“I si anàssim al llit a dormir? Ca dormit no té puces. Sí, anem a dormir, el somni té els avantatges de la mort, sense el seu petit inconvenient. Instal·lem-nos en el gran taüt. Com m’agradaria poder treure (com se treu qui no té dents la dentadura postissa i la posa en un tassó d’aigua devora el seu llit) el cervell de la seva caixa, treure el meu cor massa palpitant, pobre diable que compleix massa bé amb el seu deure, treure’ls i submergir aquests dos pobres milionaris en solucions refrescants mentre jo dormo com aquest nin que mai més seré” (Fragment de la novel·la El llibre de mu mare, d’Albert Cohen)