Aquesta vegada ha estat Podemos (sí, aquests que clamen contra la “casta”, i que pel que es veu tan poc han tardat a convertir-se), però si no és l’un és l’altre. I és que amb actuacions com aquesta que ara analitzaré  l’única cosa que fan els polítics és crear-se impopularitat i desconfiança.

Me referesc a la darrera picaresca en el món de la política (en aquest cas balear): un suplement de 22.000 euros a alts càrrecs de Podemos provinents de la península que cal afegir  a un sou ja de per si generós. No seré jo qui posi en dubte que un polític ha d’estar ben pagat (sempre he defensat que és una feina complicada i que si no està ben pagada poca gent s’arriscarà a fer), a pesar que mai he entès per què no es posa cert control i jerarquia (tipus funcionariat)  per evitar absurds com que un batle d’una població ínfima pugui cobrar més que el d’una gran capital. Però una cosa és això i l’altre és prendre’ns per estúpids.

Me referesc a aquests alta càrrecs de Podemos provinents de la península que han premiat amb un suplement de 22.000 euros anuals (a part del seu sou oficial) per haver-se de desplaçar fina a les illes. Jo ni me ficaré que aquests alts càrrecs siguin de fora (a pesar que al conseller de Podemos Yllanes li interessi dur el debat cap a aquest extrem quan diu que  “creía que el debate entre forasteros y mallorquines estaba superado”) ja que cadascú tria l’equip que vol i confia en qui considera més oportú. Però és que aquest no és el problema. De fet, veig normal i tot que es cobri un suplement al sou si la feina suposa un trasllat de domicili. Però el que no és de rebut són les xifres que es manegen. De veres que es necessiten 22.000 euros (quasi 2.000 euros per mes) per aquests casos? Són conscients que hi ha gent que ni ho cobra en tot l’any i ells estan xerrant d’un simple suplement a part del seu generós sou? Precisament aquestes xifres tants distants és el que fa que el ciutadà de carrer vegi a alguns polítics com uns extraterrestres que viuen a part de la resta de la humanitat.

I l’argument que no són casos comparables (ja que aquests polítics han hagut de pagar despeses pel trasllat) cau pel seu propi pes quan aquests mateixos polítics fixen als funcionaris que s’han de traslladar per fer la seva feina (tipus professors, infermers…) un suplement d’uns cent euros per aquesta mateixa necessitat. En resum, un funcionari traslladat s’ha d’espavilar amb un extra de mil i busques d’euros anuals i el polític en necessita 22.000? Qui m’ho pot explicar?

Com diria Shakespeare: “no es nodreix dels mateixos aliments, no el fereixen les mateixes armes, no està exposat a les mateixes malalties, no es cura amb els mateixos remeis, no es refreda i s’escalfa amb el mateix hivern i amb el mateix estiu?”. Idò no, se veu que no.