A vegades la recerca de mots perduts s’origina en una conversa:
-Com es diu un “amago” en mallorquí, Guillem?
-Deu ser fer nyifes, no?
Idò, la resposta intuïtiva va resultar totalment errada. Tant pel significat nostrat de “fer nyifes”, com pel desconeixement de la parula correcta, ram (Segons el Diccionari castellà-català també podria ser indici, principi… però en sentit d’inici de malaltia, o d’atac incipient mostra, ram).
També resulta cert que, en una primera instància no havia entès el sentit final de la pregunta, referida a inici frustat de malaltia

El mot ens porta a una doble lliçó. La primera és constatar la invasió dels castellanismes que substitueixen, de forma radical, les nostres paraules. I la segona és que no sempre entenem (entenc) el significat de les preguntes.

El DCVB mostra:

RAMm.
|| 13. fig. Començament d’una malaltia; atac incipient, simptomàtic d’altres de més greus; cast. ramo, amago…/… a) per ext.,Ram de son: atac de son que comença a afectar algú. El dexeble el cap tombava | d’un ram d’amorosa son, Salvà Poes. 117.Ram d’enyorança: sentiment d’enyorança que comença a penetrar.

 

NYIFAf.
Jutipiri (Santanyí). «No me facis pus nyifes».
|| Nyifes!: expressió burlesca que es diu a un que volia obtenir una cosa i un altre li ha passat al davant, deixant-lo burlat (Manacor).

Aportació de Catalina Riera
Imatge de Google/amago de tormenta