Quan un tornava de nit sentia els grans queixar-se sovint que “el joven havia fet balandrines”. Ara ja no, ara fan “putades” o directament “no tenen consol”. Un mot preciós, idò, que està passant a millor vida. 

Significat: Acció pròpia de gent de poc seny o de pocs escrúpols (Mall.); cast. fechoría, calaverada. «Fer bel·landina»: anar de les seves, especialment de nit (Mallorca).

Grafies documentades: “Tan aprop de fer pagar an es capità totes ses bal·landines que havia fetes en sa vida”, Alcover Rond. x, 69.

Etimologia: potser var. de bernardina, ‘acció inverosímil’, per Bernardo (del Carpio), heroi llegendari castellà (cfr. el cast. bernardina ‘disbarat’, ‘frase o mot sense sentit’); Corominas DECast, i, 446, considera poc probable que bernardina vingui de Bernardo del Carpio, i prefereix relacionar el mot castellà amb el Bernart usat com a nom de l’ase en el Roman de Renart, idea que ja havia estat insinuada per Spitzer. En canvi, Américo Castro («España en su historia», p. 56) suposa que bernardina ve del fr. ant. berlue ‘mentida, brivonada’, combinat amb berlandier, «dueño de un garito». L’única cosa que sembla segura és que el cat. bel·landina i val. berlandina vénen del cast. bernardina.

Curiositats: el mot té diverses formes, no només entre Catalunya, València i Balears (que també), sinó que dins la pròpia illa de Mallorca: bel·landina (Santanyí), malandrina (Sóller), balandrina (zona de Manacor)

(Documentació extreta del diccionari Alcover Moll)