Mots perduts: begot

N’hi ha de maneres antigues de dir “beneit” a la gent… De fet, en aquesta secció ja en duim més d’una i avui hi afegim la forma “begot” (amb les seves variants “abegot/abagot” o directament “bagot”). Personalment la desconeixia, no així com a insecte. 

Significat:

1. El mascle de l’abella (Apís mellifica L.); cast. zángano. Es distingeix perquè té el cos més robust que el de les obreres, els dos ulls laterals més grossos, el morro de dalt, pelós, i les antenes compostes de 14 artells. No té fibló; no fa mel ni treballa; la seva única funció és de fecundar la mare reina, i en venir la tardor, les abelles expulsen o maten tots els abegots del rusc.

2. Beneit, imbecil, desmanyotat (Al., Mall., Men.); cast. torpe.

Grafies documentades: 

“Es posen damunt el morro i comencen la cópula. La seva posició no pot evitar el contacte amb le pol·linies que queden alherides al cap o al cos de l’abegot despistat” (Guillem Pont, Flor de Card, article Orquídees, 2003)

Etimologia: Meyer-Lübke (REW 1014) fa venir begot del gàl·lic *becos, ‘abella’. Montoliu (Est. Univ., vii, 107 s.) ha refusat raonadament aqueixa etimologia i n’ha proposada una altra, llatina, que sembla més segura: abegot <*apĭcottu <*apĭca <ăpis ‘abella’. La forma apĭca seria, segons Montoliu, un mot construït com a positiu damunt la forma diminutiva apicŭla, i s’hi degué afegir el suf. -ottu per expressar la masculinitat i la major grossària de l’abegot, respecte de l’abella.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada