I les magranes, quan son madures, soles es poden obrir. Es una idea complementària a la metàfora del desenvolupament d’una llavoreta que, amb el temps passa a ser arbre esponerós. Seria tasca de la comunitat educadora adobar la terra i propiciar les condicions d’humitat perquè cada infant, cada persona, al seu ritme, es pugui desenvolupar en totes les seves intel·ligències.

Imatge de magrana oberta