Miguel Muñoz Arcos, va néixer el 26 de gener de 1942 a Algarinejo (Granada).Va venir a Mallorca per primera vegada molt jovent, seguint a un germà seu que hi havia trobat feina. Marxa novament al seu poble per fer el servei militar, en acabar va tornar a Mallorca i començà a treballar en els de servicis tècnics d’un hotel a Cala d’Or, on va estar uns quants d’anys, fins que destinaren al seu director a l’hotel Platja de Cala Millor, acabat d’inaugurar, i el director se’n va dur en Miguel a treballar amb ell.
A Cala d’Or, en Miguel havia conegut a la que seria la seva dona, na Pepi Sevilla, ja que treballava amb una germana seva a l’hotel. Festejaren dos anys, i quan el destinaren a Cala Millor, en Miguel va anar a veure na Pepi a Felanitx, on vivia, i li va enflocar aquesta: ” Apa, te vienes a Cala Millor conmigo y nos casamos”. En aquell temps no hi havia tants de cotxes, ni telèfons mòbils com avui en dia, i na Pepi no s’ho va pensar ” Ido fet, nos casamos”. El matrimoni va tenir dos fills, n’Antònia i en Pablo, que els feren padrins de quatre néts: Aina, Pere, Inés, i Paula.
Ha estat un matrimoni molt unit i feliç, na Pepi, em va dir: “en Miguel m’ha fet la dona més feliç del món, dia 25 d’aquest mes hauríem complert les nostres noces d’Or”.
De llavorçs ençà, en Miguel va treballar sempre a l’hotel Platja de Cala Millor, a la companyia de Iberhotel , i llavorçs a Rius, on va acabar la seva vida laboral. Era un tècnic molt apreciat pel seu treball, i una persona molt implicada, no escatimava hores de treball, quan hi havia averies sempre el trobaven.
La seva dona, quan els fills foren més grandets, es va implicar amb ajudar a la gent, a més del seu treball, els dies lliures acudia a Palma a treballar de voluntària amb l’Associació de la lluita contra el Càncer, i va ser durant molts d’anys la presidenta de la Junta Local de Son Servera i Cala Millor. Na Pepi, per dur a terme el seu treball, sempre va comptar amb l’ajuda d’en Miquel, quan exposaven a fires, i organitzaven els sopars a benefici de l’associació, sempre els donava una mà traslladant tot el que era necessari, i muntat les taules.
En Miguel, quan es va jubilar, va ser el tresorer durant uns anys, de l’Associació de la Gent Gran Punta de n’Amer de sa Coma.
Fa uns tres anys, na Pepi va deixar el seu càrrec de presidenta de l’associació, ja que e seu home es va posar malalt i necessitava la seva ajuda. Al llarg de la seva malaltia sempre a estat al seu costat de manera incondicional.
El passat divendres dia 3 d’abril, en Miguel va morir en pau, a ca seva, envoltat de la seva dona, i fills, era una persona estimada i apreciada pels seus amics,molt educat, atent, i honrat, no tenia res seu. sempre donava una mà.
Descansi en Pau!.