Hospitals o tancs? Policies locals i de proximitat o exèrcit? El que passa al carrer i el que ens volen fer creure

Els polítics de Madrid, uns i altres, a dreta i esquerra, sembla que hagin perdut el boll. En lloc de parlar de l’estat de la sanitat i de la pandèmia com fa la presidenta de les Illes Balears, es dediquen a repetir de forma continua, com si fos una lletania, frases com “esta pandemia no entiende de países ni de regiones” o paraules com “guerra”, “unidad”, “post-guerra”, “ejército”, … certament crec que hi ha ben pocs metges que a dia d’avui s’identifiquin gaire amb aquest discurs que sembla més propi de països com Corea del Nord, Brasil o Aràbia Saudita, en lloc del discurs d’un país europeu.

Una dels motius del menor impacte de la pandèmia a les Illes Balears enfront de la península, és precisament el fet de tenir una frontera natural que va funcionar bé enfront dels focus de les grans capitals, gràcies a que la presidenta del govern va sol·licitar el cessament immediat de les connexions aèries i marítimes que no fossin estrictament necessàries, enfront de la inacció del govern de Madrid que permetia poques hores abans de decretar el confinament arreu de l’estat el desembarc d’un creuer amb 3000 persones procedents d’itàlia, el principal nucli del virus a Europa, no fos cosa que el “gobierno” perdés els doblers de les taxes portuàries que també s’embutxaquen.

Ara diuen que dilluns tots els metros, ferrocarrils i busos tornaran a anar plens, però els infants, després d’un mes, continuen sense poder sortir de ca seva per cap motiu i la gent, guardant totes les distàncies i mesures de seguretat, sense poder anar a practicar cap tipus d’esport individual (els col·lectius ja s’entén que no es pugui) ni a caminar. Certament es nota que aquest decret l’han fet des d’una capital a on els hi fan molta llàstima els canets i els moixets però no saben lo que és tenir un cavall o una bèstia gran tancada. A on bona part de la gent aparquen els nins aquí o allà i surten poc de ca seva i a on molts dels adults que fan esport és al “gym” o al parc perquè tothom els observi.

Es miri per on es miri no té cap sentit que una persona no pugui anar a passejar prenent les mesures que es recomanen o que un infant no pugui anar fins dos carrers més avall a estirar les cames amb els pare o la mare i escoltar els ocells. Potser pensen que no ho podran controlar a causa de la baixa taxa de policies locals provocada per la infame llei Montoro (encara vigent), que limitava la seva contractació i, com ja ha passat altres vegades, en acabar tot continuaran posant medalles a “las fuerzas del estado” i menyspreant i fent no res als nostres policies, molt més propers i coneixedors del terreny com ja han fet altres vegades no massa llunyanes en el temps.

8 comentaris a “Hospitals o tancs? Policies locals i de proximitat o exèrcit? El que passa al carrer i el que ens volen fer creure

  1. A MALLORCA ENS HA PROTEGITS LA NOSTRA FRONTERA MARÍTIMA NATURAL.- Va fer bé N’Armengol en demanar lo mateix que demanava En Torra. Va fer bé En Sánchez en dir que sí a N’Armengol. Va fer malament en dir que no a En Torra.
    Ho veis, don Pedro, com el coronavirus sí que és “qüestión de territorios”, per molt que no ho pugui admetre la religió nacionalista de l’estat que vós governau?

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +6 (de 6 vots)
  2. Encara no tenc prou elements per emetre un judici seriós sobre aquesta situació de perpètua excepcionalitat. També em manca, com a tots, el benefici de la perspectiva històrica. No obstant això, al manco puc expressar un sentiment de sorpresa: estic vertaderament “frapat” de veure com la societat en general -suposadament madura- està acceptant, sense cap tipus d’esperit crític, tota casta d’imposicions guvernamentals, totes executades “manu militari”, renunciant a tota mena de llibertats individuals i socials en favor d’una legalitat que, en certs aspectes, es manifesta despòtica, a més de poc eficient. És trist que, per combatre aquesta pandèmia, no s’hagi pogut (o si?) apel·lar a la responsabilitat cívica de la població i tot s’hagi de fer a base de “controls” i coacció… La ruïna econòmica és inexorable i la inestabilitat social conseqüent també. Em preocupa que, a partir d’ara, els governs occidentals, amb el pretext de l’amenaça latent i constant d’una altra pandèmia -com substituta de l’amenaça del terrorisme internacional, avui deficitari-, després de l’estat d’alarma (o d’excepció?), ja situats en un estat de “normalitat” (?), es consolidin molts d’aquests retalls de les llibertats socials i individuals. Recordant l’Odisea i Ulises, pens que, per fugir d’Escil·la, pot ser caurem en Caribdis…

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +7 (de 11 vots)
    • Coincidim. A l’estat, tots absolutament tots els partits, que cal recordar que representen a la gent, s’han posar esquena-paret i, tot i haver fracassat de manera constant en molts d’aspectes d’aquesta crisi, ningú ha qüestionat aquestes mesures i formes coercitives, com tampoc ho feren en el seu moment contra actuacions violentes de les mateixes “forces de seguretat” que ara, cada dia, tenen altaveu el migdia.
      Em preocupa una societat en la que la gent no reflexiona i exposa els seus arguments, sempre de forma pacífica, i que tan sols es preocupa de mantenir-se al costat del poder i “alerta a dir res que si no, no et col·locaran a tu o a la teva cosina”, “no diguis res que llavors no et donaran aquell permís” o el clàssic “fill meu no et fiquis en política”.

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: +5 (de 7 vots)
  3. Exacte!!!
    En efecte, el pànic es emprat pel despotisme com a medi de control de masses, on l’expresió lliure del pensament (discordant) és sistemáticament anul·lat. En temps de desgràcies i tribulacions, lo primer que mor és la raó, lo qual provoca unes conseqüències més nefastes que la pròpia pandèmia o la crisi econòmica. Quin canvi d’època ens ha tocat viure!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +5 (de 7 vots)
  4. No em confinarà la por
    ni l’església ni l’estat
    perquè sempre he defensat
    a qui és lliure des del cor.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: -2 (de 8 vots)
  5. Encara que un desbarat es digui glossat,
    no per aquest motiu serà ben encertat.
    El discurs intel·ligent i seriós,
    just, respectuós, lògic i rigorós,
    no el trobam en aquesta “forma glossada”,
    sino en l’argumentació prou raonada.
    Crec que l’Església a ningú confina,
    i aquí el glossador de cap manera afina.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +7 (de 9 vots)
  6. No em fa por el virus, ni el possible debacle de l’economia, una ecologista com jo encara creu en la utopia de que de aquesta n’aprendem. El que em fa mal es la manera com ho ha organitzat el govern, enlloc de dirnos, bona gent, possarem unes messures, i solucions, confiam en vosaltres ananau amb compte, res de tocaments, besadetes.. etc…
    Idò no, per a jo el missatge ha estat que això es una guerra, i vius i cova dreta… que si no… malament…
    Avui a la rotonda hi havia 20 guàrdies civils armats, jo només venia de fer feina, ja que com autònoma, l’únic dret que tenc es el de pagar, i feim frins i menjam, o seguint pagant sense fer feina, i de aqui poc, sense casa i morta de fam…. a lo que anava, m’he sentit com una terrorista… inclús, amb el meu sarcasme, he pensat… que he fet malament???
    El que fsn per jo es, enlloc de unir a la població, es crear desconfiança, i molts problemes psicològics….
    Perdonau per el meu rollo, però em feia falta dir-ho…

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +5 (de 7 vots)
    • Cert. Ens han tractat com a bèsties. Com si no poguéssim raonar per nosaltres mateixos i just entenguéssim crits i verga.

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: +1 (de 5 vots)

Respon a MARIA Cancel·la les respostes

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada