1- Comencem sense preàmbuls l’entrevista… Tenim un febrer de temperatures primaverals, un Glòria recent amb unes onades mai vistes i una torrentada de fa any i mig de les més tràgiques que es recorden. Necessitam més proves per assegurar que ja tenim el canvi climàtic damunt?
Amb el que hem vist darrerament el temps mos dona moltes proves que no hem fet ses coses bé,el canvi climàtic hi és i crec que mos podem fer a la idea que el temps com el teníem abans ja no serà el mateix.
2-Anem per parts. Aquest febrer així de calorós és normal? Teniu evidències d’altres febrers similars?
Bé,el febrer encara no ha acabat però crec que serà un dels febrers més càlids.
Està sent un febrer ben càlid.
3- I del Glòria què ens en dius? Mai havia vist aigua de la mar omplir carrers sencers.
Amb na Glòria se va ajuntar una petita borrasca al sud de las Balears amb un senyor anticicló (que crec que si no va ser de rècord hi va faltar poc) a les illes britàniques i entre els dos se va formar un pantà baromètric que va fer que els vents de gran recorregut marítim venguessin amb força i varen ocasionar aquest temporal marítim tant excepcional que tenguérem.
4- La geografia urbana mallorquina amb passeigs arran de mar, edificacions a les platges… pot patir d’aquí a una sèrie d’anys? Creus que s’haurà de refer tot plegat?
Això ja seria cosa de les autoritats competents, però crec que així com ve la cosa alguna cosa s’haurà de fer. Crec que ja ha arribat l’hora de fer cas als científics que estan estudiant les pujades del nivell de la mar i fenòmens severs que comencen a ser habituals, però sent realistes crec que la natura tendrà la darrera paraula i amb ella poques bromes.
5-I tu com a meteoròleg com expliques la torrentada tràgica que patí el poble?
Primer de tot, de meteoròleg res, aficionat i observador i gràcies. En aquest punt just puc dir que va ser una cosa molt brutal, ploure d’aquella manera i, sobretot, el que va fer venir aquella aiguada de las muntanyes va ser la intensitat amb el que plovia, hi havia estones que arribava a 400 mm/h, que és una barbaritat. Després amb las poques hores que ho va fer, tot va fer que aquell dia 9 d’octubre passàs el que va passar, i també s’ha de dir que és impossible preveure aquests tipus de tempestes, d’on caurà i amb quina intensitat; només mos queda aprendre i prevenir perquè no tenguem pèrdues humanes perquè les materials s’arreglen però les de la gent no.
Durant la torrentada es va acumular una quantitat històrica d’aigua.
6-I exactament, a nivell particular, com la visqueres?
Va ser un dia tràgic per tots, tothom ho va viure d’una manera diferent però amb molta por. Per la meva part, no me vaig trobar a la zona més afectada per la torrentada però passava molta pena pel meu poble, no se sabia molt bé què estava passant, estàvem incomunicats i no sabíem on ni com estarien els meus familiars i els meus amics. A més, coneixent el temps, en aquell moment, sabia que alguna cosa greu passaria i ser incapaç de fer res per arreglar-ho me creava impotència.
7-Solen acudir a vosaltres quan passen aquests fenòmens locals tan particulars? Concretament quina informació sou capaços de donar?
Sí, per fer els estudis del que va passar les dades són fonamentals i noltros tenim una xarxa d’estacions prou importants i fiables, damunt això els professionals fan un estudi del que va passar
Les nostres estacions donen dades amb temps real, cada 10 segons de la temperatura, humitat, pluja,
8-La teva dèria per la meteorologia d’on neix?
Des de petit sempre m’han cridat molt l’atenció els fenòmens atmosfèrics, sempre m’ha semblat un tema interessant, a més aprofitant que m’agrada la fotografia, vaig trobar la manera perfecte de conjuntar-los
9-Com n’aprengueres? Qui va ser el teu mestre?
Com que al final tenc aquesta afició com si fos un hobby, en aquest aspecte he estat autodidacta, m’he informat llegint llibres, llegint blocs de meteorologia i, sobretot, perquè tenc bones amistats que tenen estudis en aquest tema i he après molt d’ells.
Els meus mestres són n’Embat, en Twin i en Jordà. Nosaltres ja ens entenem.
10-Quins aparells maneges i per a què serveixen?
L’estació meteorològica que utilitzo té tots els aparells que m’ajuden a mesurar tant la temperatura (termòmetre), la humitat (higròmetre), la pluja (pluviòmetre), la intensitat, la velocitat del vent i la direcció (anemòmetre i veleta) i la pressió atmosfèrica (baròmetre) dins ella mateixa. A part faig molt d’ús de les pàgines web que ens mostren els mapes amb la informació meteorològica.
Mateu Rigo fent tasques de revisió de l’estació.
11-A part de meteoròleg també tens una tenda de gelats a la costa. Amb quina tasca gaudeixes més?
La veritat, gaudeixo de les dues per igual, aprofitant que la gelateria està a la vorera de la mar faig fotografies molt guapes de fenòmens atmosfèrics. A més, tenc a la gelateria una estació meteorològica i quan tenc temps, aprofit per estar-hi una estona.
12. Per acabar, no ens podries enviar més fotos i dades a Card.cat i les faríem més visibles? T’hi compromets?
OK,mirarem com ho feim.