Mots perduts: estim

No és mot perduts en el sentit que mostra la primera persona del singular del verb estimar. En canvi és pedut en el sentit estricte o agrícola del mot.

EL DCVB mostra:

ESTIMm.
|| 1.Atribució de valor a una cosa, especialment a allò que s’ha de vendre o traspassar; cast. aprecio, justiprecio, tasación. Fer estim d’una cosa: tenir-li estima, atribuir-li molt de valor.
|| 2. pl. Conjunt d’objectes—animals, eines, ormeigs—que es manegen o empren dins una alqueria i que són objecte de valuació quan l’arrendatari surt de la possessió (Mall.); cast. dotación. Ve per cobrar gavelles y fogatjes, | talles, alous, censals, | arreus, estims, delmes y primícies, Penya Poes. 319.
Fon.: 
əstím (bal.).
Etim.: 
derivat postverbal de estimar.

 

Aportació de Tomàs Martínez
Imatge: Ventrada de la truja d’en Jaume Garbeta

Un comentari a “Mots perduts: estim

  1. He fet estim del que tenc
    tenc més que no té la Seu.
    I és que ara ja entenc
    que l’estima no té preu.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +2 (de 2 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada