Entrevista a Simó Femenias (del grup Roig!) i a Roger Pistola

Per anar obrint boca per al proper concert de Roig! –amb la presentació del seu Disc Estrella– i del concert de Roger Pistola –el proper divendres, 20 de desembre, a les 20 h a l’Espai 36– podeu gaudir d’una entrevista doble, carregada d’exclusives…

1-Com va sorgir el darrer disc?

  • Simó Femenias: Quan vam començar amb la discogràfica Bubota Discos, en Joan Cabot va suggerir rellançar de nou el grup amb un disc recopilació i poder seguir tocant. Així va sorgir Disc Estrella, amb setze temes extrets dels tres discs anteriors i dues cançons noves: Queda una estona i Un món.  Així de senzill. Realment va ser una idea que ens va entusiasmar a tot el grup.
  • Roger Pistola: El darrer disc va sorgir fa dos anys ja, i estava gravat de fa tres, per tant per jo ja és com a anys llum. El vaig gravar a Barcelona amb sa banda que tenia llavors, per la qual cosa sona com si fos en directe, amb una producció molt austera i bastant senzilla. Els temes imagino que bàsicament reflecteixen la darrera època que vaig passar allà. El que faci a partir d’ara recopilarà els darrers tres anys de la meva vida. Sempre dic que si fos per jo trauria un àlbum cada mig any, però no tinc tants doblers!

Simó Femenias, amb els components de Roig!

2-Quin objectiu et marques quan graves un disc?

  • Simó Femenias: Especialment seguir tocant. Per jo la música ha d’existir perquè sí, i si un crea, ha de crear sí o sí. Necessites fer-ho i ho fas. I hem tingut la immensa sort que hi ha gent a qui li agrada, que te compra el disc i per això podem tocar després en directe. De fet, tot això ha estat com un miracle, perquè quan vaig començar dins es món de la música, creia que era impensable. Realment és una gran sort.
  • Roger Pistola: Estic completament d’acord amb en Simó. Realment tens una necessitat pròpia, no ho fas amb cap aspiració concreta. Després, quan veus que la gent respon, no deixa de sorprendre mai. Sempre és un regal.

3-I quan puges a un escenari?

  • Simó Femenias: Ho tinc molt clar. Després de vint anys tocant a damunt un escenari, és passar-t’ho bé. Si tu ho dones tot i gaudeixes –i jo som qui s’ho passa millor de tots– la gent respon amb tu. Està comprovat. Per jo tocar és una catarsi.
  • Roger Pistola: Passar-ho bé. És igual si hi ha molta o poca gent –he arribat a fer concerts per a dues persones, i han estat bons concerts–, lo important és arribar a bon port i fer que tothom gaudeixi amb tu.

4-Què és el que t’agrada més de tot el procés musical?

  • Simó Femenias: Tot té lo seu, cada part té la seva gràcia perquè realment hi intervenen molts factors. Compondre és molt especial per a mi –tot i que a vegades pot ser frustrant si no te surt, si tens un mal dia–; la gravació és molt divertida –tot i que també molt estressant–; el directe també és molt divertit… A mi realment m’agrada tot.
  • Roger Pistola: El que més m’agrada de tots els processos és gravar. Bé, compondre també m’agrada. Però si n’he de triar un, és fer discs. Ja ho he dit abans, jo faria un disc cada mig any perquè m’encanta tot el que és gravar, mesclar, produir, provar guitarres provar capes… La feina de producció la trobo molt interessant. Suposo també perquè concert ja n’he fet tants!

Roger Pistola

5-Què és el que t’agrada menys?

  • Simó Femenias: La logística i haver de gestionar les xarxes socials.
  • Roger Pistola: Replegar els fils quan has acabat de tocar… el desmuntatge i la logística.

6-Quina cançó és la més especial del darrer disc?

  • Simó Femenias: Queda una estona. En primer lloc perquè me va costar bastant acabar-la; de fet en Juanjo Tomás me va ajudar molt a composar-la. En segon lloc perquè la gent ens ha dit que és una cançó molt “Roig!”. M’ha agradat molt que la gent digués això, me va sorprendre!
  • Roger Pistola: Cançó. Perquè vaig tenir tot el que era la mescla del disc paralitzada durant mig any perquè estava pendent que en David Soler me gravés el pedal steel i per diversos motius va tardar bastant. Tot i així, va valer molt la pena l’espera!

7-I la teva preferida?

  • Simó Femenias: És molt mal de dir. Per exemple, amb el Disc Estrella, ja vam haver de triar les cançons que més ens agradaven. I va ser molt difícil perquè no vols llevar a ningú però has de resumir els tres discs anteriors, intentes agafar les més significatives de cada un… Però ara mateix, de les que pas més gust de tocar, és Utopia. Per jo és súper divertida i és la primera que he compost amb el baix. De fet, durant molt de temps no la fèiem, però ara sí i m’encanta!
  • Roger Pistola: Fa molt mal triar, especialment quan xerres de cançons pròpies. No t’ho sé dir. N’hi ha tantes…

8-Un tema imprescindible per el concert de dia 20?

  • Simó Femenias: Turista, perquè és la cançó bandera o himne per el grup que no pot faltar. Imprescindible.
  • Roger Pistola: Final, perquè sempre la faig –o al principi o al final del concert–, tot i que estic pensant en no fer-la quan en tregui de noves…

9-Què esperes del concert?

  • Simó Femenias: Que vengui molta gent i passar-nos-ho molt bé! S’Espai 36 ens encanta. És un lloc on ens sentim molt còmodes i ben acollits. Ja vam presentar Souvenir allà per les possibilitats que té l’espai, per l’acollida del personal que sempre te posen facilitats… Per exemple, dia 20 vendran Granots&Sopes per posar la barra i això ens entusiasma!
  • Roger Pistola: Estrenar-me a l’Espai 36 perquè mai hi he tocat. Realment me va quedar l’espina clavada perquè l’any passat havíem de venir –amb Roig!, Jorra i Gomorra i Roger Pistola– però degut a la torrentada es va haver de suspendre. Però mira, al final es complirà!

Simó Femenias, amb els components de Roig!

10-I del darrer disc?

  • Simó Femenias: Com ja he dit abans, fer una recopilació de la nostra trajectòria i treure les dues cançons noves. Però sobretot seguir tocant en directe perquè ens ho passam molt bé.
  • Roger Pistola: Fitxar amb Bubota Discos amb l’àlbum que editaré el proper febrer o març. Realment ja fa un any que estic amb ells, però em fa molta il·lusió aquest nou projecte perquè tenim molt bona sintonia.

11-Com i quan vas endinsar-te dins aquest projecte musical?

  • Simó Femenias: Que consti que jo no anava per cantant, sinó per guitarra solista… ja me diràs! Jo me moria de ganes de tocar, especialment a partir dels setze anys. A més, a aquesta època a Manacor hi havia una moguda molt grossa amb grups boníssims que tocaven rock i que a mi m’encantaven. Però quan vaig ser una mica més gran, tot això me va plegar a la coa, especialment perquè va començar l’època dels DJ’s. Un dia, al tauló d’anuncis de Rock House de Manacor –l’Internet encara no estava tan estès com ara– vaig contestar a un anunci de guitarra solista, mira si tenia ganes de tocar… Quan vam començar a assetjar, de sobte els membres del grup van dir que necessitaven un cantant… I aquí segueixo. En el cas de Roig! va néixer a partir dls grup que tenia abans, Red Ribbon, que va ser la primera etapa compositiva i en anglès. Jo volia fer el canvi cap a la llengua mare, perquè t’estira. Inclús vaig intentar fer-ho en castellà perquè volia provar diferents opcions, però no… El que te surt és cantar en català i plasmar petites idees que tens a dins… Realment és difícil explicar el procés compositiu, però resumidament, Roig! va ser fruit de passar de l’anglès al català.
  • Roger Pistola: El projecte de Roger pistola va sorgir després d’haver tingut diferents grups, com per exemple Kard’s Piken, entre d’altres. Als inicis vam començar a cantar en català, després vam passar a l’anglès. Gràcies a una conversa amb un amic meu, en Lluís Cabot, vaig decidir endinsar-me en un projecte individual, com a Pistola. I ja de passada, vaig aprofitar també per tornar a fer ls canvi d’idioma al català.

12-Per què pop en català?

  • Simó Femenias: Hi va haver un canvi generacional, o de músics… Tu escoltaves Ràdio3 i veies que tothom cantava en anglès. I realment te fixaves molt més amb la gent que cantava en castellà, però no per moda eh! En el meu cas concret, un dia tocava al Shamrock a Palma amb Red Ribbon, i quan vaig acabar el concert unes turistes em van demanar: “Però… tu saps molt bé el que cantes?”. Home, la meva gramàtica i la meva pronunciació no eren l’hòstia… i me van fer pensar en aquest tema. Realment, però, vaig passar al català perquè ho necessitava, perquè volia cantar en llengua mare, escriure el que et surt de dins, fer-ho proper i fer-ho teu. També em van ajudar alguns grups que m’agradaven i que cantaven en català. Pot ser van ser com una mena d’inspiració, especialment les Mostres de Rock que es feien a Manacor. Vaig pensar: “si ells –com per exemple Tots Sants– ho poden fer amb un llenguatge tan proper, tan nostre, amb aquesta veu tan propera…”. Vaig agafar una miqueta aquesta referència.
  • Roger Pistola: En el meu cas va ser quasi d’una manera involuntària perquè, després d’aquella conversa amb en Lluís Cabot, de camí entre el bar on érem i casa meva, vaig fer una cançó… i me va venir en català. Al cap d’onze dies ja tenia un disc! Vaig fer onze cançons en onze dies, perquè me van venir de forma tan natural que vaig veure que era per qualque cosa. S’havien estat gestant per dins en qualque moment. Va ser com si hagués destapat alguna cosa. Simplement me va sortir.

13-Quina ha estat la teva trajectòria musical?

  • Simó Femenias: Imagino que com tothom, vaig començar fent versions. Vaig contestar l’anunci aquell de la vidriera de Rock House i realment així va començar tot. Abans, tocaves a ca teva, no trobaves gent per tocar, no tenies mitjans per fer-ho, o es coratge… després realment va venir tot molt rodat. Tinc molts bons records des principi, de poder començar a tocar. Però ja dic, feia moltíssim de temps que tocava a ca nostra i me moria de ganes de poder tocar amb algú, de poder arribar a la catarsi de la que xerrava abans. A l’any, ja muntava cançons meves, però no era tan fàcil perquè sent tan jove encara no te trobes a tu mateix, no trobes la teva veu… Però vam crear Red Ribbon i a parir d’allà Roig!. També he de dir que actualment segueixo fent versions pels turistes, perquè realment necessito tocar, cantar…
  • Roger Pistola: Vaig fer el meu primer concert quan tenia sis anys, al Bar Catòlics de Manacor –que està gravat i penjat a Youtube –, però fins als deu anys no vaig tocar amb un grup. Aquests quatre o cinc anys vaig passar-los gravant cassets a ca meva amb el meu germà, amb qui tenia un grup imaginari que es deia Dos de Rock. Quan vaig tenir deu anys, i gràcies també a que sempre anava a Rock House a provar guitarres, vaig trobar el pare de n’Esteve –amb qui comparteixo quasi la mateixa edat– i me va suggerir tocar amb es seu fill, que era bateria. Així va ser com vam muntar es meu primer grup, també amb dos llorencins –en Xisco Tous i en Javi Leal– que es deia Eclipsi. Inclús vam fer de teloners del grup Sopa de Cabra, quan jo tenia només deu o onze anys. Després va venir Kard’s Piken. Posteriorment va ser quan vaig anar a viure a Barcelona i han vingut moltíssimes coses!

14-Te la imaginaves així?

  • Simó Femenias: No m’imaginava que pogués fer tant. Sempre dic el mateix, però la música és una cosa que amb molt poca inversió de temps i de doblers, te dona moltíssim. Realment és una passada!
  • Roger Pistola: No me la imaginava així, però clar, la vida te du per uns camins que no t’esperes. No, evidentment que no m’ho esperava. Tampoc no sé que m’esperava!

Roger Pistola

15-Què creus que defineix al grup? (Roger respon sobre Roig! i Simó respon sobre Roger Pistola)

  • Simó Femenias: És un fora de sèrie. Des de que el conec –devia tenir uns catorze anys– ja se veia. Entre músics se veu qui ho és i qui no; saps que ha nascut per això. Veus que en Roger té una facilitat innata que molts altres no tenim. Jo veig que hi ha coses que no som capaç de fer però que ell sí i… fa ràbia a vegades veure que hi ha gent que té tanta facilitat! En Roger és un músic en majúscules, totalment.
  • Roger Pistola: Jo crec que Roig! se defineix per la personalitat d’en Simó, el principal compositor. Té unes cançons molt peculiars i inclassificables.

16-Algun objectiu pendent?

  • Simó Femenias: En el meu cas, no me pensava mai lo que m’ha passat amb Roig! i d’haver fet tot el que hem fet. Amb els anys he descobert què és la música per jo i el que realment necessito, que és tocar. No necessito ni esper res més. Objectius més que assolits.
  • Roger Pistola: Jo tenia l’espina clavada que mai havia editat un vinil i ara el gravaré, per tant ja està! Som un malalt dels vinils… a casa en tinc tres-cents-cinquanta i no m’agradava la idea  que jo no n’hagués tret mai cap. Ara el faré, costi el que costi… I suposo que encara queden moltes coses més per venir!

17-I un propòsit per al 2020?

  • Simó Femenias: Aconseguir tocar més. Si poguéssim viatjar seria brutal. Aprendre a gestionar les xarxes socials…
  • Roger Pistola: Crec que amb Bubota Discos tot anirà molt bé, perquè tenim molta sintonia. Anar a tocar a fora també m’agradaria, perquè viatjar és molt divertit.

18-Què és el millor de ser músic?

  • Simó Femenias: Jo vull tocar i cantar perquè ho necessit. És així. Quan estàs damunt l’escenari i fas “click” és el millor del món. És molt mal d’explicar.
  • Roger Pistola: Passar-s’ho bé i que sa gent també ho faci.

19-I el pitjor?

  • Simó Femenias: Realment no ho sé. A vegades les condicions laborals… molts estrangers a vegades te diuen que no entenen com no podem viure exclusivament del que feim. A vegades també m’ha fet por veure sa música com una feina, perquè per jo és una via d’alliberament, no un treball.
  • Roger Pistola: Que a vegades no te prenen seriosament quan dius que te dediques a la música. A vegades són un poc condescendents: “però quina feina fas”? Crec que això ja hauria d’estar superat, com passa a altres països. I també les condicions laborals, perquè moltes vegades deixen molt que desitjar… “Artistas i Toreros”, no dic res més.

20-Per què han de venir al concert de dia 20?

  • Simó Femenias: Per què hi haurà barra i cerveses. Perquè l’Espai 36 és una passada de sala.
  • Roger Pistola: Perquè s’ho passaran genial!

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada