Mots perduts: llegodissa

Com s’ha comentat altres vegades es manté el que resulta útil, d’altra forma es perd, tant el mot com l’objecte. Es el que acostuma a passar amb l’ampli vocabulari pagès dels nostres padrins.
Altres vegades, com és el cas dels conceptes mèdics es van transformant, fonamentalment castellanitzant.

També resulta cert que, a vegades, un mot, desencadena altres mots, també perduts o quasi perduts. Es el cas del que es presenta avui. En la descripció de llegodissa surt engonal i sofraja.

EL DCVB mostra:

LLEGODISSAf.
Bony que es congria davall l’aixella o en els engonals o a la sofraja, i és conseqüència d’una infecció iniciada en un altre lloc del cos (Mall.); cast. golondrino.
Fon.: 
ʎəɣoðísə (Manacor); ʎəɣuðísə (Campos, Santanyí).

 

ENGONAL
|| 1. adj. ant. Pertanyent a la unió de la cuixa amb el ventre; cast. inguinal. 
|| 2. m. Part del cos en què s’uneix cada cuixa amb el ventre

(occ., val.); cast. ingle. 

 

SOFRANYA oSOFRAJAf.
|| 1. La part posterior de la cama, oposada al genoll; cast. corva. 
|| 2. En els quadrúpedes, el buit oposat al llaçó o garra de les cames de darrera; cast. jarrete, corvejón.
Var. form.: 
sofralla, sofraia, sofraina, sofrage, sofratge, sofragi (aquestes tres darreres formes són del gènere masculí).

Aportació de Jerònia Mesquida
Imatge de Google/forúnculo

Un pensament a “Mots perduts: llegodissa

Respon a Andreu Matamalas Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.