Mots perduts: pa

A vegades, tant de la perspectiva pràctica com teòrica, s’ha comentat el tema de la complexitat de la comunicació i aprenentatges humans. Per sintetitzar es podria dir que ens trobam totalment enxarxats tant amb les altres persones com amb l’entorn on ens desenvolupam.

La riquesa d’accepcions de la “pala de metre”, de forma atzarosa i de rebot, va suggerir a Tomàs Martinez l’exemple del pa, mot ben viu però amb múltiples accepcions i varietats, si mes no parcialment,  oblidades.

Vegi’s la riquesa que mostre el nostre DCVB:

1PAm.: cast. pan.
I. || 1. Matèria alimentícia feta de farina pastada amb aigua i cuita al forn; peça d’aquesta matèria, de mida i pes determinats, que resulta de cada una de les porcions de pasta que es posen al forn. Di a les pedres que’s tornen pa, Hom. Org. 6. Los infants no poden… digerir les viandes altres, com són sopes de pa mullat ab let o oli, Llull Blanq. 2. Li donaria dos pans que l’hom aportaua, Llull Felix, pt. i, c. 7. Mostraven-nos dels pans del arroç e d’altres mestalls de què vivien, Pere IV, Cròn. 364. Tenia la dita reyna en la mà dreta unes correiades e en l’esquerra un cantell de pa, Curial, iii, 83. Primer en podia passar un pa d’un sou, Ignor. 2. Els tafoners me feien pa amb oli de jornal, Rosselló Many. 35.Pa adormitel que no es deixa tovar en el llibrell, sinó que el pasten i l’arrollen tot seguit (Alcoi).Pa aflamatel que té molta de calentor dins el forn (Alcoi). Pa d’agulles:el que porta mesclades agulles i es dóna a gossos per matar-los (Val.)Pa agre de llevat:el que ha fermentat massa.Pa d’aiguala pasta feta més tova del que és regular, i que sols s’empra per a fer-ne el pa dit de tall i ha d’elaborar-se a força de braços. Pa d’airevarietat de pa cremat, dolç, que es fa a Alberic i és famós per la seva exquisidesa. Pa alís àzimel que s’ha fet sense llevat. Que celebrassen la Pascua del Pa alí, comensant a menjar lletugues, doc. a. 1735 (Hist. Sóller, ii, 964).Pa d’anellael que té forma anular. Pa d’àngelsretalls que queden de les hòsties no consagrades (Griera Tr.); pa eixut, sense companatge (Valls). Pa anglès:el pa blanc, de farina de blat i cuit en motlle. Pa d’ànimesel que es fa amb bocins de la pasta que les dones deixen en el forn, i que, venut més barat, es destina el seu producte a misses o altres sufragis (val.); el que es reparteix en l’ofertori a canonges i beneficiats amb una candela groga, en l’ofici del dia dels Morts (Aguiló Dicc.). Pa d’ànsiesel pa petit que els nuvis han de portar i tenir present en l’acte del casament, i que, després d’aquesta cerimònia, sol regalar-se a l’escolà (Palamós); els dos pans que s’ofrenen a l’altar en la cerimònia del casament (St. Feliu de G.); el pa beneït que es dóna als nuvis després del casament (Viladrau).Pa d’apòstol:pa de sègol, d’una lliura o una lliura i mitja de pes, que l’amo dóna cada dia a cada un dels pastors i rabadans (Sarroca de Bellera). Pa assaonatel que ha estat molt pastat i té la pasta molt dura (Alcoi, Val.).Pa de bagassapa sec i florit, remullat i tornat al forn, amanit amb oli i sal (Tarr.). Pa bambococa bamba (Al.).Pa de barrael que té la forma llarguera, més gruixut d’enmig que dels extrems.Pa de barrejapa de mestall. Pa de barretel de forma aplanada i gairebé triangular, amb un crostó a cada angle (Igualada). Pa blancel fet de farina de blat depurada, neta de segó; també se’n diu pa bell (Rodonyà) i pa de la blanqueta (Val.). Pa de boca de fornun pa que el client dóna al forner, i és un dels primers que treu (Blancafort). Pa de brundellspa que té bonys o cantells sortits (Men.). Pa beneit:les peces de pa que després d’esser beneïdes es reparteixen en les festes de certs Sants i són considerades medicinals per a combatre certes malalties, especialment el mal de coll (pa de sant Blai). Pa besatel que en coure’s ha estat en contacte amb un altre pa, i en conserva la senyal que és un boci cru o molt poc cuit. Pa bescuit bescuitat recuit:el que ha estat sotmès dues vegades a la cocció.Pa boigel que té forma llarguera, aproximadament cilíndrica, amb un solc longitudinal, i amb un crostó a cada extrem (Vilafr. del P.).Pa bordel que s’ha pastat sense que la pasta fos prou llevada (Llofriu).Pa bufatel que és poc compacte, esponjós.Pa cremat (Val.) o pa socarrat (Ribera del Xúquer): pa fet de farina de xeixa pastada amb ous i sucre i molt estovada; es menja especialment per Pasqua; cast. panquemado.Pa eixut:el que es menja tot sol, sense companatge.Pa encantataquell que els devots han donat per ofrena, i que després els obrers o pabordes l’encanten en la plaça del poble (Llofriu). Pa enfetgegatel que ha estat poc treballat a la pastera (Llofriu). Pa esponjós o espongenc(Eiv.): el que té la pasta poc compacta. Pa escaldatel que ha estat cuit amb el forn massa calent, i resulta massa torrat per fora i massa poc cuit per dintre (Mall.). Pa de ca, de gossosel de color molt fosc, fet de farina no depurada i destinat principalment a aliment dels gossos; també es deia pa de ca una imposició feudal als vassalls, un dels mals usos suprimits per la pragmàtica de 1486 (cf. Monsalvatje Not. hist. xiii, 160). No sien obligats a pagar polls de astor ni pa de ca, doc. a. 1486 (BSAL, vii, 286).Pa de canongeel que té tres crostons al voltant d’una fogassa central, sense sucre, matafaluga ni oli (Ulldecona).Pa de cantells:pa de crostons. Pa de casa casolàel pastat a cada casa particular (a diferència de pa de fleca). Pa de civada:el que es sol fer en èpoques d’escassesa de blat, amb farina de civada. «Oh vila de Felanitx, | mira on ets arribada: | a menjar pa de civada | amb una creueta enmig» (cançó pop. Mall.). Pa colrat:el que té per fora un color ros, senyal de ben cuit (Mall.). Pa de colzeel de forma rodonenca amb la part superior dividida en tres crostons (Vilafr. del P.).Pa de companyael de classe inferior, que es destinava a la servitud. Pa de corda: el pa de casa que porta una mena de cordell de pasta per damunt (Gandesa). Pa de coronael que té la forma de corona, amb crostons al voltant. Pa de corriola:classe de pa de primera qualitat i de forma semblant a una corriola, que es feia per Nadal (Mall.). Pa de crostons (Igualada, Barc.), o de cantells, de tres corns (Llofriu), o de cantons (Vinaròs): el que té la part superior de forma triangular amb un crostó a cada angle. Pa cuit a la llar:el que ha estat cuit al caliu o sota la cendra.Pa dinal:(ant.) pa que valia un diner. Tot flaquer o flaquera qui past pa per vendre haia a fer la meytat pans dinals, doc. a. 1372 (arx. mun. de Barc.). Pa de famíliapa moreno, fet de mestall de qualitat inferior. Pa de formentde blat: el fet completament de farina de blat. Pa fressat: pa molt blanc de tres crostons. Pa de galeresgalleta, pa bescuitat per a aliment dels mariners. Pa de galgoel fet de farina molt passada, que surt moreno (Barc.). Menja pa de galgo si vols atipar-te, Vilanova Obres, xi, 165. Pa de gallosel que té tres crostons a la vora d’un gros centre rodó (Tortosa). Pa de greny: el que surt fort per haver estat cuit amb poc foc (Vimbodí). Pa de grenyael que per la seva forma és molt semblant al pa de crostons o corona de barret; sol esser un poc llarguer i amb un crostó a cada cap (Igualada). Pa gruat: el que encara crueja, que no ha cuit prou (Empordà). Pa i aiguarègim d’alimentació que exclou tota altra cosa que pa eixut i aigua clara, i que sol esser propi de presoners o de penitents. Pa i all (Ribagorça, Urgell) o pa i beure (Bagà): menjada sumària, composta de pa i una mica de companatge o un got de vi, que prenen els treballadors abans de començar el treball o en un descans de la feina. Alesores vindria el descarregar, fer pa-i-beure, Víct. Cat., Ombr. 60. Pa del diael pa fresc, fet del mateix dia. Pa dur: el que ja fa més d’un dia que està fet. Pa de jull, pa de fajol, pa de dacsa, etc.: nom dels pans fets de farina de cada una d’aquestes plantes. Pa de fleca:el que no es fa a casa particular, sinó a la panaderia, per al comerç (or., occ.).Pa florit: el que ha congriat floridura a causa de la humitat o del passament excessiu de temps. Pa integral:pa elaborat amb totes les parts del gra. Pa jove:el pa poc llevat, poc estarrufat. Pa llevat:la pasta fermentada i en disposició de coure’s.Pa de magranael que està dividit visiblement en tres o quatre parts.Pa de màquina:el que ha estat elaborat mecànicament, i que un cop cuit esdevé de molla molt atapeïda i de gust molt diferent del que ha estat fet a mà.Pa de mestall(val., bal.) o pa de mesclat (val.) o pa de mestura (ant.): el fet de farina barrejada (de blat i dacsa, de blat i ordi, etc.). Que bast a pan de mestura tro a sent Michel, doc. a. 1289 (BABL, vi, 69).Pa de mitjansde prims: el fet d’aquesta farina grossa anomenada prims. Pa mollel pa del dia i fluix, fàcil de masticar. Pa de molla:el que es fa posant la pasta dins un recipient cònic de ferro on fermenta i es cou, quedant amb molt poca crosta, i es sol menjar com a postre.Pa de Mallorcael que es fa sense sal i amb la pasta més dura que la regular (Barc.). Pa de monja:peça de pa llarguera i amb un crostó poc marcat a cada extrem (Vilafr. del P.)Pa de Montserratpa d’aigua (Voc. Tecn. Fleq.).Pa morenoel que s’ha fet aprofitant la farina de tot el blat, sense separar-ne el segó; ve a esser el pa integral.Pa morescpa moreno, bo, de blat de moro. Pa de mortsel pa que es distribueix als parents i amics el dia del funeral (Griera Tr.).Pa de mulabescuit que conté batafaluga, sucre, ous i aiguardent, i que es fa a la pagesia en celebració d’haver pollinat una somera (Eiv.).Pa de municióel que es fa en els forns militars per a alimentació de la tropa.Pa mut:pa eixut, sense companatge (Empordà). Pa negrepa moreno. «Sa madona de Sa Torre | es pa negre li fa mal, | però no n’hi fan ses coques | sa setmana de Nadal» (cançó pop. Mall.).Pa de noces:el pa que es menja en l’àpat nuvial; fig., els obsequis i tracte amorós que es fan els casats de poc; cast. luna de miel. Ella ‘s cuydà | tot temps duràs | lo gay solàs | e pa de noces, Spill 1161. Pa amb oli: menja molt freqüent en les famílies modestes, consistent en una llesca de pa amarada d’oli i amb un poc de sal o de sucre.Pa amb oli brutllesca de pa torrada al caliu després de fregar-la amb olives pansides (Mall.).Pa olivat:el que treu butllofes en la crosta en coure’s, perquè el forn és massa fort. Pa ordiósel fet de farina d’ordi, de blat i de sègol; també s’anomena pa segalós (Urgell).Pa en ouspa socarrat, pastat amb ous (Val.); cast. panquemado.Pa de pagèspa de grans dimensions (Empordà).Pa de Parísel fet de pasta repastada amb ou, llimona i algun altre ingredient.Pa de pataca:pa que té un tall enmig (Cullera). Pa de pessicel de pasta fina, lleugera i esponjosa, feta de farina, ous i sucre.Pa d’En Poupa de pessic (Mall.).Pa de prima:el que no és de rollo (Benidorm). Pa de prims:el fet de la flor del segó.Pa de proposiciócadascun dels dotze pans que en la llei antiga s’oferien els dissabtes i es posaven en el tabernacle, per a aliment dels sacerdots i levites. Pa de pinya:el que té la forma d’aquest fruit. Pa podrit: el que ha tovat massa (Pont de S.). Pa de pujael que els clients del forn cedeixen al forner i que després es sol vendre baratet a les famílies pobres (Penedès, Ribera d’Ebre, Val.). Pa rallatel que ha estat reduït a miques o trossets petitíssims.Pa de ratapa torrat amb oli (Ciutadella); es diu perquè aquesta mena de pa sol emprar-se com a esca per a parar rateresPa reganyat: el que s’ha obert dins el forn (Val.). Pa de rei: el pa de munició, dels soldats.Pa retallatel que té a la part superior protuberàncies quadrades (Vilafr. del P.). Pa revingut:el que s’ha estufat en coure’s adequadament.Pa regit:el provinent d’una fornada que no havia cabut sencera dins el forn i se n’hi afegeix de nou a mesura que se’n va traient.Pa de Reus:el pa grenyat amb dues meitats iguals. Pa de roscael que té la forma d’un tortell més gruixut d’una part que de l’altra i amb queixalets a tot el voltant. Pa sense rent:pa alís. Pa de recernut.pa de prims. Pa restanyós: el que és molt dur, sia a causa del llevat, sia per excessiva calentor de l’aigua (Pont de S.). Pa rodó: peça de pa en forma de disc embotit. Pa rollo:el que té forma circular amb un forat en el centre.Pa rostit: pa dur. Nodrir-les de pa rostit y posar-lo en remull al vespre, Agustí Secr. 154. Pa de sant Antonimena de pa d’un quilo, semblant al de grenya (Igualada). Pa secpa dur, o bé pa eixut.Pa sobtat:pa escaldat. Pa solsit: pa massa cuit (Biar). Pa socarrat: el massa torrat. Pa tallat de tallsel que té a la part superior alguns talls, que solen servir de senyals per a reconèixer la propietat del pa. Pa tou:la pasta fermentada pel llevat.Pa de trena:el de forma llarguera i prima i entortolligat a manera de trena de cabells (Igualada). Pa ullat:el que té ulls o forats.Pa d’ullastre:pa negre i rostit, mal de rosegar (Manacor).Pa de Valls: el que té forma llarguera amb els extrems boteruts arrodonits; ve a tenir la forma del pa de monja, però és més llis i no fa tanta crosta (Penedès)Pa verdpa bord. Pa de Viena:panet rodó o llarguer, molt saborós, elaborat amb un poc de mantega. Pa de volada: pa escaldat.Pa de xeixael fet de farina de xeixa.
|| 2. ant. Cereals, i principalment blat. Metrem-nos sobre éls enans que cuylan lo pa altra uegada, Jaume I, Cròn. 131. Que Alaçrach vendrà tot cant pa ha, ibid. 373. Lo terç del delme del pa et del vin de la orta de la ciutat de València, doc. a. 1315 (Col. Bof. xxxix, 87). Si vols collir pa en aquest any sembra en terres comunes, Faules Isòp. 14. La terra és de pa i de pataques, Salvador FB 47.
|| 3. fig. Aliment; conjunt de coses alimentícies de què es viu. Perque son pa he menjat, Turmeda Diuis. 26. Té el pa assegurat, Penya Poes. 170. La doctrina cristiana | pa y companatge serà | de tota persona humana, ibid. 104. Sempre saben que poden dar pa a la família, Vilanova Obres, xi, 110. No saber-se guanyar el pa: no saber guanyar-se la vida. a) Pa eucarístic pa dels àngels pa de vida Pa del cel: l’hòstia consagrada. Suplicant vostra clemencia los vullau donar lo pa de vida, Villena Vita Chr., c. 25. Déu vengué a la terra per dur-mos es Pa de vida eterna, Ignor. 38.
II. || 1. Massa compacta d’alguna cosa, comparable al pa de farina. Fets que us trameta alguna pocha de la medicina, pans o pólvora, doc. a. 1391 (Roca Med. 60). Fos atrobat tres pans de la dita pega esser falsos e encamerats, doc. a. 1397 (Mostass. 169). Arcènich blanch a aytal la conexensa que sia pans, Conex. spic. 12. Gàlbano en pa, Tar. preus 115. «Hi ha un pa de gram i canyota»: es diu de les terres brutes i descuidades (Tarr.). Pa d’ametla: massa feta d’ametlles picades i ous, amb un poc de canyella i llimona, que, cuita al forn, serveix com a postre o plat dolç (Mall.). Pa d’arrels: conjunt d’arrels d’una planta amb la terra on estan fixades. Arrancà els abets transportant-los am son gran pa d’arrels, Verdaguer Exc. 17. Pa de bresques, pa de mel: bresca de mel. Com les de l’àurea abella en pa de mel, Atlàntida x. Pa de brisa: la brisa de cada premsada abans de disgregar-la. Pa codonyat: massa preparada bullint carabassa, codony, farina, most i algun altre ingredient (Pla de Bages). Pa de carbó: cadascuna de les peces fetes de pols de carbó i enclità, que serveixen de combustible a les màquines de vapor o altres aparells industrials. Pa de cases: conjunt de cases adherides una a l’altra. Com si an aquell pa de cases un llamp hi hagués obert una esquerda, J. Pons Massaveu (Ilustr. Cat. 1904, p. 777). Pa de cera: massa de cera. Pa de cup: terreny molt dur, on no poden sembrar (Martorell). Pa de ciment: capa compacta de ciment. «Hem fet un pa molt gruixut de ciment en el fons de la cisterna, perquè no vessi». Pa d’estany: massa d’estany pur, que, per fusió amb plom, produeix l’estany comú. Pa de figa (Barc., Mall.) o pa de figues (Calasseit, Gandesa, Tortosa, Val.): massa de figues seques molt atapeïdes i capolades formant pasta. Que’ns trametats quatre pans de figues e un marçapà, doc. a. 1380 (Rubió Docs. cult. ii, 224). Vos costaran los dits cent pans de figues, doc. a. 1406 (Anuari IEC, v, 600).Pa de formatge: fogassa de formatge (Gandia). Pa de gent: reunió molt compacta de gent. «A la porta hi havia un pa de gent que no em deixava passar». Pa de neu: massa més o menys grossa de neu. Eren frets com un pa de neu, Víct. Cat. Ombr. 34. Pa de lletra: paquet quadrangular format per tipus d’impremta ben ordenats. Pa de sabó: massa de sabó de la qual, tallant-la, es fan les barres. Pa de serves: pa fet amb serves torrades al forn, mòltes i barrejades amb altres ingredients, i que té un sabor dolcenc (Les Anoves, ap. Aguiló Dicc.). Pa de sucre: peça formada per una porció de sucre ben adherit i compacte. Pa de terra: massa compacta de terra. Juga amb los pans de terra, Atlàntida ix. Pa de vinassa: massa comestible que es feia dels grans de raïm mòlts després de treure’n el most (Empordà). Corona de pa: corona reial coberta o closa en forma de capell, a diferència de les corones obertes (V. corona, art. 1, || 3). Féu la corona de pa ab molts joyells, Tomic Hist. 153. Pa de cel: fig., porció de cel llis, ininterromput. D’Espanya que tant amo vull-te donar la clau, d’eix pa de cel que en terra te guarda una florida d’amor, Atlàntida i. Estar fet un pa de mal: estar ple de nafres o grans, tenir-los molt espessos. Pa de colflori: la part mengívola de la colflori.
|| 2. Peça de forma semblant a un pa de farina. Especialment: a) Contrapès amb què acaba cada un dels dos braços que actuen a tall de volant en la premsa per a foradar els cartrons jacquard (Pons Ind. text.).—b) En la roda de terrisser o gerrer, disc de fusta o de ferro molt més petit que el volant, fixat horitzontalment damunt l’arbre i que serveix de sosteniment a la peça que es treballa (La Bisbal, Penedès).—c) Pa de Sant Esteve: pedra amb què s’apedrega; cast. lágrima de san Pedro.d) Pa de Sant Pau: varietat d’espongiari que la mar escup (La Selva, ap. Salvat Dicc.).—e) Pa i peix: gorra amb visera de xarol (Tarr.).—f) Pa mort: granit descompost però encara consistent, de consistència mitjancera entre el sauló i el granit dur; fig., persona malfeinera o inútil per a tot (Conflent, Cerdanya).—g) fig. Pa de Sant Roc: la tupada que s’anuncia o dóna als infants com a càstig (Men., ap. Ballester Cibaria 31).
III. Nom de diferents plantes, adjectivat amb diverses qualificacions. a) Pa d’àngel: flor de l’agraüller.—b) Pa del Bon Jesús: herba que es fa d’un pam d’alçada, amb el tronc enrevoltat de fulles molt menudes i amb la flor blava; es fa per les parets i roques (Petra).—c) Pa de Nostre Senyor: la flor de l’arn o pomera de pastor (St. Feliu de G.).—d) Pa de conill: els capítols de la planta Scorzonera laciniata abans d’obrir-se (Penedès).—e) Pa de corb: planta de l’espècie Orobanche latisquama (Masclans Pl. 168).—f) Pa de cucut (or., occ.) o pa de borreguets (val.): planta de la família de les oxalídies, de les espècies Oxalis corniculata Oxalis acetosella (V. la descripció en l’article agrella, || || 2 i 3).—g) Pa de cucut: planta de la família de les liliàcies, espècie Aphyllanthes monspeliensis (Vayreda Flòr. 434), més coneguda amb el nom de jonça junça (V. jonça).—h) Pa eixut: planta de la família de les plantaginàcies, de l’espècie Plantago albicans, de tronc llenyós i ramós, fulles blanquinoses i llanoses i peduncles tomentosos més llargs que les fulles i acabats en espiga vellosa (Mall.); cast. gitanilla, resbalamuchachos.i) Pa de granotes: planta de la família de les lemnàcies, espècie Lemna minor (Cat., Val.); cast. lenteja de agua.j) Pa de guineu: fruit del bargalló (Barc., Penedès, Tarr.); cast. hijuela.l) Pa i formatge: planta de la família de les crucíferes, espècies Capsella officinalis (La Selva, Camp de Tarr.) i Capsella bursa-pastoris (Mall.); cast. bolsa de pastor.m) Pa i grana: barreja de mongetes seques i tendres (Masnou).—n) Pa de porc pa porcí: planta primulàcia de l’espècie Cyclamen balearicum (Mall.); cast. pan porcino. (V. artanita).—o) Pa de llop: bolet de l’espècie Psalliota campestris (V. gírgola).—p) Pa de llop: fruit del bargalló (Sitges).—q) Pa de llop: planta orobancàcia de l’espècie Orobanche ramosa (Cat., Val.).—r) Pa de llop: planta de l’espècie Phillyraea ramosa (Flora Val. 149).—s) Pa de moixó: herba de fulleta molsuda com gra de blat i de flor blanca i menuda, que es fa damunt parets velles i entre les roques (Borén).—t) Pa de moro: bolets de l’espècie Poliporus giganteus (Archivo, vii, 352).—u) Pa de rabosa: fruit del bargalló (Tortosa).—v) Pa de pardalet: l’espècie Oxalis corniculata (Val.).—x) Pa i peixet: planta de l’espècie Borrago officinalis (La Selva, Tarr.).
IV. || 1. Pans d’ordi: joc d’al·lots en el qual els jugadors són molts i fan una filera llarga donant-se les mans, i passant sota les mans d’un i de l’altre queden amb els braços encreuats, segueixen agafats per les mans i quan han passat tots estiren de cada cap fins que un o l’altre amolla (Sencelles).
|| 2. Pa i peix: joc en què els al·lots es posen formant rotlle i dos s’encalcen pegant un a l’altre amb una corretgeta fins que el pacient es posa darrera un dels del rotlle i aquest ha de posar-se a córrer i rebre les corretjades (Eiv.).
|| 3. Pa o vi: joc de sort en què els nois mullen d’aigua o saliva una de les cares d’una pedra, i llançant aquesta en l’aire, guanya un o l’altre segons quina és la cara que roman girada cap amunt en caure la pedra a terra (Ll., Val.); cast. pan o vino.
Loc.
—a) Cara de pa de ral: cara ampla o rodona.—b) Blanc com un pa de xeixa: es diu d’una persona o cosa molt blanca.—c) Groc com un pa de cera: molt esgrogueït.—d) Pa de madrastra: pa tallat a llesques molt primes.—e) Pa a taleca, Pa a butxaca: portant el menjar damunt (per a anar d’excursió, a menjar fora casa).—f) Esser un tros de pa, més bo que el pa, més bo que el pa blanc, més bo que el pa de fleca: esser una persona molt bona.—g) Saber quin pa hi donen: tenir experiència de les dificultats o tribulacions que s’han passat o s’han de passar.—h) No haver-hi pa partit: no haver-hi discòrdia, haver-hi acord complet. Entre voce-mercè y jo no hey ha pa partit, Roq. 38.—i) Anar darrera (a algú) amb un pa calent: tractar vanament de seguir-lo, d’assolir-lo, de saber on és o on va. «Si jo puc sortir d’ací, ja em vindran darrera amb un pa calent!».—j) Portar un pa sota el braç: néixer a casa rica.—l) Fer un pa com unes hòsties: fer el pa molt blanc; fig., reeixir, fer una cosa a completa satisfacció (Tarr.); iròn., fer un disbarat molt gros (aquest és el significat més usual d’aquesta locució). Si s’esqueya el mal punt de que s’erressen de camí, podia fer un pa com unes hòsties, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 169).—m) Esser el nostre pa de cada dia: esser una cosa habitual, que es repeteix sovint.—n) De quin pa fas rosegons!: es diu al qui malgasta o menysprea coses dignes d’estimació.—o) Tenir molt de pa a l’ull: tenir poca comprensió, esser curt d’enteniment.—p) Acabar es pa primer que sa talent: passar fam, no tenir manera d’alimentar-se prou (Mall.).—q) No fer mal ni a’s pa: esser molt bona persona, incapaç de fer mal a ningú (Bal.).—r) Esser més beneit que es pa de munició: esser molt curt d’enteniment (Mall.).—s) Del seu pa farà sopes: ell mateix en tocarà les conseqüències; es diu del qui es llança a fer una cosa perillosa o inconvenient, que li pot portar mals resultats.—t) Tenir pa per a dies, per a estona: estar subjecte a un mal, a una tribulació o dificultat molt duradora. També es diu tenir prou pa tallat (Men.).—u) Ara diu «pa», ara diu «peix»: es diu d’un que canvia freqüentment de parer, de manera de veure les coses.—v) Esser com pa beneit: repartir-se una cosa a molta gent amb gran facilitat.—x) No menjar pa: no esser gravós. Es diu «no menja pa» referint-se a una cosa que algú voldria llençar o deixar de conservar, i que l’altre considera que pot esser útil algun dia, i per tant, vist que no consumeix res, convé conservar-la.—y) Esser pa i mel: esser excel·lent, extremadament bo.—z) Prometre més formatge que pa: prometre coses molt bones i en més quantitat del que es pot donar.—aa) Per pa i per sal: en gran abundància o amb molta freqüència.—bb) No basta pa ni pasta: es diu d’una casa o comunitat on es despèn molt, i encara que es guanyi molt no arriba a bastar.—cc) Haver-hi (d’una cosa) per a un pa i beure: haver-n’hi molt poca.—dd) Tenir algú a son pa i a son vi: (ant.) tenir-lo com a hoste o mantingut.—ee) Tenir el pa assegurat: tenir segurs els ingressos necessaris per a viure.—ff) Això és pa i això és peix: això és la veritat clara i neta, sense mistificacions.—gg) Menjar el pa de l’ase: guanyar-se la vida servint, fent de criat.—hh) Perdre el pa: perdre la col·locació o manera de guanyar-se la vida.—ii) Saber quin pa l’assacia: saber com estan els assumptes propis. «Cadascú sap quin pa l’assacia».—jj) Poc pa i mal cuit: (Empordà); Poc pa i florit, i roegat de rata (Mall., Men.): es diu referint-se a una cosa escassa i dolenta o feta malbé.—ll) Haver-hi un tros de pa a guanyar: haver-hi manera de fer negoci o de guanyar bons diners.—mm) Poder-hi sucar pa: esser una cosa molt interessant o divertida; es diu principalment referint-se a esdeveniments graciosos o de gran interès per al públic.—nn) De pa i figa: de panfonteta, de baixa qualitat. «Es un catedràtic de pa i figa, que no ensenya res». (Camp de Tarr.).—oo) Menjar pa de cony: viure dels diners guanyats amb comerç carnal de la dona, de la filla, etc.—pp) Menjar-se el pa molt amargant: guanyar-se la vida penosament, amb molt de treball.—qq) Esser pa sucat amb oli, Esser pa i nous: esser una cosa molt fàcil o de poca importància (Tarr.).—rr) Posar-hi més pa que peix més pa que formatge: exagerar les coses que es conten.—ss) Per un tros de pa: per no-res, per un preu molt baix.—tt) De pa i rave: de poca importància o de poca valor.—uu) Donar el pa i desenfornar a mitges: donar a algú grans facilitats per a prosperar, per a reeixir.—vv) Donar pa i peres: donar un cop a algú sense fer-li gaire mal.—xx) Perdre es pa i es paneret: perdre el temps i el treball; esforçar-se inútilment (Men.). «He perdut es pa i es paneret cercant carn sense os, i he hagut de tornar de buit» (Ciutadella).—yy) No voler algú ni amb pa ni amb sal: no voler-ne saber res, tenir-li gran aversió.—zz) Esser més vell que el mal pa: esser molt antic.—a’) Tant esser pa com peix: interessar tant una cosa com l’altra. «Tant m’és pa com peix»: tant se me’n dóna, tot m’és igual.—b’) No saber quin dia menja pa: estar distret fins al punt de no saber a quin dia es troba.—c’) No fer cas d’un pa ni d’un penjoi: no mirar prim en la despesa, gastar sense mirament (Men.).—d’) Necessitar una cosa com el pa, com el pa que es menja: tenir-ne gran necessitat. Necessites una dona com el pa que menges!—li digué la Tuyas, Pons Auca 27.—e’) No acabaràs es pa ni sa bona cara: es diu a algú en convidar-lo a dinar, a passar alguns dies junts, etc. (Mall.).—f’) Menjar pa que no gisca: menjar a despeses d’altri, o tenir paga de l’Estat, de la comunitat (Mall.).—g’) Esser més llarg que un dia sense pa: esser molt llarg.—h’) Fer els pans amples: obrar amb esplendidesa, no mirar prim en les despeses (Mall.).—i’) Baratar el pa amb parenostres: fer un negoci en què no es guanya ni es perd res (Vallès).—j’) D’es seu pa farà sopes: es diu del qui es posa en perill per la seva voluntat, sense responsabilitat dels altres (Mall., Men.).—l’) Menjar-se el pa dels jóvens: viure un vell sense treballar, a despeses d’altri (Val.).—m’) No menjar-se el pa debades: guanyar-se la vida, no viure a despeses d’altri (Val.).—n’) No tenir un pa a la post, No tenir pa que menjar: esser extremadament pobre, mancat de mitjans de subsistència.—o’) No haver-hi pa ni vi ni crostes: estar una casa desproveïda de subsistències.—p’) No guanyar-se el pa que es menja: no treballar prou per a guanyar-se la vida.—q’) No esser bo més que per a menjar pa, que per a podrir pa: no servir per a res.—r’) Malaguanyat pa que es menja!: es diu referint-se a un malfeiner.—s’) Menjar el pa fins a les crostes: esser vell però guanyar-se la vida, no viure a despeses dels joves.—t’) El pa, que Déu n’hi do, El pa, Déu mos ne do: expressions devotes que s’usen en anomenar el pa.—u’) Fer es pa ros: dur un assumpte malament, per mal camí (Men.).—v’) Posar a algú el pa a les mans: donar-li mitjans o ocasió per a guanyar-se la vida.—x’) Posar-se el pa als dits: posar-se per imprudència en una situació dolenta o perillosa (Garrotxa).
Refr.
—a) «Pa de blat, passa trempat»; «Pa de fajol, s’atura al coll»; «Pa de fava, mai s’acaba»; «Pa sense segó, digau-li midó»; «Pa de pinyons, se’n va a borrallons»; «Pa de mill, se’n va a bocins»: dites que expressen les principals característiques de les diverses classes de pa en quant a llur ús alimentici.—b) «Pa, pa, i no besades!»: es diu referint-se als qui acaronen molt o fan belles promeses, però no fan actes de vertadera generositat (Men.).—c) «Pa i aigua, vida de desterrat»: es diu referint-se al qui no té altra alimentació que pa i aigua, sia per pobresa, sia per malaltia.—d) «Amb pa i vi se passa el camí»: vol dir que amb pa i amb vi ja es pot anar vivint.—e) «El pa no cansa»: es diu perquè a totes les menjades es menja pa i no se sent mai fatiga de menjar-ne.—f) «Per massa pa no hi ha mal any»: significa que l’abundància d’una cosa bona no és excessiva ni perjudicial.—g) «Val més pa eixut amb amor, que gallines amb remor» (o «amb dolor»); «Val més un tros de pa sec amb gust, que capons i gallines amb disgust»: vol dir que la pau i concòrdia és preferible a la bona alimentació.—h) «Allà on hi ha pa, no hi fa mal estar».—i) «Allà on no hi ha pa, no hi ha pau»; «Allà on no hi ha pa, Déu no hi habita»; «Allà on no hi ha pa, tot és renou»: signifiquen que l’escassesa d’aliment lleva la pau a les famílies.—i) «Qui no té pa, alguna se n’ha de pensar»; «Qui no té pa, moltes se’n pensa»; «Qui no té pa a la pastera, no té espera»: volen dir que el qui està mancat d’aliments ha d’enginyar-se urgentment per resoldre la seva situació.—j) «Qui no té pa, no pot tenir gos»; «Qui no té pa, que no tingui ca»: vol dir que el qui no té les coses més indispensables no ha de voler tenir-ne de supèrflues.—l) «El bon pa fa bones sopes»; «Del pa blanc se fan les sopes»: significa que amb bons elements es poden fer coses bones.—m) «De poc pa no poden fer moltes sopes»: vol dir que amb escassesa de materials, no es pot tenir una producció abundant.—n) «No hi ha pa sense crosta»: significa que no hi ha cap cosa bona que no tingui alguna part dolenta.—o) «Qui no té pa, cal que cerqui coca»; «Quan falta el pa, bones són les coques»: vol dir que en estar mancat d’una cosa, cal cercar-ne el substitutiu així com sigui.—p) «No hi ha cap pa que no costi una coca»: indica que tota obra o adquisició reclama una despesa més o menys gran, perquè no es fa res desinteressadament.—q) «Tant de lletres com de pa, no ho fa tot el menjar»: significa que ni el menjar molt dóna greix i salut, ni el llegir molt dóna saviesa.—r) «Maldecaps amb pa, fan de bon passar»; «Paciència amb pa, és bona de passar»: vol dir que les adversitats són mitigades si el qui les passa no està subjecte als inconvenients de la pobresa.—s) «Bon pa i bon vi, arre rossí»: ve a indicar la mateixa cosa que el refrany precedent (Val.).—t) «Déu dóna pa a qui no té queixals»: significa que moltes vegades el qui disposa de mitjans per a fer grans coses no se’n sap aprofitar.—u) «Ni taula sense pa, ni exèrcit sense capità»; «La taula que no té pa, fa plorar; la taula que no té vi, fa patir»: es diu en el sentit propi.—v) «Val més pa de munició, que bons talls sent desertor»: vol dir que és preferible estar subjecte sense grans preocupacions, que tenir llibertat però sense tranquil·litat.—x) «Qui té pa sec, que es faci sopes; qui té pa tou, que faci rostes»: significa que cadascú ha d’arreglar-se segons els mitjans de què disposa.—y) «Qui no té pa, no es pot fiar»; «Si no tens pa, ningú te’n donarà»: vol dir que no ens podem refiar de l’ajut dels altres, sinó dels mitjans propis.—z) «A la casa on no s’hi renya, no hi ha pa»: significa que perquè els assumptes d’una família o comunitat vagin bé, cal que el qui mana tingui energia per a fer anar dret els altres.—aa) «El pa, de blat; i el vi, de raïm»: expressa la condició perquè el pa i el vi siguin així com cal.—bb) «Si vols collir vi i pa, sembra primerenc i poda tardà» (Gandesa).—cc) «Qui dóna pa, que man feines»; «Qui no em dóna pa, no em pot manar»: signifiquen que el qui cobra bé el seu treball es subjecta gustós a les ordes del qui el paga, però no el qui treballa de franc o mal pagat.—dd) «El pa no camina, però fa caminar»: es diu referint-se al reforç que representa per al qui va de camí l’alimentació que pren.—ee) «El millor pa és el de casa»: indica que l’aliment més profitós és el que es pren en la intimitat i calma de la casa pròpia.—ff) «El pa de casa no satisfà»; «El pa de casa no fa»; «Pa de veïna és medecina»; «Pa del veinat, a formatge sap»: signifiquen que els infants solen trobar més agradable el menjar de casa d’altri que el de la pròpia.—gg) «El pa de fleca, el cor asseca».—hh) «Pa llescat, sense vergonya és menjat».—ii) «En temps de fam no hi ha pa dur»: significa que la necessitat ens fa admetre coses que en circumstàncies normals rebutjaríem.—jj) «No diguis: d’aquest pa no menjaré»: es diu per recomanar que no afirmem una cosa que no sabem si podrem sostenir o complir.—ll) «Qui guanya el pa i es juga el vi, perd el pa i el vi»: vol dir que despenent més del que es guanya, es va cap dret a la ruïna (Vinaròs).—mm) «Pa fresc, qui en vol, que en llesc»: es diu per indicar que cadascú ha d’enginyar-se per son compte en allò que l’interessa (Empordà).—nn) «Pa pesat i vi mesurat, aviat és acabat»: ho diuen els pagesos, perquè no miren prim en el consum de les coses que cullen en terra pròpia, perquè no les han de comprar.—oo) «A casa que no hi ha pa, de juliol hi fa fred» (Men.).—pp) «Pa moll, embussa es coll» (Men.).—qq) «Pa blanet (o touet), passa collet» (occ., val.).—rr) «Pa dur, passa tot amb u»; «Pa dur, passa tu, passa tu».—ss) «Qui no guarda el pa, no en té per l’endemà».—tt) «Cadascú sap quin pa l’assacia»: cadascú sap allò que passa dins casa seva, allò que li convé.—uu) «De pa comprat, no en menja el gat» (o «no en menja el gos ni el gat»): vol dir que les coses que han de comprar-se no solen prodigar-se.—vv) «Pa de taverna, ni afarta ni governa» (Val.).—xx) «A tot arreu és bo el pa, mentres n’hi hagi».—yy) «Qui té pa sec, ne pot fer sopes»: significa que el qui té mitjans pot fer moltes coses.—zz) «Qui té gana, somia pa»; «Qui té fam, les pedres li semblen pa»: vol dir que el desig i la il·lusió ens fan veure les coses diferents d’així com són.—a’) «A l’enfornar es fan geperuts els pans»: significa que les coses es malmenen quan les manegen, quan en fan ús (Val.).—b’) «Que és de bo es pa d’es jai, si no s’acaba mai!»: vol dir que les coses bones no solen esser de durada (Mall.).—c’) «De pans i de rams, n’hi ha de moltes maneres»; «De pans i fuades, ne fan tants com volen» (Mall.); «De pans i fogasses, en fan tants com volen» (Men.): es diu per indicar que certes coses es presten a fer-ne moltes o poques, segons la grossària major o menor que se’ls dóna.—d’) «El pa, ullat; i el formatge, serrat»: significa que el pa millor és el que té ulls, i el formatge millor és el clos, compacte.—e’) «A un altre forn pasten, i fan es pa millor»: es diu per engegar algú o negar-li allò que demana (Mall.).—f’) «Val més pa fort que pa poc»: significa que de vegades convé no mirar massa prim en la qualitat d’una cosa, i conformar-nos de tenir-ne, encara que no sigui molt bona.—g’) «Quan tenim pa, no tenim vi»: es diu referint-se a un assumpte que presenta diverses dificultats successives.—h’) «Ni tot el pa en coques, ni tot el vi en bótes»: vol dir que no convé invertir tots els cabals en coses que es consumeixen fàcilment.—i’) «Pa i vi, un any teu i l’altre del veí»: significa que les collites d’un any a l’altre són desiguals, fins i tot en terrenys molt pròxims.—j’) «Pel pa, balla el ca»; «No per tu, sinó pel pa, remena la cua el ca»; «Es ca, remenant sa coa es guanya es pa» (Men.): indiquen que els serveis i afalagadures solen fer-se per l’interès de la retribució.—l’) «Qui a gos d’altre dóna pa, perd el gos i perd el pa»: vol dir que el qui fa beneficis per interès a persones desconegudes, no en sol tenir profit.—m’) «Pa, vi i bona cara»; «En haver-hi pa i bona cara, ja basta»: expressa les condicions considerades necessàries per a complaure suficientment un hoste.—n’) «Val més guardar es pa, que, en no tenir-ne, anar-ne a cercar»: recomana l’estalvi.—o’) «Tothom vol tastar el pa de l’ase»: tothom es vol casar (Tarr.).—p’) «Pa, de dos; vi, de tres; i dona, cada mes»: significa que per a arribar a la vellesa convé menjar pa de dos dies, beure vi de tres anys i usar amb dona una vegada cada mes.—q’) «Qui té cony, té pa; qui té pixa, va a captar»: vol dir que el qui té filles, pot refiar-se d’elles quan és vell; però el qui només té fills, no en pot esperar gaire auxili.—r’) «La meva terra és la que em dóna pa»: ho diu el qui es troba bé a qualsevol lloc mentres hi trobi manera de viure bé.—s’) «Bo és el pa que es deixa mossegar»: significa que la gent té per bones aquelles persones que es deixen explotar.—t’) «Qui té pa, que se’l mengi; qui no en té, que en cerqui» (Men.).—u’) «Qui no guarda de son pa, no en té per l’endemà»: recomana l’estalvi.—v’) «Pa, mudat; i vi, usat» (Penedès); «Lo pa, canviat; i lo vi, acostumat» (Empordà, Garrotxa): es diu per significar que el pa agrada més si es menja sempre de la mateixa classe, i el vi és més agradable si es beu de classes diferents.—x’) «Del pa de mon compare, bon tros a mon fillol»: es diu referint-se a la generositat que usen els qui no despenen del seu.—y’) «Hi ha gent que, amb el pa en les mans, es mor de fam»: ho diuen al·ludint a les persones que no saben valer-se i treure profit de les circumstàncies favorables.—z’) «Pa calent fa mala panxa» (Tortosa).—aa’) «Qui pa d’altri espera, no el se menjarà ni pastat ni florit» (Mall.).—bb’) «Si vols que et seguesca el ca, tira-li pa».—cc’) «Segons troni pel gener, menjaràs el pa que s’ha de fer» (BDC, xviii, 224).—dd’) «Qui ni pa ni oli té, passa un mal giner» (Morella).—ee’) «Fred en abril, no faltarà pa ni vi». «Abril rigorós, pa i vi abundós» (Sanchis Cal. 64).—ff’) «Guarda pa per a maig i tot l’any en tindràs» (Val.); «Guarda pa per a maig i llenya per a abril» (Alcoi).—gg’) «S’aigo per Sant Urbà (26 de maig), lleva vi i no dóna pa» (Mall.).—hh’) «L’aigua per Sant Joan (24 juny) al pa i al vi causa dany» (Martí Gadea Dicc.); «Si per Sant Joan plou, ni vi ni pa tou» (Sanchis Cal. 97).—ii’) «Si vols tenir pa, llaura per Sant Joan» (ibid. 98).—jj’) «Jamai vingui Sant Joan que no ens porti son pa» (ibid. 98).—ll’) «A casa que no hi ha pa, de juriol hi fa fred» (Camps Folkl. i, 326).—mm’) «Aigo de Sant Magí, no dóna pa i lleva vi» (Men.).
Cult. pop.
—La gent de costums cristians molt arrelats tributa un gran respecte, gairebé religiós, al pa, principalment en memòria de l’eucaristia. Si cau en terra un tros de pa, cal aixecar-lo i besar-lo; si algú llença el pa, de manera que es deixi perdre, diuen que fa un pecat (cf. Tres. Avis no 71, p. 107). Si posen un pa al revés, amb la sola girada cap amunt, hi ha qui creu que Nostre Senyor pateix; altres diuen que la Mare de Déu plora, i altres creuen que ploren les ànimes del purgatori (cf. Catalana, ii, 140). Si pasten en la setmana de les Lletanies, tot l’any el pa es floreix, segons creença vulgar (ibid.). Es recomana que hi hagi sempre pa a les cases com a defensiu contra les bruixes; a moltes cases, el més vell de la família cada dia primer de l’any posa un bocí de pa a un calaix de la taula, el qual no es toca mai més, fins que arriba a haver-hi un gran nombre de rosegons de pa; hi ha la creença que la seva conservació esquiva les males arts i porta la felicitat a aquella casa (BDC, xv, 17-18). Sobre usos semireligiosos del pa (pa de les ànimes, pa beneït, pa dels pobres, pa d’ànsies, etc.), cf. BDC, xvi, 38-39. A l’Alt Empordà existia el costum del pa de memòries, que era el pa que el cap de casa solia lliurar a cada un dels assistents als funerals d’algun membre de la família, abans d’alçar-se de la taula; en menjar aquest pa, a les cases respectives, deien un parenostre, i així es feia memòria del difunt; el qui rebia el pa, agraïa l’obsequi i donava el condol amb aquestes paraules: «Déu perdó els passats i mantingui els guanyadors» (Lledó, ap. BDC, xvi, 39).
Fon.: 
pá (pir-or., or., occ., val., bal., alg.); pǽ (Felanitx); peǽ (Son Servera).
Intens.:
—a) Augm.: panàs, panarro, panarràs, panarrot.—b) Dim.: panet, panetxo, panel·lo, panic, paniu, panarrí, panoi, panarroi, panarrinet, paningo, panarringo, panengo, panetet, panellet.—c) Pejor.: panot.
Etim.: 
del llatí pane, mat. sign. I.

2. PA
Resultat de sil·labejar les lletres P i A. De pe a pa: amb tots els detalls. Que conegui de pe a pa tots los secrets, Oller Fig. pais. 84.

3. PA prep., forma vulgar i dialectal,
contracció de per a; és millor escriure p’a (Sanchis Gram. 280); cast. para. «Les cireres són p’a menjar»; «He vingut p’a vore-vos» (Fraga, Calasseit, País Valencià).

4. PA
forma dialectal contracta de l’adverbi pas, de negació, usada quan va en l’interior de la frase i seguida de mot començat amb consonant (pir-or., or.). «No hi fa pa re» =no hi fa res (Ross., Conflent, Cerdanya, Alt Empordà, Garrotxa, Guilleries).

5. PA m.
usat en lloc de pany, i pres probablement del fr. pan, en locucions com pa d’or (=pany d’or), pa de paret (=pany de paret).

Imatge: Pa (Dibuix de les fitxes didàctiques de ses Sitges)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.