Professors, directors, músics, amics…Opinen sobre el coronavirus i ens diuen com passen el confinament

Andreu Riera Gomila, pianista i professor Conservatori de les Illes BalearsSom a Manacor amb la meva parella na Margalida, confinats a ca nostra. El COVID 19 és terrible, és una pandèmia mundial que no havíem viscut mai, ni nosaltres, ni la generació dels nostres pares. La darrera pandèmia a Espanya va ser la famosa grip de 1918. El que està passant és una experiència molt forta i l’hem de viure amb optimisme i esperança, ja que al cap i a la fi jo crec que serà positiu.
És a dir, tota la gent que mor, això és terrible i una pèrdua irreparable, però també crec que és un símptoma d’així com anava el món; no anava massa bé, amb tot aquest consumisme, i el canvia climàtic. Això d’aturar de cop i volta i haver d’estar sense consumir, sense sortir de casa, les fabriques parades, d’una banda això el planeta ho agraeix.
Quan tornem a sortir no serà tornar a la normalitat, perquè per jo el que vivíem abans no era normalitat, el món portava un rumb que no era saludable. Llavors, això ens fa reflexionar i cal canviar les coses, les grans multinacionals han de canviar el xip, els grans països han de canviar, no podem destruir el planeta com veníem fent, hem d’anar amb una altra marxa, amb un altre xip.
Aquest temps d’estar reclosos i confinats jo crec que és positiu, espero que la gent que té el poder, pensi i vegi les coses que cal millorar en el món, com la contaminació.
Resumint, aquesta és la meva visió i dins d’aquesta desgràcia, crec que és positiu. El refrany que diu “que no hi ha mal que per bé no vingui” crec que es pot aplicar en aquesta ocasió. Lamentant això sí, no a les vides que s’ha cobrat aquesta pandèmia.
En quant a la teva pregunta del què faig actualment, sóc aquí a casa meva de Manacor tocant el piano. Tinc moltíssims concerts anul·lats del mes d’abril, maig, fins i tot festivals que tenia per Catalunya aquest estiu, i bàsicament vaig repassant repertori, fins i tot preparo obres noves. Ara tinc més temps que abans, intentat mantenir els dits a tope. Fins aviat, i que estigueu bé.

Josep Ros Sancho, músic i compositorEl COVID 19 és una tragèdia inesperada, terrible, dolorosa, amb conseqüències llargues i difícils de vèncer. Crec que és una advertència de la Naturalesa que ens recorda el seu poder devastador. Creim dominar el món i és ell que ens comanda . La història es repeteix, està sobradament demostrat. No ens queda més que esperar, i pregar que tot passi prest…

Eduard Bernabéu Valls, director Banda de la Música de Manacor i clarinet solista de la Orquesta Sinfónica de las Baleares
Aquí estem, a casa amb la família confinats, no hi ha més remei. Hem de fer cas als professionals, per solidaritat i responsabilitat ens hem de quedar a casa i esperar combatre al virus, ara tenim temps per a reflexionar i ser autocrítics, com és possible els famosos “RECORTES” en Sanitat; com és possible que els futbolistes siguen multimilionaris? Ara no hi ha futbol i què? Els pagesos, pobres, però no últimament, sino tota la vida, com aquell que diu “morint-se de fam” ,i ara què? Són el sector, si no el més important, un dels més, és clar que si no estan ells no podem menjar; igual que els autònoms, el petit comerç, sense ells no podem viure; a la policia local, nacional, guàrdia civil, exèrcit, que sempre hi són i hi seran. Desprès està el sector cultural, que evidentment és el que més m’afecta a mi, i la pregunta és, es pot suportar el confinament sense música? Sense gimnàstica? etc… Hem de fer un pensament. A l’escola, a les matèries més importants no se’ls dóna la importància que tenen, igual que el sector primari que he nomenat abans. Una proposta, revisar totes les inversions en el món del futbol (ull, no vull dir que desapareixi), però aquestes xifres han de canviar. No cal que un futbolista cobre més que, per exemple un cirurgià, una infermera, etc. En fi, perdoneu pel rotllo que he amollat, però ja està bé de ser hipòcrites. Investigació, sanitat, agricultura, cultura, esport, (per cert, no només és futbol)…de tots els excedents dels futbolistes hi ha per subvencionar tot el més essencial. És un exemple, l´altre esportistes d’èlit, de bàsquet, tennis, fòrmula 1, motos etc., grans fortunes, Casa Real, polítics,…
Això es el que hi ha, és pot canviar? Clar que si, però tot depèn de nosaltres a l’hora de votar.

Jaume Galmés Maimó, professor de clarinet i component de la Banda de Música de Manacor
Ho estam passant com tots, confinats i intentant passar els dies el millor possible. Jo personalment, els matins fent feines per casa i els capvespres faig classes, de clarinet online, amb vídeo-trucades, és tot un repte, ja que en informàtica no hi estic molt posat, però la veritat és que és molt entretingut.
També qualque dia he gravat qualque vídeo, tocant el clarinet, per passar als meus amics intentant fer més agradable el confinament. Amb els meus fills hem jugat a jocs de taula.
Amb la banda de música hem estat molt en contacta, cada un des de casa seva hem enregistrant vídeos, hem fet juntes a través de video-trucades, etc…
En definitiva, no hem tengut molt de temps per avorrir-mos. Esper que estigueu tots bé. Salut i força, i prest ens veurem.

Antònia Bassa Sureda, mestra d’Educació Musical, professora de flauta i directora de la Banda Jove del Conservatori de Manacor

Estic passant el confinament a casa. Intent dur una rutina i passar de la millor manera aquest confinament; els matins m’aixeco i faig teletreball, intento seguir l’horari de la feina. Llavors el capvespre, algun dia faig classes on-line de flauta, feim un seguiment amb els alumnes, i aprofito per fer una estona d’exercici cada dia, alguna video-trucada amb la família, companys….
Amb la banda jove, seguim el contacte per whatsapp i a través de les xarxes socials. Al principi de confinament es va realitzar un vídeo amb la cançó de “Resistiré”, i ara esteim realitzant estudi individual de l’instrument des de casa.
Amb la banda gran, aquests dies, estam fent feina i assajant des de casa. És complicat mantenir l’hàbit d’estudi i manteniment de l’instrument, ja que no hi ha la mateix il·lusió. No sabem quan podrem tornar a tocar tots plegats. Fer-ho de manera telemàtica o virtual no és el mateix. Ens han fet falta les actuacions pel carrer de Setmana Santa… Però, des de casa intentam mantenir el contacte i que la música hi sigui sempre present.
Força i energia per passar els dies que ens falten de confinament!

Joan Oliver Vicens, director del Conservatori de FelanitxPens que a tots ens ha sorprès aquesta pandèmia, perquè creiem que en ple segle XXI, aquests coses ja no podien passar. Tal vegada estàvem massa confiats amb el nivell sanitari aconseguit i ara veim que ens queda molt per aprendre.
Quan a la gestió política d’aquesta crisi, he de dir que m’ha decebut. Davant una situació tan greu, ni oposició ni govern han estat capaços de deixar de banda els seus interessos partidistes, de dialogar i posar-se d’acord i fer un front comú per tal de donar seguretat als ciutadans, que ho necessitam. Tampoc la Unió Europea ha sabut donar exemple de solidaritat i empatia amb els països més afectats, això crearà més euroescèptics. D’altra banda, me preocupa la crisi econòmica que patirem, i molt especialment a les nostres illes, que depenem totalment del sector turístic.
Dissortadament, el problema no s’acabarà amb l’aixecament de l’Estat d’Alarma, sinó que patirem fins que els turistes confiïn i retornin.
Tot plegat ens hauria de fer reflexionar sobre el model econòmic que tenim, massa basat en el sector serveis i per altra banda caldrà repensar en si el model tan globalitzat on depenem massa de productes fabricats a altres països és el que ens convé o seria millor retornar a la producció local.
Sigui com sigui, estic segur que ens hem sortirem. Pel que fa al Conservatori de Felanitx, està tancat, encara que continuam fent classes online. És tot una experiència.

Joan Antoni Ballester Coll, director de les bandes de música de Son Servera i Llucmajor, i professor adjunt musicologia del Conservatori Superior Illes Balears.
Idò estic passant aquests dies confinat a ca nostra, a Llucmajor. Tan jo com la meva família estem bé de salut. Pel que fa a la feina, la majoria de les coses que faig, tant les classes de musicologia al Conservatori Superior com la direcció de l’Escola de Música i Arts Escèniques de Llucmajor, les puc seguir fent via online. Si bé es cert que sap greu perdre la rutina i sobretot el contacte personal amb alumnes i companys, la feina va sortint.
Pel que fa a les bandes de música, la cosa és diferent. Les noves tecnologies no ens permeten seguir amb la nostra tasca habitual. Hem hagut de rompre la dinàmica d’assajar setmanalment i no tenim cap certesa de quan podrem reprendre la nostra activitat tan d’assajos com de concerts. Tant a Son Servera com a Ses Salines (les bandes que dirigeixo), teníem planificats concerts de primavera que probablement no es podran realitzar tal i com teníem pensat. A Ses Salines n’hem hagut de suspendre dos que teníem programats pel 21 de març i el 3 de maig. A Son Servera, per sort, el teníem programat per a finals de maig i per tant encara no sabem que podrem fer. L’única activitat musical que hem pogut fer com a banda ha estat gravar uns vídeos de manera col·laborativa, on cadascú des de casa ha gravat la seva part de diferents obres i després en Xisco Martínez, el nostre flautista, a qui agraeixo la feinada que hi ha fet, ha muntat les diferents gravacions en uns vídeos que ja haureu pogut veure per les xarxes.
Evidentment aquesta és una circumstància excepcional, de la qual només podem desitjar que acabi el més aviat possible. Però si estem bé de salut i volem aprofitar l’oportunitat, aquesta situació excepcional ens pot oferir moments de lectura, de descans, d’armar algun joc a casa, de mirar cinema o estar més amb la gent de casa i amb nosaltres mateixos. Moments que, a mi, particularment m’encanten i dels quals no en podem gaudir tant com volem.
Desitjo que estigueu bé i que ens puguem veure ben aviat!

Antoni Genovart Espinosa, professor de xeremia i fundador Xeremiers des Puig de sa FontLes pandèmies formen part de la humanitat, però aquest pic el virus és molt perillós, i ens hem de protegir a nosaltres per així mateix protegir als que ens envolten, perquè ens hi juguem la salut i, fins i tot, la vida. La part positiva pot ser que redescobrim la vida familiar, redescobrim el valor de la quotidianitat, del dia a dia, de les petites coses que semblaven no tenir valor i ara trobem a faltar. A més, ens està traient la part més noble, es pot veure com molta gent contribueix, així com pot, a ajudar al proïsme.
La meva reclusió és un poc parcial, he hagut de sortir a fora a fer feina a l’oficina (en horari reduït), ja que formo part del col·lectiu necessari; vàries hores diàries de tele treball; i també he fet classes diàries de xeremia, mitjançant telèfon o teleconferència, depenent del que triï l’alumne, almanco així no es perd el contacte amb l’instrument.
A part, cada dia, des de ca nostra, fem un “concert en directe” des de la terrassa, dedicat a tots el veïnats que ens puguin escoltar. Es dóna la casualitat que la meva filla, na Cecília, viu amb el seu al·lot al mateix edifici que nosaltres, un pis avall, de tal forma que la família no s’ha separat. El seu al·lot, Roger Berenguer, és cantant d’òpera i música lleugera, i cada dia muntem l’equip de so a la terrassa, i ell interpreta una cançó, i just després la meva filla i jo posem en marxa les xeremies i també sonem una cançó. De cada dia és més nombrós el nombre de veïnats que surten, o guaiten per escoltar-nos. També ho emetem per Instagram, i ho gravem per enviar-ho als coneguts. Així aconseguim rompre un poc la monotonia i amenitzem un poc a la gent que ens envolta.
Pel que fa el nostre grup de xeremiers, intentem mantenir el contacte un dia la setmana mitjançant l’aplicació Zoom, i també anem muntant alguna cançoneta que gravem individualment i al final ens ajuntem a dins el vídeo. És un forma divertida de mantenir la unitat.

Xim Tomas, president de la Banda de Música de Felanitx, i Biòleg Amb la Banda de Música de Felanitx ja vàrem suspendre els assajos des d’uns dies abans de la declaració de s’estat d’alarma, i amb aquests dies s’hauran suspès unes quantes funcions: el concert de la Setmana de la Música, que enguany volíem fer una cantata amb un cor format per nins de totes les escoles del municipi (que el deixam ajornat per l’any que ve), i les actuacions de Setmana Santa.
Per avui vespre hem preparat un vídeo que hem fet amb molta il·lusió, on cada membre s’ha enregistrat a ca seva amb el seu instrument i vestit amb el uniforme de la banda, tocant cadascú el seu paper d’una marxa fúnebre habitual del nostre repertori de processons, “La Saeta” Si tot va bé se retransmetrà a la pàgina de Facebook de l’Ajuntament de Felanitx ( si no vaig malament també estarà a YouTube) després de la retransmissió del Davallament (encara que avui i demà s’hagi convocat la vaga de cultura, aquest vídeo duim dies muntant-lo i no li trobam es sentit si no s’emet el mateix Divendres Sant). També ens sabrà molt de greu no fer enguany l’actuació del dia de Pasqua: s’Encontrada, que tot el poble de Felanitx la viu molt, i el posterior concert de Pasqua, que segons el més majors diuen no s’havia suspès ni durant la guerra civil (no ho he pogut comprovar segur).
Els músics de la banda aprofitam aquest dia per fer un bon berenar de germanor entre les dues actuacions, per això fer aquest vídeo haurà compensat un poc que enguany no mos podrem veure. Però bé, entenem les circumstàncies, que és causa major i que l’any que ve ho puguem reprendre amb més força. També volem donar ànims i suport a tots aquells músics i artistes professionals que durant aquests mesos s’han quedat sense feina i totalment desemparats davant aquesta situació econòmica i social tan pèssima, que de ben segur no mos en recuperarem del tot d’una.
Esperam que aquests dies de reflexió mos hagin fet valorar a tots el que és estar sense música i cultura en viu i que mos serveixi per valorar més la feina dels artistes, i esperem també que el Ministeri de Cultura també ho tengui en compte.
Com a biòleg, vull afegir que la gent de veres faci cas a tot el personal mèdic, que són ells qui saben del tema, i que també valorin que és lo que passa quan retalles sistemàticament el pressupost de la Sanitat pública i de la recerca científica durant anys.

Lluís Miquel Lliteras Flores, professor de matemàtiques a l’IES Llorenç Garcies i Font d’Artà i músic i president de la Banda de Música Local de Son ServeraAbans de que el govern declaràs l’estat d’alarma jo ja veia venir tota aquesta situació. Era evident, pel que ens deien els experts per televisió, que aquest virus es contagiava per contacte directe molt ràpidament, molt més ràpid que qualsevol altre, i per tant, el nombre de contagis que anaven augmentant seguia en funció exponencial. Per tant, era previsible que en qüestió de pocs dies el nombre d’infectats pel COVID-19 augmentaria molt ràpidament, i així va ser. Sense adonar-nos ens trobarem a casa, sense haver tengut temps, ni ta sols, de conscienciar-nos.
La veritat es que aquest temps de confinament ho duc bastant bé. Tan sols he sortit una vegada de casa però vaig aprofitar per fer moltes cosetes i a la veritat es que encara no he tengut temps d’avorrir-me.
Com a professor, durant temps he seguit amb les classes de matemàtiques de forma virtual, a través de tasques on-line, o videoconferències. He de dir que un canvi tant radical requereix d’un maneig d’eines digitals brutal per poder estar a l’alçada de la situació i poder arribar a tots i cada un dels meus alumnes garantint una continuïtat del seu aprenentatge.
Per altra part, com a president i músic de la Banda de Música Local de Son Servera, he de dir que varem haver de deixar de banda els assaigs setmanals tant de la banda com de la batubanda de forma presencial, però això no vol dir que haguem deixat de fer tot allò que ens uneix, que és fer música i gaudir i fer gaudir d’ella. Per tant, també ens hem hagut de reinventar.
He de dir que la música i la cultura en aquests temps de crisis sanitària ens han ajudat molt a passar aquests dies confinats a casa. Han estat moltes les iniciatives del nostre director, Joan Antoni Ballester, hem volgut dur endavant durant aquest dies. Al grup de whastsApp en el que hi ha tots es músics de la banda, dia rere dia es feien evidents les ganes de seguir fent música. Han estat molts els vídeos i les fotos que els músics anaven passant de tot allò que seguien fent amb el seu instrument a casa seva. Hem fet assaig individuals a casa i també hem fet assaig col·lectius per videoconferències amb el director. Però com sabeu la nostra banda no es cansa mai i per això hem volgut fer arribar la nostra música a la població per fer que amb ella el confinament sigui una mica més fàcil. Hem gravat entre tots un pasdoble anomenat “Tercio de quites” i com no podia ser d’altra manera, una marxa de processó molt coneguda “Mater Mea”. I és que la nostra banda no podia deixar de posar el seu granet d’arena a la Setmana Santa . Havíem de seguir posant la banda sonora de les nostres festes com hem fet sempre, en aquest cas a d’aquesta Setmana Santa confinada 2020. Per fer aquests vídeos, cada un dels músics es gravava a casa seva amb el mateix “tempo” per poder fer un muntatge amb totes les veus dels diferents instruments.
Tot això ha estat possible gràcies als músics, que tot d’una s’han involucrat amb aquests reptes i han posat de la seva part per seguir demostrant des de la distància la gran banda amb que comptam. No puc deixar d’agrair molt especialment al nostre flautista Xisco Martínez, que és qui ha fet el muntatge dels dos vídeos .
I per acabar, només puc dir que està més que comprovat que la música i la cultura no les pot aturar ni una pandèmia com aquesta. Esper que passem aquest confinament el més aviat possible i que mai en falti la música. Si quedam a casa tot anirà bé. La nostra banda de música també queda a casa i aviat ens retrobarem als nostres concerts.

Tomeu Mestre Adrover, president Banda de Música de Sant Llorenç
El COVID-19 ens ha duit moments molt difícils i complicats per a tothom. Ens ha canviat la manera de viure i fer les coses i que ha posat a prova els nostres nivells de solidaritat i humanitat. La reclusió la intentam passar com tothom, de la millor manera possible dins ca nostra llegint, fent esport i sobretot fent música. Sortim a les 20:00 a fer mamballetes per agrair la seva tasca a tots els professionals que aquests dies ens estan cuidant a tots noltros, i poca cosa més. També pel que fa a la banda de música hem fet 2 vídeos amb música i estem fent un àlbum de fotos del dia a dia.

Un comentari a “Professors, directors, músics, amics…Opinen sobre el coronavirus i ens diuen com passen el confinament

  1. Això son declaracions en calent,pero la historia mostra que la memòria es molt curta…

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Respon a antoni font Cancel·la les respostes

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada