Mots perduts: pellucar / espigolar

Mot conegut pels qui vam poder gaudir d’una part de la infantesa en aquell entorn rural que conforma el que s’ha anomenat “Mallorca preturística”.

Pellucar ametles era una activitat que, a més d’entretenir, podria aportar guanys suficients per poder comprar llepolies per menjar o cromos i bolles per jugar. .
Activitat semblant -i també en certa manera sinònim- i anterior al pellucar era l’espigolar.

El DCVB mostra:

PELLUCARv. tr.
|| 1. Prendre coses d’una a una, o a miques, a petites quantitats, sobretot de cosa de menjar (or., bal.); cast. pellizcar, picar. 
|| 2.Collir o arreplegar els fruits escadussers que han quedat sense prendre en la collita normal, sobretot de raïms, d’olives, d’ametlles (or., bal.); cast. rebuscar. «Avui ‘cabam ses solades | i demà ja pellucam, | passat demà mos n’anam, | al·lotes, totes plegades» (cançó pop. Mall.). Pellucant les baldanes d’una figuera, Galmés Flor 127.
|| 3. fig. Arreplegar coses d’ací i d’allà, aprofitant les ocasions. Sols pensa en pellucar cèntims, Aguiló Poes. 156. Pellucar notícies: procurar arreplegar-ne d’un i d’un altre.
Fon.: 
pəʎuká (or., bal.).
Etim.: 
del llatí *piluccare, mat. sign., segons Meyer-Lübke REW 6506, que considera aquesta forma com a derivada de pĭlu, ‘pèl’; però la forma catalana indica segurament una influència de pell.

 

1. ESPIGOLARv. tr.
|| 1. Collir d’en terra les espigues que han caigut als segadors durant la segada; cast. espigar. La cobdícia dels qui ab appellido de spigolar roban lo ageno, Const. Cat., a. 1588. Que ningú puga espigolar que las garbas no sien fora, doc. a. 1759 (arx. parr. de Bellmunt). La teva terra segada | no espigolaràs, Alcover Poem. Bíbl. 85. La filleta darrera ja espigola els sementers, Salvà Poes. 63.
|| 2. Tallar les espigues millors abans de segar, per poder fer farina i pa els qui han acabat el gra de l’any anterior (Eiv.).
|| 3. Collir els fruits que han quedat en el camp després de la collita general (or., occ., val., bal.); cast. rebuscar. «Espigolar ametlles»; «Espigolar olives» (avellanes, garroves, raïms, etc.). Qui gos espigolar oliues, Ordinacions de Valls, a. 1312. Se fa tant gran abús de espigolar olives y garroves, doc. a. 1607 (Hist. Sóller, i, 146). El blat està eixarcolat | i l’oliva espigolada, Colom Juven. 33.
|| 4. fig. Arreplegar allò que altres han deixat o triar allò que està barrejat entre altres coses; cast. espigar. «He repassat els diaris per espigolar les notícies de la guerra». En rònecs pergamins ha espigolat, Atlàntida, concl. Me dexavan espigolar en ses converses, Cases A., Poes. xiii.
Refr.
—a) «Qui no pot segar, espigola»: vol dir que el qui no fa una feina, en pot fer un altra que doni també profit.—b) «El dimoni tot l’any espigola, i els darrers dies fa ses segades» (Men.).
Fon.: 
əspiɣulá (pir-or., or., men., eiv.); aspiɣolá (occ., Maestr.); espiɣoláɾ (val.); əspiɣolá (mall.).
Etim.: 
del llatí spicŭlare, mat. sign. || 1, derivat de spicŭla, ‘espiga’.

Aportació de Bel Alemany
Imatge de Viquipèdia. Les espigoladores de J.F. Millet

Un pensament a “Mots perduts: pellucar / espigolar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.