Pep Jaume Umbert «Gall», va néixer a Sant Llorenç el 17 d’abril de 1976. Als 18 anys es va afiliar al PSOE. Va estudiar Administració i Finances i és gerent d’estacions de servei. És casat i té dos dos fills. Des de jove va col·laborar amb la vida soci-cultural del poble. L’any 2007 es va presentar a les eleccions municipals amb el PSOE, i del 2007-2011 va ser regidor de Serveis Generals, Medi Rural, i Festes. Durant la legislatura del 2011-2015, va ocupar las mateixes regidories, i Noves Tecnologies. També va ser membre del consell assessor de radio-televisió de Mallorca. Del 2015-2019 va ser 2on tinent de batle, regidor de Serveis Generals, Medi Rural, i Sanitat. A l’actual legislatura és regidor de Memòria Històrica, Urbanisme, Personal, i Obres Municipals, i està previst que els 18 darrers mesos de legislatura ocupi la batlia llorencina.

Per què el PSIB-PSOE va tardar tant a signar el pacte de govern a Sant Llorenç amb GISCÀ, PI, i MÉS. Què va ser el més difícil de les negociacions?
Tot va ser molt difícil. En Mateu, ha estat batle molts d’anys, i es veritat que heu ha fet molt bé, perquè si no heu hagués fet bé, no hauria repetit tants d’anys. El que passa és que amb la quantitat de vots que havia tingut el PSIB-PSOE a Sant Llorenç i la poca diferència que hi havia amb GISCA, al nostre partit, consideràrem que per pactar havíem de demanar un temps de batlia. Al final arribàrem a l’acord que els primers 30 mesos ocuparia la batlia Mateu Puigrós, i jo els últims 18 mesos.

A Sant Llorenç, Son Carrió, i zona costanera quines obres municipals s’estan fent actualment?
Així com està muntat ara actualment l’ajuntament a aquesta legislatura, els regidors Delegats de sa Coma, Nicolau Bordal i Jaume Bassa de Son Carrió, són ells els duen totes aquestes àrees pròpiament dins el seu càrrec. Encare que jo sigui el regidor d’obres municipals, ells s’encarreguen directament de les seves zones en totes les àrees. La veritat és que hi ha molta feina a fer a tot el terme. Fa poc a Sant Llorenç mos va passà amb el torrent que a causa de les pluges, l’aigua es va endur la mitat d’un carrer, i el vam poder arreglar ràpidament amb la brigada d’obres. Ara, evidentment la platja de Cala Millor és prioritari, ja degut a les tempestes, la platja està molt malament, aviat comença la temporada turística. La brigada hi fa feina i el delegat de la zona costanera és el que directament està al càrrec, ja que sa d’arreglar abans que comenci la temporada turística. També cal dir que el poliesportiu de sa Coma, està ara en la segona fase, i si tot va bé l’any que ve començaran la tercera. També està previst que les obres de l’avinguda Palmeres comencin després de l’estiu.

De les carteres que vostè du la més conflictiva és Obres Municipals?
Urbanisme de totes maneres és més complicat, perquè estam fent el canvi de normes que afecta a tota la superfície que va ser inundada pel tema de la torrentada. Però també és veritat que jo crec que la gent entén aquests canvis urbanístics plantejats perquè veuen la gravetat dels fets que van succeir. El passat 20 de gener, vam tornar a tenir un episodi, que no va ser com la tràgica torrentada, però que ens va tenir amb el cor estret i pendent molta estona.

Què més estan fen dins urbanisme?
Estam treballant en la modificació de zones urbanes, perquè se puguin urbanitzar, ja que avui per avui, el Consell de Mallorca podria desqualificar aquestes zones urbanes, per això miram de tirar endavant aquestes urbanitzacions.

Quin treball està fent o quins projectes té dins Memòria Històrica?
Ara mateix el tema que tenc de memòria històrica és que, a la passada legislatura el Consell de Mallorca va retre homenatge als batles que pagaren amb la vida la defensa dels ideals democràtics. A Sant Llorenç, el desembre de 2018, es va instal·lar un “stolpersteine”( pedra on so-pegues o llambordins) de l’escultor Gunter Demnig (*) en homenatge a Bernat Estelrich, que va ser batle de Sant Llorenç, i que va ser afusellat a Manacor. Però al nostre poble també hi va haver 12 persones més que van ser afusellades i condemnades a mort, entre el 1936 i 1937 i consideram que aquestes 12 persones també haurien de tenir el mateix homenatge, posant el seu nom a aquesta pedra, com s’està fent a tot Europa amb les víctimes del feixisme, i estam treballant per aconseguir-ho. Per tant, durant aquesta legislatura m’agradaria poder posar 12 pedres més al municipi per recordar aquests 12 llorencins i carrioners que foren condemnats a mort per les seves idees.

Com a regidor de Personal, ens podria dir si tenen places sense cobrir a la policia municipal?
Sí, tenim places fora cobrir. Però la realitat és més greu, i és que no hi ha gent que tengui curs de policia que no estigui fent feina. Actualment estam adscrits a un procés de selecció del Govern que en principi ens hauria d’augmentar la plantilla d’agents.

Els seus companys de partit quines regidories tenen al seu càrrec a l’actual legislatura?
Na Maria Galmés, gestiona les associacions de la gent gran i sanitat. En Sergi Miquel té al seu càrrec, protecció civil, medi rural, manteniment d’edificis municipals, i festes. Na Catina Rosselló és la responsable de mercat, comerç, i escoletes d’estiu.

Quina serà la seva prioritat en assumir la batlia?
Dins els acords del pacte que tenim signat ens comprometérem a treballar per la construcció d’un centre escola-institut per continuar l’ESO al municipi i també una residència. La prioritat és i serà col·laborar, però també insistir a les Conselleries respectives les mancances que tenim. No podem deixat de banda tampoc el treball iniciat en les modificacions urbanístiques arrel de la torrentada.

L’artista Gunter Demnig, va cursar estudis a la Universitat de les Arts de Berlin. El seu projecte més conegut són els «stolpersteine»: llambordins en commemoració de totes les persones deportades o assassinades pel règim nazi. Al febrer de 2011 ja hi havia més de 28.000 llambordins a 616 municipis de set països,i al juliol de 2018, Demnig s’havia desplaçat a una vintena de països europeus i clavat 69000 pedres als llocs on el règim nazi i altres règims van detenir, perseguir o assassinar milers de persones pel seu origen, nacionalitat o ideologia. El Consell de Mallorca, el desembre de 2018, va encarregar llambordins per recordar als batles assassinats durant la guerra civil a les nostres illes.