Mots perduts: basquejar

Va sorgir a la conversa i ella mateixa l’agafà al vol, un mot!. Després de les pertinents consultes resultà un d’aquells mots que, amb el temps i de manera informal, s’ha anat transfigurant, és a dir, adesiara s’usa de forma incorrecte. Basquejar no és passejar sense intencions concretes o anar d’aquí i d’allà, o…El DCVB mostra:

BASQUEJAR v.
|| 1. intr. Tenir basca o ganes de vomitar (Cat., Men.); cast. basquear, tener náuseas. Lo sopar fou amb parsimònia per lograr no basquejar en lo llit, Maldà Col·legi 78.
|| 2. intr. o refl. Preocupar-se, tenir neguit per la impaciència o per la incertesa envers d’una cosa (Ross., Ripoll, Vic, Barc., Solsona, Cardona, Bellpuig); cast. preocuparse. Mes, no cal bascajarse, amichs. Preneu coratge, Caseponce Man. 165. Aneu, aneu, i no basquegeu de la mula, Scriptorium, gen. 1927.
|| 3. intr. Procurar, dedicar atenció a fer o obtenir una cosa (Barc.); cast. procurar, ocuparse. Necessitava que una persona… besquejés [sic] pera guarirlo, Pons Auca 155. Més livertat hi ha en donar justicias y teorias, y menos basqueja ningú d’estudiar, Casanovas Teor. 6.
|| 4. refl. Esforçar-se, donar-se intensament a fer una cosa (Valls, Reus); cast. esforzarse. «Vinga basquejar-me tot lo matí per guanyar no-res» (Reus). Es basquejava per atrapar a la memòria les paraules triades, Espriu Anys 39.
|| 5. Cercar amb diligència i atenció (Mall.); cast. rastrear. «Aqueix ca pertot basqueja». a) Separar-se de la tropa els soldats per cercar i dur-se’n el que poden de les cases o del camp; cast. merodear (Un Mall. Dicc.).
|| 6. Obtenir, guanyar amb el propi esforç (Mall.); cast. ganar, procurarse. Quant se basqueja es pa y es companatge, Aguiló Poes. 184. Maldement mos ho haguem basquetjat a forsa de suhó, Ignor. 38. «Se basquejava la vida»: guanyava prou per viure (Mall.).
Loc.

Que basqueig!: ho diuen de qualcú per manifestar que no se’n volen ocupar ni ajudar-li (Mall.); cast. ¡que se fastidie! Si s’empobreix y passa miseria y fam, ¡que basqueig o demani almoyna!, Obrador Arq. lit. 101.
Fon.: 
bəskəʒá (pir-or., or.); baskeʒá (occ.); bəsсəʤá (Palma, Manacor, Felanitx); bəskəʤá (Inca, Men.).
Etim.: 
derivat de basca.

 

(en negreta les accepcions mallorquines):
Aportació de Constança Pont
Imatge de Google/rastrear

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada