A vegades el mots venen de rebot, no són ni suggeriments ni velles recordances sinó que apareixen  per semblança de grafia o contingut amb altres mots.
Aquest concret l’havia sentit (i cercat) com “testamenejar”.

Un mot ben adient en temps d’una pandèmia que estameneja a tota persona.

El DCVB mostra:

ESTAMENEJARv. tr.
Sacsar; moure violentament d’una banda a l’altra (Mall.); cast. zarandear, sacudir. Se mostia sa floreta que l’envest i l’estamanetja un cap de vent desfet, Alcover Cont. 38. Qui de voltros és capàs de sufrir que el dugan de broca, l’anomenin, l’estamenetgin y el mermulin, Ignor. 25.
Fon.: əstəmənəʤá (mall.).
Etim.: tal vegada derivat de estam, segons indica Spitzer Lexik. 85; però no és segura aquesta derivació.

Imatge: sedàs per cendre farina, sucre…per cendre cal estamenejar el sedàs