“De moment a l’hospital de Manacor està arribant tot el material que es necessita” 

Continuam amb el nostre minicicle d’entrevistes de gent del nostre entorn que ens explica com afronta aquesta crisi del coronavirus. En aquest cas ens hem apropat a una dona que ho viu in situ i s’hi enfronta cara a cara ja que és infermera a l’hospital de Manacor. Es tracta de na Cati Bel Nebot Puigròs, qui ens explica com viu ella i els seus companys de feina aquesta difícil situació.

1.Primer de tot… personalment com dus la pandèmia?
Mmmmm… estic bastant tranquil•la. Continuo anant a fer feina gairebé a diari, però les estones que tinc lliure estic fent coses que em fan sentir bé i sobretot medito diàriament per estar centrada amb el cap clar. També evito exposar-me a notícies de televisió o xarxes socials que creen pensaments apocalíptics, ja que pens que és molt important per a les persones que som molt empàtiques.
2.I al teu lloc de feina, l’hospital de Manacor, quin ambient es respira? 
Doncs s’està treballant moltíssim. Hi va haver molts preparatius la setmana passada que s’havien de fer per quan comencessin a arribar els casos. Hem anat un pas per davant. I esper que això es noti amb la manera de passar aquesta situació. Hi ha hagut molta col·laboració i flexibilitat per part de les persones que hi treballem.

Vista de l’hospital de Manacor

3.  Tu personalment te toca cuidar pacients de coronavirus o estàs en una altra planta? 
Jo normalment treballo al servei de Pneumologia i treballar amb persones amb problemes de respiració és part de la nostra feina. Precisament els pulmons són un dels òrgans més afectats pel COVID-19. A més, com que hi ha hagut casos de contagis al personal sanitari, actualment la meva feina s’ha desplaçat a una consulta especial que s’ha creat per donar assistència i fer les proves per detectar aquest virus a les persones que hi treballem. L’objectiu és evitar la propagació i que l’hospital tingui assegurada la cobertura de treballadors i treballadores per poder atendre a la població
4. Us han donat alguna indicació des de més amunt de com actuar?
 Sí. Tots hem de complir amb les directrius del Ministeri de Sanitat. S’han ajornat moltes consultes ordinàries per disminuir l’afluència de persones a l’hospital. Moltes consultes, les que es poden, es fan via telefònica. I s’han transformat les unitats de cirurgia sense ingrés i de reanimació en Unitats de cuidats intensius de reserva.  Quan no som a la feina hem de vigilar de quedar a casa molt estrictament, fins i tot  ens ho van indicar abans que es declarés l’estat d’alarma i complir amb les normes d’higiene per tal d’estar disponibles per si ens truquen en cas de necessitat.
5. Creus que estam preparats per aquesta batalla, tant a nivell medicinal com pel que fa als recursos?
Pens que sí. Tenim la sort a l’hospital de Manacor que hi treballen excel·lents persones i professionals. I de moment està arribant tot el material que es necessita.
6. I com a infermera, com te prens aquesta malaltia… com un desafiament, una llosa, simplement temor, o tot a la vegada?
 Uiii, sincerament. Si fa mig any algú em digués que passaria això no m’ho creuria. Pareix de ciència-ficció. M’ho prenc com un repte. Som conscient de que quan tot acabi hi haurà moltes coses a solucionar, no sols a nivell sanitari, però m’agradaria que de tot això sortissin coses positives en tema de reflexió amb l’ús dels recursos que tenim. Com ens comportam en situacions difícils? Sabem romandre en el nostre centre de poder personal o ens deixam emportar per la por i ens diluïm en la histèria col•lectiva?
7. Tenim informació suficient sobre aquest coronavirus o encara estam donant tombs?
Tenim informació i a diari hi ha dades noves. Aquestes dades noves, però,  fa que ens haguem d’adaptar, no considero que sigui anar donant tombs.
8.Ets conscient que per a la població vos heu convertit amb una espècie de superherois? Què sentiu cada dia a les vuit quan la gent us aplaudeix des dels balcons de casa?
Gratitud pura. Però igual la paraula superheroi a mi em fa sentir incòmoda, ja que pens que totes les feines són importants. Hi ha moltes persones que treballen perquè no ens manqui res a casa, les persones que treballen als serveis socials, mestres i altres professionals amb teletreball, mares i pares que fan que els infants a casa ho passin el millor possible,  la persona que queda a casa i evita que es contagiïn cada cop més persones… ens hauríem d’aplaudir a nosaltres mateixos cada nit per donar la millor versió de nosaltres mateixos sigui el que sigui el  que ens toqui fer.
9. Ens pots donar algun consell a tots els llorencins i llorencines?
Segur que no han sentit mai aquest consell: quedau a casa i rentau-vos les mans amb aigua i sabó amb freqüència! (Je jej e) Millor això que anar a comprar i conduir amb guants. I sobretot, dirigir l’atenció a coses que ens fan sentir bé, fer una mica d’exercici a casa, menjar bé, i mantenir la ment en calma.
10. Vols afegir res més?
 Com a comunitat estaria bé viure el present de la millor manera possible cercant les petites coses que ens fan feliços, practicant la gratitud i reflexionant sobre el que podem aprendre sobre nosaltres mateixos ara que la Vida ens ha obligat a parar. Pau i Salut per tots i totes.

2 comentaris a ““De moment a l’hospital de Manacor està arribant tot el material que es necessita” 

  1. I de moment està arribant tot el material que es necessita.

    Fa temps que dic que aniria be tenir emoticonos disponibles als comentaris.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 1 vot)

Respon a antoni font Cancel·la les respostes

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada