CC9- L’aigua que tiram

Certament han canviat els costums en relació a les generacions anteriors i en general, per bé.
L’aigua, abans era escassa pel cost que implicava el seu enmagatzement, després, segurament per allò de la llei del pèndul, es passà a: “en gastaré tanta com pugui pagar.
Es tracta d’anar una passa enllà i, sense minvar les condicions d’higiene, hauriem d’ullar el nostre consum rutinari d’aigua.

Alguns aspectes de consum rutinari.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada