No és mot perduts en el sentit que mostra la primera persona del singular del verb estimar. En canvi és pedut en el sentit estricte o agrícola del mot.
EL DCVB mostra:
ESTIMm.
|| 1.Atribució de valor a una cosa, especialment a allò que s’ha de vendre o traspassar; cast. aprecio, justiprecio, tasación. Fer estim d’una cosa: tenir-li estima, atribuir-li molt de valor.
|| 2. pl. Conjunt d’objectes—animals, eines, ormeigs—que es manegen o empren dins una alqueria i que són objecte de valuació quan l’arrendatari surt de la possessió (Mall.); cast. dotación. Ve per cobrar gavelles y fogatjes, | talles, alous, censals, | arreus, estims, delmes y primícies, Penya Poes. 319.
Fon.: əstím (bal.).
Etim.: derivat postverbal de estimar.
Aportació de Tomàs Martínez
Imatge: Ventrada de la truja d’en Jaume Garbeta
He fet estim del que tenc
tenc més que no té la Seu.
I és que ara ja entenc
que l’estima no té preu.