CC9- L’aigua que tiram

Certament han canviat els costums en relació a les generacions anteriors i en general, per bé.
L’aigua, abans era escassa pel cost que implicava el seu enmagatzement, després, segurament per allò de la llei del pèndul, es passà a: “en gastaré tanta com pugui pagar.
Es tracta d’anar una passa enllà i, sense minvar les condicions d’higiene, hauriem d’ullar el nostre consum rutinari d’aigua.

Alguns aspectes de consum rutinari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.