No record exactament qui me la va dir o d’on la vaig agafar, però la qüestió és que tenia apuntada aquesta paraula en aquests apunts meus antics que ja han anat agafant color groguenc. I veritablement podem dir que és una paraula ben fora d’ús, o almanco jo ja la sent a dir ben poc.
Significat:
1. Contusió amb abonyegament, especialment en el cap (Bal.); cast. chichón, tolondro.
2. Núvol moradenc o vermellós que, si surt a la part de gregal, anuncia pluja per l’endemà (Artà)
Grafies documentades: “Els turmells tenian | colps y blaverols”, [sic], Penya Poes. 117.
Etimologia:probablement de blaverol, derivat de blau, pel color moradenc o blavós de la contusió.
Curiositat: Cercant, cercant per la xarxa mirau on he trobat documentada la paraula: enllaç. Ni més ni manco que en un dels articles (anomenats “Anècdotes d’un temps”) que ens feia el padrí del nostre editor carrioner Joan Umbert, en Jaume Font Vives! Concretament a la frase: “I jo partesc com un llamp a dur sa gerreta, me pos a rentar-li es front i sa cara, i va tenir un braverol com un duro d’un temps”.
I quan te feias un breverol pes cap, perquè no fos tant llamatiu, te posavan una peça de deu
Cèntims damunt, i amb un mocador l’estrenyian fort. Lo que no record, es si feia mes mal es remei que es bony.
Inconscient agaf el vol
i me pens esser un ocell
quan just som un bergantell
que aviat tendrà un braverol