Metge Somni iv. Per la sua fredor serva aquelles dintre, Albert G., Ques. 48. S’amor que serva a ses bones tradicions, Alcover Cont. 180. La viuda solitària, muda, servà… una blancor de neu, Alcover Poem. Bíbl. 59. Servau vos bons y forts, Alcover Rond. ii, 289. Fruita de servar: fruita que es conserva llarga temporada sense podrir-se o tornar dolenta. Que les cebes se serven y que no’s grillen ni’s podrescan, Agustí Secr. 26. Els penjolls de servar, que, penjats per un fil…, Pous Empord. 3.
|| 4. Guardar, complir, seguir exactament (allò que està prescrit, allò que s’ha promès, allò que és obligació); cast. observar. E aczò desús dit prometen seruar e tenir, doc. a. 1244 (Pujol Docs. 19). Pus que lo fur no era servat a don Pedro, Pere IV, Cròn. 88. Nós hi havem servades bones maneres, Epist. Pere 156. Ni he ben servats los teus manaments, Eximenis Conf. 29. En demanar la ajuda de Déu serva e ten manera de bon advocat, Genebreda Cons. 141. Que los dits capítols… sien per tots servats, doc. a. 1403 (BSAL, ix, 355). En ell no era servada alguna iustícia distributiva, Egidi Romà, i, 2a, 11. Sense reparar en enutjosos miraments ni servar cerimoniosos respectes, Pons Com an. 166. Servar el respecte a algú, a alguna cosa: respectar aquella persona o cosa. Servar la Quaresma: guardar els dijunis i altres cerimònies pròpies del temps quaresmal. Servar castedat, virginitat, etc.: guardar aquestes virtuts, complir el vot o l’obligació de practicar-les. a) Serva!: crit amb què el llaurador indica a la bístia que llaura que ha de seguir bé el solc dret (Mall.).
Loc.
—a) Servar collaret a algú: guardar-li moltes contemplacions, tenir-li atencions excessives (Mall.).—b) Servar es solc, Servar es llum dret: fer bondat (Mall.).—c) No haver-hi pany que servi: no haver-hi res que vagi bé; haver-hi molt de desorde o immoralitat (bal.). No ey havia pany qui servàs en aquella casa, Aguiló C., Rond. de R. 13.
Refr.
—a) «El bon pilar serva la casa»: significa que perquè una cosa duri, ha de tenir bons fonaments.—b) «Un sac buit no se serva»: es diu per indicar que el qui no menja prou, no pot conservar la salut (Mall.).
Fon.: 
səɾβá (or.); seɾβá (occ.); səɾvá (Camp de Tarr., bal.).
Sinòn.:
— || 1, aguantar, sostenir;— || 2, regir, governar;— || 3, conservar, mantenir;— || 4, guardar, observar.
Etim.: 
del llatí servare, mat. sign.

Aportació de Tomeu Ginard
Imatge de Google/Mantener

4 pensaments a “Mots perduts: serva!

  1. Serva!!!! era una paraula habitualíssima de la pagesia, dita amb veu ben forta a la bístia quan es llaurava el sementer. Serva!!! significava “serva el solc dret” , sense fer barrugues

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.